Dilluns, 18 de Gener de 2021

Unió de Pagesos espera que a Tarragona i l'Ebre s'arribi a uns 'rendiments pròxims a la collita mitjana' en cereal i colza

La collita del pèsol ha quedat 'molt minvada' per malalties fúngiques

05 d'Agost de 2020, per ACN/Redacció
  • Civada amb problemes d'ajagut a l'Alta Segarra

    ACN

Unió de Pagesos espera que a la zona cerealista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'arribi a uns "rendiments pròxims a la collita mitjana" en cereal i colza, malgrat una major incidència de malalties fúngiques, certa incidència de l'ajagut del cultiu en algunes parcel·les i un menor pes específic del gra. Per contra, lamenten que la collita de pèsol ha quedat "molt minvada" per danys per malalties fúngiques.

El sindicat estima que l'actual campanya de la collita de cereal i conreus herbacis d'hivern a Catalunya serà inferior a la prevista a la primavera, quan la pluviometria augurava una "bona" campanya. Amb les dades reals a la mà, però, el sindicat apunta que el comportament "ha estat asimètric al llarg del territori" però amb un denominador comú, "una mala collita generalitzada en ordi i pèsol i una collita que s'aproxima a la d'un any normal en blat i colza", excepte en les comarques gironines on tots aquests conreus "han patit una davallada important de collita".

Segons l'organització agrària, el motiu principal que explica la rebaixa de les expectatives de collita és l'excés de pluja a la primavera, un factor pel qual el conreu mediterrani del cereal no hi està adaptat, que va ocasionar greus problemes d'ajagut a la collita, una pitjor maduració del gra i, fins i tot, l'elevada humitat va fer que el gra germinés.

A banda, també s'hi suma la pèrdua de la producció a causa dels increments dels danys de senglar, de cabirols i de conills joves, ja que la caça es va prohibir durant el confinament i no es van poder matar, i, en conseqüència, es van anar menjant els conreus, causant més estralls dels ja habituals. També van afectar en la collita, les fortes pedregades patides entre juny i juliol, amb una afectació local molt desigual, segons assenyala el sindicat.

Davant d'aquest escenari, Unió de Pagesos demana al Departament d'Agricultura que faci un seguiment acurat de les pèrdues, per adequar la fiscalitat de la pagesia cerealista que tributa pel sistema de mòduls a l'IRPF. Així mateix, reclama l'avançament dels ajuts directes de la PAC i que s'habilitin línies de préstecs bonificades per a aquells productors cerealistes que ho necessitin, atès que "la poca producció lligada a la caiguda del preu del cereal respecte de l'any passat sumat al fet d'haver de canviar el destí del gra, pot posar en risc la viabilitat econòmica de les explotacions més afectades".

Unió de Pagesos adverteix que, tot i la pèrdua real de rendiment, "el desajust entre rendiment real i rendiment assegurable existent provoca unes indemnitzacions tan baixes que, sovint, surt més a compte no reclamar el dany a Agroseguro per evitar increments en el preu de la pòlissa d'assegurances".

Mínims històrics en ordi i blat a les comarques gironines

A les comarques més cerealístiques de Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, la Selva, el Gironès i el Pla de l'Estany), la collita d'ordi i blat ha caigut a mínims històrics amb pèrdues de producció del 70%, respecte de la mitjana. El sindicat remarca que s'han acabat complint els "pitjors pronòstics" i "molts camps s'han deixat sense recol·lectar, fins i tot, amb els discos passats". Una altra problemàtica ha estat el baix pes específic i el nivell de proteïna en blats, que "no es podran destinar al consum humà i s'hauran de comercialitzar per a pinso, amb la pèrdua de valor econòmic que això suposa".

A més, la producció de colza i nap també es reduirà entre un 30% i un 40% respecte a la mitjana de la zona. Caldrà veure, però, com evolucionen els conreus d'estiu (blat de moro, gira-sol i sorgo). En aquest sentit, el sindicat espera un increment de la superfície sembrada de gira-sol i sorgo, pel fet que les pluges de l'hivern i primavera no van permetre la sembra de cereal d'hivern quan tocava.

A les comarques de Lleida, la producció ha estat "molt irregular i amb problemes de malalties fúngiques tant en blat com en ordi". A la conca de Tremp, a les zones àrides, el cereal està obtenint uns "rendiments adequats, quedant-se més justos a les zones més humides". La majoria d'ordis arriben als nivells de proteïna mínim, i les colzes també estan tenint uns rendiments d'acord amb la mitjana de la zona, segons UP.

A la Segarra, al Segrià, a les Garrigues, a l'Urgell i a la Noguera el sindicat preveu que la producció de cereal serà "similar a la d'un any normal, però molt inferior a les perspectives inicials". "Les pluges han dificultat la recol·lecció del gra, problemes d'espiga dreta i d'ajagut, hi ha hagut una disminució del pes específic, major incidència de malalties i un gran nombre de municipis afectats per danys per pedregada que han causat fortes reduccions de collita", apunten.

La producció de pèsol a Lleida serà la d'un any "normal", malgrat els problemes amb l'herba i l'excés d'aigua. L'únic conreu herbaci d'hivern que ha fet una bona producció ha estat la colza. Al Pla d'Urgell, les pluges continuades i la temperatura moderada han provocat un increment de malalties fúngiques que els tractaments fitosanitaris no han pogut controlar, provocant unes pèrdues econòmiques, fruit de la pèrdua de producció i el sobrecost del control fitosanitari, que "poden sobrepassar el 30% del que seria habitual".

Pel que fa a la Catalunya central, la recol·lecció també està sent "molt irregular" però "seguint el patró general de pitjor producció d'ordi que de blat i, a més, amb problemes de pes específic". En colza, la producció és "bona" i, "normal" en pèsol, tot i els majors problemes amb l'herba.

