-
Una de les imatges que Antoni Campañà va captar a Cambrils
Cedida
Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va ser un dels fotògrafs catalans més destacats del segle XX. Es va iniciar en la fotografia als 10 anys, en el marc d'una família que es dedicava principalment a la construcció. Als 16 anys venia els seus positius a 4 pessetes la mitja dotzena, i a 6 pessetes, la dotzena i treballava per l'agència Cosmos, de Barcelona. A partir dels 60 va destacar per ser un pioner de la postal turística, tot convertint Cambrils en un referent del seu treball. Ara, el consistori ha rebut material del fotògraf amb la voluntat d'integrar-lo a l'Arxiu Municipal.
Cap a finals dels anys 20, associat amb Boada, va obrir la botiga fotogràfica Boada i Campañà al carrer Tallers de Barcelona. Des de l'any 1928 va esdevenir membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i en aquella data ja realitzava les seves primeres fotografies artístiques experimentals. Es va casar amb Maria Capella l'any 1933, amb qui va tenir cinc fills.
Va aprofitar el viatge de noces a Munic per fer un curs de fotografia amb el fotògraf i realitzador de cine alemany Willy Zielke. Abans de la Guerra Civil, va ser el fotògraf pictoralista de l'estat amb més obres acceptades a salons de fotografia. Segons l'anuari de 1939 de The American Annual of Photography, Campañà apareix com a participant a 104 salons amb un total de 281 fotografies i una gran quantitat de premis i reconeixements internacionals.
Durant la guerra va ser xofer d'un comandament de l'aviació republicana i, tal com es va demostrar 70 anys després, va fotografiar el conflicte lluny dels mitjans de comunicació, sense autocensurar-se en cap moment i sense fer concessions a cap causa determinada. La crema d'esglésies, els refugiats, els milicians... Tot el conjunt fotogràfic del període de Guerra Civil, de gran qualitat artística i rellevància històrica, va ser amagat pel propi autor.
Després va ser un destacat fotoperiodista. Va treballar per El Día Gràfico, Vida Deportiva, Dicen (del que va ser cofundador l'any 1950), i La Vanguardia, on va col·laborar com a fotògraf durant més de 40 anys, sent seva la primera fotografia que va aparèixer en color a la portada d'aquest diari. També va ser el responsable de nombrosos reportatges, a més de ser el fotògraf oficial de la SEAT des de l'any 1950 i, en conseqüència, creador d'algunes de les primeres campanyes publicitàries d'aquesta empresa.
També va destacar per ser un pioner de la postal turística. Des del 1952 va realitzar milers de fotografies per tot l'Estat espanyol comercialitzades com a postals mitjançant l'empresa Postales Color CYP. Cambrils, i per extensió la Costa Daurada, no van restar al marge del seu àmbit de treball. Moltes de les postals existents de la vila marinera a la venda partir de la dècada dels 60 són obra d'Antoni Campañà i la seva empresa: la platja, el port, les barques, les tradicions, els càmpings, els turistes... Tot plegat "ofereix un testimoni únic del Cambrils del darrer quart del segle XX. Un Cambrils en transformació, perquè s'hi veuen les platges sense les actuals defenses, càmpings que encara avui dia continuen operant i reminiscències de la Guerra Civil, com alguns búnquers situats en primera línia de costa, avui dia desapareguts", segons s'ha assenyalat des del consistori.
L'any 2018, gairebé 30 anys després de la seva mort, la família Campañà Capella va localitzar dues caixes vermelles plenes d'imatges, justament quan s'anava a enderrocar la casa familiar a Sant Cugat del Vallès.
L'Ajuntament de Cambrils ha rebut una cessió de reproduccions fotogràfiques d'Antoni Campanà. Al juliol es va aprovar l'ingrés a l'Arxiu Municipal. El conjunt documental està format per més de 2.400 imatges datades entre 1925 i 1965, i 139 positius de postals de Cambrils datades entre 1965 i 1989. Una vegada digitalitzada la documentació, l'Ajuntament de Cambrils farà diverses exposicions.
La regidora de Cultura, Cinta Ballesté, apunta que "l'objectiu és que la ciutadania pugui accedir a la consulta d'aquest patrimoni documental que d'una manera tan acurada ha conservat la família Campañà Capella dins del seu arxiu familiar i que ara generosament han cedit en forma de reproducció digital al municipi de Cambrils".
Entre les fotografies, hi predominen els retrats, imatges de persones a la platja, al bosc, als masos i del barri de la platja. Igualment, també hi ha reportatges relacionats amb desfilades falangistes, festes de Corpus i la festa de la mare de Déu de la Immaculada, amb una processó religiosa, la sortida de gegants, músics, grallers i l'esclat d'una traca a la plaça de la vila. Tot plegat, un conjunt documental que es pot datar entre 1939 i 1945.
A més, el fons inclou un detallat reportatge d'un campionat d'esquí nàutic al port de Cambrils l'any 1962. Entre les 139 postals en destaquen les cambrilenques, però també n'hi ha d'altres municipis veïns i de la Costa Daurada en general, situades cronològicament als anys 70 i 80. La vinculació de Campañà amb Cambrils ve dels anys 20 del segle passat. El pare de Campañà va coincidir amb el cambrilenc Antoni Rovira en un balneari de Sant Hilari Sacalm. Rovira li va demanar que executés el projecte d'edificació d'una casa al carrer de l'Hospital.
