La Guàrdia Civil ha pràcticament desarticulat la banda juvenil dels Latin Kings a Catalunya arran d’una operació de la setmana passada amb 32 detinguts i tretze escorcolls a l’àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. L’organització s’anomenava ‘Reino Hispano’ i estava formada per cinc ‘capítols’ o grups territorials localitzats a Granollers, Rubí, Barcelona, Reus i Cubelles. La meitat dels detinguts van passar a disposició judicial i van quedar en llibertat amb càrrecs pels delictes d'organització criminal, coaccions, amenaces, estafa i tràfic de drogues. Entre els arrestats hi ha els dos màxims dirigents, així com càrrecs intermedis, membres de base i aspirants.
Segons el jutge de Reus que ha supervisat la investigació, aquesta organització portava a terme tant activitats criminals relacionades amb les lesions, amenaces, coaccions, homicidis i temptatives d'homicidi envers les persones, així com delictes de tràfic de drogues i contra el patrimoni. De manera organitzada i amb una marcada jerarquia, es distribuïen en diferents municipis.
També es constata que dins el grup 'Latin Kings' hi ha un "gran nivell de disciplina, amb la finalitat de mantenir la cohesió interna i la submissió dels seus membres". Per aconseguir-ho, "imposen càstigs físics i l'exercici d'una pressió psicològica" per vetllar pels interessos del grup que "són superiors als interessos individuals dels seus integrants".
Per això, apunta l'escrit, que "és molt difícil abandonar el grup, una vegada s'ingressa", ja que segons el codi intern de la banda, això suposaria "rebre cops durant un temps determinat de mínim 30 segons o realitzar actes humiliants com obligar-los a fer flexions o altres exercicis físics similars fins a quedar exhaust", entre altres, davant la resta de membres del grup.
Complexa investigació
La investigació va començar fa més d’un any i mig quan es va detectar per les xarxes socials i als carrers del centre de Reus la presència de ‘latin kings’. Se’ls va començar a seguir presencialment i a distància i es va descobrir que els seus superiors controlaven altres ‘capítols’ de Catalunya. També es va començar a investigar els membres d’aquests altres capítols. El capítol de Reus i el de Cubelles es van fusionar i s’anomenaven ‘Capítol Costa’, mentre que també hi havia el de Granollers, el de Rubí i el Sagrada Família, implantat a les ciutats de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat.
Els dos màxims dirigents de Catalunya eren dos ‘supremas’, un ‘king’ i una ‘queen’. Per sota d’ells, cada capítol tenia el seu ‘kings’ o membres, i els seus dirigents o ‘coronas’ eren el cap o ‘primer corona’, anomenat ‘inca’, un segon, anomenat ‘cacique’, un tercer, ‘jefe de guerra’, destinat sobretot a les accions violentes, un ‘maestro’ i un ‘tresorer’, que gestionava els diners del ‘cofre’. Els ‘maestros’ són els que educaven els ‘fases’, els aspirants. De fet, aquests, sovint menors d’edat, no eren membres de ple dret fins al cap d’uns mesos, quan havien superat diverses proves, com cometre determinats delictes, i els instaven a abandonar les seves famílies.
Cada capítol era autònom en les seves finances i control del territori, i perpetrava delictes com tràfic de drogues de tot tipus, robatoris violents o estafes telefòniques. Però havien de retre comptes als dos ‘supremas’ i col·laboraven entre ells quan hi havia baralles violentes importants.
De fet, un d’aquests ‘capítols’, el de Barcelona i l’Hospitalet, va tenir a finals del febrer passat una baralla amb una banda rival, la Mara 13, que va acabar amb un ‘latin’ hospitalitzat per una ferida de navalla. Això els va dur a preparar la revenja, repartint-se tasques de mobilitat i atac. Però finalment els caps de la banda a tot Catalunya van ordenar-los que avortessin l’atac. Contra la seva voluntat, van acatar l’ordre. La Guàrdia Civil té indicis que l’atac podria haver causat ferides greus o fins i tot la mort a algun membre de l’altra banda.
Tota l’operació ‘Kamaleones’ va concloure dimecres de la setmana passada amb la participació d’uns 250 agents de diverses unitats de tot Catalunya i vingudes d’altres llocs d’Espanya. Es van escorcollar tretze domicilis i es van decomissar matxets, punyals, una pistola elèctrica, una d’aire comprimit, diverses drogues, equips de transmissions i elements identificatius de la banda, amb els seus tradicionals colors negre i daurat. Es van fer nou detencions a Reus, quatre a Cubelles, nou a Barcelona i l’Hospitalet, quatre a Rubí i quatre a Tarragona, a més dels dos ‘supremas’, una de les quals va ser arrestada a l’aeroport de Madrid Barajas quan pretenia volar al seu país d’origen per la mort d’un familiar.
Entre els detinguts hi ha cinc dones i dos menors d’edat, que han ingressat en un centre de menors per ordre de la fiscalia. També s’ha investigat dos membres que ja eren a presó per un homicidi del 2023. Entre els detinguts hi ha persones de diverses nacionalitats, entre elles l’espanyola. La mitjana d’edat és d’uns 25 anys, i alguns dels arrestats són nascuts a l’estat espanyol tot i tenir origen llatinoamericà. La majoria tenen antecedents per lesions o amenaces.
En una roda de premsa a la seu de la Guàrdia Civil de Barcelona, el tinent Miguel, del grup d’Informació del cos a Tarragona, ha explicat que els grups eren autònoms, funcionaven de forma jerarquitzada internament però alhora col·laboraven entre ells.
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha volgut remarcar que no es pot estigmatitzar tot el col·lectiu llatinoamericà que viu a Catalunya, unes 400.000 persones, per les activitats d’una “minoria”. De fet, ha remarcat que aquestes bandes juvenils, que ell considera “mal anomenades llatines”, capten els joves en els barris més vulnerables amb enganys i falses promeses, i generen inseguretat ciutadana justament en aquestes zones. Un cop dins de la banda, exerceixen coaccions i una pressió psicològica als seus membres perquè actuïn complint l’estricte codi disciplinari intern i no fugin del grup. De fet, considera que actuen com una “secta”. “L’entrada és fàcil, però la sortida és molt difícil”, ha assegurat.
El general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Pizarro, ha dit que la intervenció del cos ha evitat mals majors com una mutilació d’algun membre d’una banda rival o fins i tot la seva mort.
El comandant en cap del cos a Tarragona, Alfonso Casajús, ha destacat la complexitat de la investigació, ja que en qualsevol moment es pot produir algun incident violent dins la banda o amb una altra banda. El grup funciona com una organització criminal jerarquitzada, amb distribució de funcions i una disciplina interna fèrria, amb càstigs econòmics i físics si s’incompleix. Ha explicat que els fets delictius individuals s’han d’emmarcar en una estructura més complexa i planificada.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics