-
Dos agents de la Policia Local de Cambrils van trobar el nen pel carrer
Cedida
Segons recull la sentència de la Secció Segona de l'Audiència de Tarragona, els fets es van produir el 6 de febrer de 2011, quan l'home va marxar de casa seva a Cambrils i va deixar sol el seu fill de set anys dormint en una habitació. Cap a dos quarts de set, agents de la policia local es van trobar al menor tot sol a la vorera, a l'exterior de l'immoble, i en no trobar el pare a l'interior del pis i en no poder localitzar-lo, el van entregar a la seva mare. Més tard, cap a tres quarts de nou del matí, l'home va tornar al domicili i es va adonar que el seu fill no hi era.
Després que el cas patís paralitzacions per causes no imputables a l'acusat, el jutjat penal número 1 de Reus va condemnar el 15 de febrer el pare a 11 mesos de presó per un delicte d'abandonament temporal d'un menor d'edat, amb l'atenuant de dilacions indegudes, i al pagament de les costes, incloses les de l'acusació particular de la mare.
En el seu recurs d'apel·lació a l'Audiència, a defensa va esgrimir que s'havia realitzat una valoració errònia de la prova, afirmant que no va es poder acreditar adequadament que l'acusat s'hagués absentat del domicili en el moment en que es fixen els fets, ni que la situació tingués la "singular rellevància necessària".
En la sentència, el tribunal recorre als testimonis dels policies per acreditar els fets. Els dos agents van referir que van entrar al domicili i hi van realitzar diverses comprovacions per un espai d'entre deu i vint minuts, i van coincidir a afirmar que, tot i les trucades tant des de l'interior com de l'exterior del domicili, no van localitzar-hi a ningú.
El tribunal considera que, en la fase d'instància, el magistrat va concloure que la conducta del pare sí que va assolir la rellevància necessària per ser objecte de retret, a diferència del que s'al·lega en el recurs.
A més, la sala considera que la gravetat dels fets rau en les pròpies circumstàncies en què es produeix l'abandó: "deixar a un menor de set anys al domicili, sol i sense referència de terceres persones, familiars o veïns a qui poder acudir; transcorrent un interval d'almenys dues hores; en una franja especialment delicada com és la matinada, trobant-se el menor probablement adormit i sense coneixement que no disposava de la protecció de qui està obligat a cuidar-lo i emparar-lo".
Els magistrats consideren que no es precís per a la consumació del delicte que es posi de manifest un determinat perill, sinó que n'hi ha prou amb la desatenció del deure de custòdia, que valoren en aquest cas "de forma greu".