Els primers anys, fins a la guerra
Cap a finals dels anys 20, associat amb Boada, va obrir la botiga fotogràfica Boada i Campañà al carrer Tallers de Barcelona. Des de l'any 1928 va esdevenir membre de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i en aquella data ja realitzava les seves primeres fotografies artístiques experimentals. Es va casar amb Maria Capella l'any 1933, amb qui va tenir cinc fills.
Va aprofitar el viatge de noces a Munic per fer un curs de fotografia amb el fotògraf i realitzador de cine alemany Willy Zielke. Abans de la Guerra Civil, va ser el fotògraf pictoralista de l'estat amb més obres acceptades a salons de fotografia. Segons l'anuari de 1939 de The American Annual of Photography, Campañà apareix com a participant a 104 salons amb un total de 281 fotografies i una gran quantitat de premis i reconeixements internacionals.
Durant la guerra va ser xofer d'un comandament de l'aviació republicana i, tal com es va demostrar 70 anys després, va fotografiar el conflicte lluny dels mitjans de comunicació, sense autocensurar-se en cap moment i sense fer concessions a cap causa determinada. La crema d'esglésies, els refugiats, els milicians... Tot el conjunt fotogràfic del període de Guerra Civil, de gran qualitat artística i rellevància històrica, va ser amagat pel propi autor.
Pioner de la postal turística
Després va ser un destacat fotoperiodista. Va treballar per El Día Gràfico, Vida Deportiva, Dicen (del que va ser cofundador l'any 1950), i La Vanguardia, on va col·laborar com a fotògraf durant més de 40 anys, sent seva la primera fotografia que va aparèixer en color a la portada d'aquest diari. També va ser el responsable de nombrosos reportatges, a més de ser el fotògraf oficial de la SEAT des de l'any 1950 i, en conseqüència, creador d'algunes de les primeres campanyes publicitàries d'aquesta empresa.
També va destacar per ser un pioner de la postal turística. Des del 1952 va realitzar milers de fotografies per tot l'Estat espanyol comercialitzades com a postals mitjançant l'empresa Postales Color CYP. Cambrils, i per extensió la Costa Daurada, no van restar al marge del seu àmbit de treball. Moltes de les postals existents de la vila marinera a la venda partir de la dècada dels 60 són obra d'Antoni Campañà i la seva empresa: la platja, el port, les barques, les tradicions, els càmpings, els turistes... Tot plegat "ofereix un testimoni únic del Cambrils del darrer quart del segle XX. Un Cambrils en transformació, perquè s'hi veuen les platges sense les actuals defenses, càmpings que encara avui dia continuen operant i reminiscències de la Guerra Civil, com alguns búnquers situats en primera línia de costa, avui dia desapareguts", segons s'ha assenyalat des del consistori.
L'any 2018, gairebé 30 anys després de la seva mort, la família Campañà Capella va localitzar dues caixes vermelles plenes d'imatges, justament quan s'anava a enderrocar la casa familiar a Sant Cugat del Vallès.
Futures exposicions a la vila
L'Ajuntament de Cambrils ha rebut una cessió de reproduccions fotogràfiques d'Antoni Campanà. Al juliol es va aprovar l'ingrés a l'Arxiu Municipal. El conjunt documental està format per més de 2.400 imatges datades entre 1925 i 1965, i 139 positius de postals de Cambrils datades entre 1965 i 1989. Una vegada digitalitzada la documentació, l'Ajuntament de Cambrils farà diverses exposicions.
La regidora de Cultura, Cinta Ballesté, apunta que "l'objectiu és que la ciutadania pugui accedir a la consulta d'aquest patrimoni documental que d'una manera tan acurada ha conservat la família Campañà Capella dins del seu arxiu familiar i que ara generosament han cedit en forma de reproducció digital al municipi de Cambrils".
Entre les fotografies, hi predominen els retrats, imatges de persones a la platja, al bosc, als masos i del barri de la platja. Igualment, també hi ha reportatges relacionats amb desfilades falangistes, festes de Corpus i la festa de la mare de Déu de la Immaculada, amb una processó religiosa, la sortida de gegants, músics, grallers i l'esclat d'una traca a la plaça de la vila. Tot plegat, un conjunt documental que es pot datar entre 1939 i 1945.
Les imatges són de diversos actes socials a la vila Foto: Cedida
A més, el fons inclou un detallat reportatge d'un campionat d'esquí nàutic al port de Cambrils l'any 1962. Entre les 139 postals en destaquen les cambrilenques, però també n'hi ha d'altres municipis veïns i de la Costa Daurada en general, situades cronològicament als anys 70 i 80. La vinculació de Campañà amb Cambrils ve dels anys 20 del segle passat. El pare de Campañà va coincidir amb el cambrilenc Antoni Rovira en un balneari de Sant Hilari Sacalm. Rovira li va demanar que executés el projecte d'edificació d'una casa al carrer de l'Hospital.
