Dimarts, 19 de Març de 2024

El Cementiri dels Jans, el primer cementiri britànic de Catalunya

L'Ajuntament de Tarragona i el Govern Britànic arriben a un principi d'acord per traspassar el cementiri al consistori, que el preveu museïtzar i incorporar al patrimoni de la ciutat

02 de Maig de 2021, per Josep Cartanyà/ GDDCT
  • El Cementiri dels Jans, el cementiri britànic de Tarragona

    Imatges cedides per ÀLEX BOTELLA

El Cementiri dels Jans de Tarragona és el cementiri britànic i protestant més antic de Catalunya i el que conserva les tombes més antigues de l'Estat. Fins ara, ha estat un dels recintes menys tractats de la història recent de Tarragona.

El Govern Britànic -titular del cementiri- va destinar la passada tardor 70.000 euros al condicionament i neteja del recinte. Aquesta va ser la primera actuació prèvia al principi d'acord conjunt entre l'Ambaixada Britànica i l'Ajuntament de Tarragona perquè el Cementiri dels Jans passi a ser de propietat municipal. El conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo, explica que l'acord contempla que “El Govern Britànic ens fa la donació del cementiri sense cap cost per a l'Ajuntament i nosaltres agafem el compromís de fer el manteniment i de preservar el seu llegat històric i cultural”. Mentre s'està a l'espera de tancar l'acord i iniciar els tràmits del traspàs, l'Ajuntament ja planeja com incorporar els Jans a la resta del patrimoni: “Quan l'Ajuntament sigui el propietari, tocarà mantenir-lo i posar-lo en valor. Tarragona té molt més que el patrimoni romà i aquest cementiri és únic a Catalunya i té un valor històric molt important i desconegut a Tarragona. L'objectiu és museïtzar-lo i que sigui una part educativa més del patrimoni de la ciutat”, afegeix Pinedo.

En aquest article, el redescobrirem de la mà de l'historiador i divulgador reusenc, Àlex Botella, que recentment va elaborar un reportatge sobre el cementiri britànic, fruit d'una exhaustiva recerca.

Els orígens

Coincidint amb la Guerra de Successió (1701-1714), l'exèrcit britànic va vindre a Tarragona, al voltant del 1710, a construir les torres de defensa. La seva funció era reforçar el perímetre emmurallat de la ciutat, que es va concretar amb la construcció del Fortí de la Reina, per una banda, i el Fortí de Sant Jordi, per l'altra. El Fortí de la Reina es va dedicar a la reina Anna Estuard i el Fortí de Sant Jordi a St. George, el patró d'Anglaterra.

Les víctimes d'aquell conflicte bèl·lic s'enterraven als afores de la ciutat. Fins que, el 1849, el vicecònsol de la Gran Bretanya, Rússia i Portugal, John Bridgman, en nom de la Corona Britànica, va adquirir una parcel·la on s'hi van traslladar part de les tombes. Naixia el nou cementiri britànic.

Situat al Passeig Marítim Rafael de Casanovas, el Cementiri dels Jans va donar sepultura a britànics i estrangers que no eren de fe catòlica, ja que fins al 1931 -l'any de la proclamació de la República- als cementiris d'Espanya només s'hi podien enterrar els catòlics. Per tant, els protestants o altres persones d'altres confessions religioses ho tenien complicat per enterrar-se a Tarragona.

El primer enterrament

El primer enterrament registrat als Jans és el del vicecònsol John Bridgman (13-02-1849). Tot i així, les làpides més antigues que hi trobem es remunten cap al final de la Guerra de Successió, en el període comprès entre el 1710 i el 1714.

Al llarg de la història, el cementiri britànic ha donat sepultura a nombrosos estrangers: protestants, ortodoxos i, fins i tot, catòlics. Alguns, víctimes de la guerra (Guerra de Successió, Guerra del Francès, Guerra Civil,...). D'altres, en una època més recent, com a principis de la dècada dels 60, en què turistes estrangers que perdien la vida en accidents de trànsit s'enterraven als Jans, ja que els tràmits del trasllat de les despulles als seus països d'origen eren molt complicats. L'últim enterrament que es té constància al cementiri britànic data dels anys 90.

Històries del cementiri

L'historiador Àlex Botella explica que una de les coses que s'han de tenir en compte són les històries que alberga aquest lloc, ja que “ens aporta molta informació sobre com vivien les persones i com morien”.Crida l'atenció que la major part d'enterraments dels Jans són de mariners: “Era una forma de vida molt exigent: malalties, ofegaments, caigudes a les bodegues, alcoholisme, amotinaments o baralles... eren les causes més freqüents de les morts, sovint joves”, assenyala el divulgador.

Dels 90 enterraments registrats al Cementiri dels Jans, 51 pertanyen a la Gran Bretanya, Canadà, Austràlia i a la resta de països de la Commeanwealth i, 42, a d'altres països: Estats Units (7), Alemanya (6), França (5), Dinamarca (5), Noruega (5), Països Baixos (4), Suïssa (4), Suècia (3), Rússia/Finlàndia (3).
A aquests enterraments s'hi haurien d'afegir un nombre indeterminat de britànics caiguts a la Guerra de Successió i a la Guerra del Francès que podien haver estat transferits, de de la seva anterior sepultura fins al Cementiri dels Jans. I els neonats, que tot i haver nascut a Tarragona, comptaven com a ciutadans dels països dels seus pares.

La francmaçoneria i altres símbols peculiars

Una de les curiositats que podem descobrir si visitem el Cementiri dels Jans és alguna làpida amb l'escaire i el compàs, símbol vinculat a la francmaçoneria. I no és d'estranyar tractant-se d'un cementiri britànic que va acabar esdevenint un cementiri d'estrangers. Històricament la maçoneria era una realitat molt estesa a l'Europa i l'Amèrica de finals del segle XIX i de principis del XX. De fet, no es considerava incompatible amb la fe religiosa. Aquesta societat iniciàtica passaria a estar prohibida i perseguida per la dictadura de Franco, a partir del 1940.

També crida l'atenció que, tot i ser un cementiri britànic, la distribució de les tombes es fa a través de nínxols, una forma molt semblant a la distribució de les tombes dels cementiris catòlics espanyols. Encara que no tinguin l'encant i l'atmosfera que poden crear els cementiris del nord d'Europa, aquesta distribució ajuda a guanyar a espai en una parcel·la tan petita com la dels Jans.

Làpides curioses

Àlex Botella reconeix que una de les coses que més li va impressionar la primera vegada que va visitar el Cementiri dels Jans va ser algunes de les inscripcions de les làpides, bé pel seu missatge, per la seva decoració o inspiració o pel seu significat.

Us deixem amb alguns exemples:

“No ploreu, no està morta, sinó dormint” (Luisa Laget / Lucas: 8:52)
“Va vindre al món, però el món no la va conèixer” (Juan: 1:10)
“Eres un bon amic...”
Làpida amb una estrella de David, probablement d'una persona d'origen jueu.

Tot plegat fa que el Cementiri dels Jans de Tarragona “és un lloc únic. No tan sols és una part de la història de Tarragona, sinó una part de la història britànica”, destaca l'historiador local, que afegeix “la sensació és que entres en un lloc molt diferent”.

NOTA: El present article ha estat elaborat gràcies a les dades i referències històriques aporades per l'historiador i divulgador Àlex Botella.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics