Josep Poblet: ‘La Diputació de Tarragona s’ha revelat com un instrument providencial en aquests anys de crisi’

30 anys com a regidor de Vila-seca. Gairebé 25 com alcalde d'aquest municipi de la Costa Daurada. I dos mandats i mig com a màxim representant dels ajuntaments al territori. El president de la Diputació, Josep Poblet, és un dels polítics en actiu amb més bagatge al Camp de Tarragona i ara presumeix d'haver aprovat el Pla d'Acció Municipal (PAM) més important d'aquesta institució, amb 80 milions d'euros per als municipis que arribaran enguany i els pròxims tres anys. Poblet defensa a ultrança el paper de la Diputació –diu que "s'ha revelat com un instrument providencial" en aquests anys de crisi-, critica les polítiques restrictives en la inversió imposades per l'Estat i subratlla l'èxit del model de turisme familiar, que segons ell, es potenciarà amb el Centre Recreatiu i Turístic (CRT). D'altra banda, Poblet diu haver estat "clar i nítid" en favor del procés sobiranista, malgrat que la Diputació no ha fet efectiva la seva entrada a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Pla d’Acció Municipal  de la Diputació està aprovat, per un valor rècord de 80 milions d’euros. Com s’està aplicant?

La nostra característica especial, com a Diputació, és el Pla d’Acció Municipal (PAM), que és una manera de considerar els ajuntaments ens de ple dret i adults. Nosaltres facilitem els recursos i ells decideixen on els destinen. Hem fet un gran esforç per alliberar recursos i injectar-los per tal que els ajuntaments puguin sortir de la crisi, quan vaig arribar el PAM era de 30 milions d’euros i ara és de 80 milions d’euros, un 60% d’increment. Amb les dades queda tot dit, un esforç inaudit de la Diputació per reactivar l’economia.

Llavors els criteris de la diputació al PAM són laxes i els ajuntaments decideixen com volen?

Naturalment que hi ha unes bases, són diners que s’han de destinar per la compra de patrimoni, inversions, despesa corrent... Hi ha uns mínims. Però el ventall és tan ampli que la disponibilitat també ho és.

Molts ajuntaments han destinat els diners per pagar la despesa corrent, no per fer inversions.

Hem autoritzat excepcionalment  que els diners es puguin destinar al manteniment dels serveis, quan abans de la crisi era per inversions, la Diputació posava un tant per cent i l’ajuntament la resta, en funció de la seva grandària. Però els anys de la crisi, com que els ajuntaments no podien fer inversions, s’ha destinat el PAM al manteniment d’aules escolars, cementeris o altres serveis.

Preveu que les necessitats dels municipis canviïn, ara que s’albira una millora?

La tendència natural és que quan s’acabi aquest pla, l’any 2020, el següent es destini a fer inversions. Allò lògic és que els ajuntaments s’ocupin de la despesa corrent i les administracions superiors t’ajudin amb les despeses extraordinàries.

La llei LRSAL, promoguda pel PP, ha imposat restriccions de la despesa i molts ajuntaments s’han trobat amb superàvit però sense poder invertir. Com ho valora?

Aquesta és la pregunta més transcendent del moment polític actual. La situació es produeix de considerar que totes les administracions ho fan malament, quan legisles d’aquesta manera castigues a qui ho fa bé. El drama dels ajuntaments petits amb una bona salut econòmica és que no poden ser estímul de l’economia, entre d’altres coses, perquè és molt difícil acreditar la sostenibilitat de les inversions.

Aquí entra en joc la figura de la Diputació?

En certa manera, nosaltres tenim el mateix problema. Enviar diners als ajuntaments, vol dir invertir i s’han de complir els estàndards fixats a la LRSAL. Culpabilitzar les administracions d’aquesta manera no és lògic, més tenint en compte que qui ha creat el dèficit, fonamentalment, és l’Estat, en primer terme, i les comunitats autònomes, en segon lloc. Els ajuntaments només han constituït un 4,5% del dèficit i la majoria es concentra en una quinzena de municipis de l’Estat.

Quina és la interlocució que hi ha amb el Ministeri d’Hisenda? Preveu un canvi de paradigma de cara al futur?

Les lleis es fan pensades per un moment determinat i entenc que quan la situació vagi a millor, que ja s’intueix, s’aplicaran mesures per tornar a una economia mes dinàmica. Però en tot cas, això és una expectativa, no tinc cap dada que la justifiqui.

La CUP assegura que hi ha opacitat en els criteris per donar els diners del PAM, i fins i tot, es pregunta sobre la utilitat de la Diputació. Què respon davant aquestes crítiques?

La Diputació de Tarragona és líder en transparència, tenim 100 punts sobre 100, així que difícilment els estàndards avalen la tesi del grup que vostè diu, que a més de ser minoritari, acostuma a utilitzar un seguit de ‘mantres’ sense cap fonament. Un diputat no pot dir això perquè té accés a tota la informació, a la liquidació dels pressupostos i les partides executades. D’altra banda, si alguna cosa han constatat els ajuntaments al llarg dels anys, i especialment en uns moments en que l’Estat i la Generalitat han tingut uns recursos insuficients, és que la Diputació ha estat un instrument de proximitat, que ha ajudat a pagar la despesa corrent i ha liquidat les bestretes dels impostos abans de cobrar-los, per tal d’obtenir liquiditat. La Diputació de Tarragona s’ha revelat com un instrument providencial en aquests anys de crisi. També hem actuat en d’altres camps, com el suport de gent que no podia menjar, ajuda a Càritas, el Banc d’Aliments, els plans d’ocupació...

Parlem del Centre Recreatiu i Turístic. La tramitació urbanística veu la llum al final del túnel, però considera que la incertesa nacional amb el procés sobiranista i les crítiques de la CUP poden influir en el seu desenvolupament?

Catalunya ha demostrat que, malgrat les dificultats econòmiques o socials, el país ha avançat. Els anys 2015 i 2016 el país ha tingut inversions rècord d’empreses, un fet que generen confiança. Com a persona que coneix el projecte del CRT, aplaudeixo que totes les inversions fetes passen per un concurs públic, un sistema que obliga als privats a ajustar-se a un marc legislatiu i a un pla director urbanístic. Aquest procés li ha de generar molta tranquil·litat a la ciutadania. Recordi que a la comissió d’urbanisme, el pla es va aprovar amb 39 vots a favor i només una abstenció, que no és poca majoria, i més quan hi havia representacions de situacions discrepants. Malgrat les incerteses, sabem que s’ha presentat una empresa, Hard Rock, que probablement és la més satisfactòria en funció de la cultura turística que es desenvolupa al nostre territori. Queda meridianament clar que el país funciona, a banda del debat polític, i ens hem de sentir orgullosos.

Li recorda a la situació viscuda amb PortAventura?

Perfectament. Tot havien de ser desgràcies i 25 anys després s’han vist les virtuts del nostre model, fins al punt que molts diuen ara que “si fos com PortAventura ja estaríem contents”. És a dir, ara beneïm PortAventura, quan abans no era bo, i el projecte que li segueix de forma natural, és l’anatema del mal. Prenem paciència, fem les coses bé i deixem que el temps passi de manera natural. El model que tenim ha generat riquesa, amb 100 milions de visitants, i no és d’explotació intensiva del territori.

Darrerament, hi ha hagut polèmica entre Salou i Vila-seca per la celebració d’un festival de música, Elrow. Creu que s’ha eradicat completament el turisme de borratxera al territori?

Sóc un convençut que hem desenvolupat un model turístic familiar correcte, al llarg de 40 o 45 anys. En general, no hem tingut un model de visitants joves que venen a beure i en certa manera m’empipa haver de qualificar aquest model, perquè tampoc és que sigui dolent per si mateix, pot ser bo en funció dels usos i costums de cada zona. A la Costa Daurada només hi ha hagut aquest model durant uns anys i en un municipi en concret,  però ara ha deixat d’apostar-hi. Allò que em planteja del festival és un tema puntual, es va requerir de l’opinió de l’Ajuntament de Vila-seca perquè afectava interessos del poble, vam expressar la nostra inquietud per la generació d’espais d’inseguretat en uns moments que tenim una altra ocupació. Però es tracta d’una activitat puntual que ni s’ha arribat a fer, que no es pot posar en comparació amb 45 anys d’història de turisme familiar.

Com s’aconsegueix un creixement de turisme sostenible? Aquí al costat tenim l’exemple de Barcelona i el debat sobre l’habitatge turístic.

Però el debat és a Barcelona, no a la resta del país, ni tampoc a la Costa Daurada. Darrerament, m’estic entretenint més del necessari en parlar d’un debat que no és nacional, que és d’una ciutat concreta que s’inventa el turisme fa 25 anys, després dels Jocs Olímpics. Gent del món universitari que conec em diuen que Barcelona no ha tingut definida, ni té ara, una política d’habitatge bona per als seus ciutadans i això genera una polèmica al voltant dels usos turístics. Aquí no tenim aquest problema, de fet, si parles amb comerciants et diran que per aquest any tenen molt bones expectatives. Venim d’un 2016 amb un creixement del 9% i estic gairebé segur que en aquest 2017 pujarem per sobre dels dos dígits.

Les infraestructures estan preparades per rebre més turistes? L’Aeroport de Reus s’està recuperant però no arriba a nivells anteriors i l’A-27 no s’acaba.

A l’Aeroport de Reus vam arribar a un màxim d’1,7 milions de passatgers, l’any 2009, quan no estàvem tan equipats, així que ens queda molt de marge per recórrer. Si em pregunta si l’aeroport està preparat pels propers 25 anys? Pot ser li diria que no, que necessitem alguna inversió més i una gestió més dinàmica. Respecte l’A-27, és del tot injustificable que s’hagin acabat totes les “A” (autovies) i no aquesta. És important que tot el turista que ve de l’Aragó tingui una arribada satisfactòria. Després també tenim els creueristes, que enguany arribarem a tenir entre 45.000 i 50.000.

Canviant de tema, la Diputació ha rebut un requeriment judicial per sortir de l’AMI. El complirà?

Hem rebut una sentència que ens diu que no és correcte que estiguem a l’AMI. Tot és fruit d’una moció presentada, d’un debat polític que és difícil de jutjar, ja que el debat no és cap acord i aquell posicionament no s’ha arribat a consumar per la senzilla raó que no hem pagat la quota de l’entitat. Tot va quedar en un posicionament de tipus polític, som de l’AMI per una expressió del plenari. Ara per ara, estem fent una lectura de la sentència i si els serveis jurídics veuen aspectes per recórrer, presentarem un recurs.

És a dir, l’acord del plenari no s’ha fet efectiu.

Per això ens estranya encara més que ens obliguin a sortir d’una entitat en la qual no hi som. Es jutgen uns fets no consumats.

Però és normal que no s’executi l’acord del plenari?

Abans d’executar l’acord, un particular i una entitat el van recórrer, així que vam decidir no executar-lo. Ara estem analitzant la sentència per recórrer-la. Molt em temo, i és una opinió personal, que probablement ens veurem obligats a presentar recurs, en defensa del legítim debat polític a la institució. Em sembla inconsistent que es jutgi el propi debat i només faltaria que en una democràcia no es pugui debatre en institucions públiques.

CUP i ERC asseguren que algunes de les mocions de caire independentista no s’han debatut al plenari perquè la Junta de Portaveus les ha limitat.

La Junta de Portaveus passa totes les mocions al plenari i només es deixen de banda les que tenen un dictamen jurídic negatiu. No en recordo cap... hi havia alguna relativa al pagament dels impostos, però no recordo haver-ne retirat cap. Ni el president ni la Junta de Portaveus ha limitat que cap moció vagi al plenari.

Públicament, vostè no ha fet gaire bandera del procés sobiranista, com creu que evolucionarà?

Des d’un punt de vista institucional, com a president de la Diputació i alcalde de Vila-seca, he aconseguit les majories plenàries per entrar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i posteriorment, al Pacte Nacional pel Referèndum. Hem tret àmplies majories a favor, en dos moments històrics importants. Per tant, la meva posició no és ni tèbia ni confusa, és clara i nítida des del primer moment. Una altra cosa son els posicionaments en l’àmbit polític.

Creu que es farà el referèndum?

El país necessita que el referèndum es faci i és un sentiment tan dels proclius a la independència com els que no. El carrer ens indica que hi ha una àmplia majoria de gent que vol votar. Què podria impedir que no es fes el referèndum? Home, doncs l’impediment físic i aquest no el considero en una democràcia moderna i madura, del segle XXI.

Ja per acabar, afronta el seu tercer mandat a la Diputació i porta molts anys d’alcalde de Vila-seca. Es tornarà a presentar a la reelecció d’aquí a dos anys?

Depèn d’una conversa amb els companys de govern, bàsicament del municipi, i d’una altra conversa amb la família, per veure si aguantaran 4 anys més amb aquesta responsabilitat. Encara no ho he començat a parlar, però Josep Poblet fa 30 anys que és regidor del seu municipi i el proper gener es compliran 25 que és alcalde. A més, a l’agost, faré 10 anys com a president de la Diputació de Tarragona. És evident que a Josep Poblet no li queda un temps polític infinit. Si l’adversari és una mica astut, sabrà que molta corda no li queda. Quin és el punt final, però? No ho sé dir, de projectes i il·lusió em queda una pila.