A l'àrea metropolitana de Barcelona, Unió de Pagesos ha observat un "millor rendiment en blats que en ordis". En blat, la collita "s'aproximarà a la mitjana", però, en ordi "es quedarà per sota". A més, les pluges del juny han provocat que calgués realitzar tractaments herbicides per poder segar en condicions i haver de passar el gra per l'assecador, "incrementant així els costos de producció".

Robarotis i danys de la fauna 

Els pagesos tarragonins no abaixen la guàrdia davant els robatoris al camp. Coincidint amb l'època de collita, que arrencarà d'aquí a unes setmanes amb l'avellana, el sector ja ha començat a definir amb els Mossos d'Esquadra l'estratègia a seguir. El coordinador de la Unió de Pagesos al Camp de Tarragona, Pere Guinovart, assenyala a l'ACN que la clau és combinar el patrullatge de la policia catalana amb la tasca dels vigilants rurals, i comunicar ràpidament la presència de vehicles sospitosos. Els pagesos també han après la lliçó i eviten deixar eines a les casetes de camp. A més, han anat substituint per elements de plàstic les aixetes i canonades metàl·liques que els lladres solen arrencar per revendre-les com a ferralla.

Guinovart apunta que aquest tipus de robatoris han anat a la baixa perquè els preus que es paguen pel coure o el ferro "no compensen" els lladres. A més, als camps ja en troben poc. "Cinc anys enrere pràcticament van deixar sense ferro ni coure les masies", il·lustra.

Un dels darrers episodis que s'ha denunciat al territori és el robatori de plaques fotovoltaiques a un pagès de l'Aleixar. L'actuació dels lladres ha inutilitzat el sistema de reg automatitzat d'una finca de dues hectàrees.

A banda d'aquest degoteig de robatoris, preocupa la sostracció de gènere, sobretot d'aquell que cotitza més a l'alça. Fa dos anys ho va patir l'ametlla i l'any passat la garrofa. "Ens hem d'anticipar per tal de no arribar a aquestes situacions", demana Guinovart.

El coordinador del sindicat al Camp de Tarragona lamenta que la llei tipifiqui els robatoris de fins a 300 euros com una falta lleu. "Cada dia et poden prendre 300 euros i, encara que els denunciïn, l'endemà aniran a una altra finca a omplir la furgoneta", apunta.

Els pagesos volen més vigilància de l'entorn rural i periurbà durant els mesos d'estiu i l'època de collita, que s'allargarà fins a final d'any. La campanya començarà amb la recollida de les varietats primerenques d'avellana i després vindrà la verema, la garrofa, l'oliva i l'ametlla.

El sindicat agrari també apunta que durant el desconfinament els camps van ser objecte de "molt vandalisme" per l'elevada afluència de persones als entorns naturals i que es van haver de lamentar danys en instal·lacions de reg, entre d'altres.

Danys de fauna salvatge

Durant el confinament també s'ha agreujat la problemàtica amb la fauna salvatge, que ocasiona danys als sembrats, hortes i conreus. Guinovart lamenta que amb l'estat d'alarma els permisos excepcionals de caça s'hagin resolt més tard.

Això, diu, ho han pagat les explotacions. Al Priorat i Baix Penedès pateixen l'acció dels cabirols, que arrasen les vinyes. Al Baix Camp sobretot hi ha porcs senglars, mentre al Tarragonès i l'Alt Camp hi predominen conills i garses, si bé també han augmentat els danys per senglars i cabirols, com a la Conca de Barberà.

El coordinador territorial de la Unió de Pagesos adverteix que enguany "hi ha companys que perdran la meitat de la collita d'algunes explotacions degut als mals de la fauna". El problema, diu, ha anat a l'alça els darrers deu anys i ja és una qüestió que tracten de forma prioritària en totes les reunions sectorials.

La pandèmia colpeja alguns sectors

Pere Guinovart es mostra dolgut perquè arran de la temporada de la fruita dolça a Lleida i els brots de covid-19 s'hagi criminalitzat la pagesia. "Hem treballat cada dia malgrat els riscos del coronavirus per continuar produint aliments, i hem fet un gran paper", apunta.

La pandèmia també ha impactat alguns sectors com "el del vi, que encara té estocs del 40%, i el del calçot, que va perdre un 30% de la collita". A més, sense turisme ni consum, avisa Guinovart, la crisi pot arrossegar tots els sectors de producció.

L'amenaça dels parcs eòlics i fotovoltaics

I mentre tot això passa, està havent-hi una allau de sol·licituds per implantar parcs solars i eòlics en terrenys agrícoles. Les ofertes són d'uns 1.200 euros per hectàrea i any, durant 30 anys. "No volem un territori on tot siguin parcs. Volem que es col·loquin en llocs on no afecti la terra ni els pagesos", demana Guinovart.

El coordinador d'UP al Camp de Tarragona afegeix que si els grans propietaris lloguen les seves finques durant 30 anys a les empreses promotores, "molts pagesos perdran les terres que tenen arrendades". "Diem sí a l'energia renovable però en defensa de la terra", resumeix.

Guinovart detalla que en totes les comarques del Camp de Tarragona les empreses "han anat picotejant" finques de més de deu hectàrees. "És com una certa subhasta. Et venen a veure a casa per si els vols arrendar les terres", exposa.

Davant d'aquest fenomen, Guinovart demana una "normativa generalitzada", més enllà de restringir-ne la instal·lació en parcs naturals, "perquè això no sigui un campi qui pugui". "Demanen certa coordinació i valorar els efectes que puguin tenir, sobretot les plaques fotovoltaiques, en cada comarca", tanca.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics