-
A la imatge Jordi Merino, el primer autor de l'artcile junt amb un altre dels autors, Jose Carlos Florez al Centre de Medicina Genòmica, al Massachusetts General Hospital.
Cedida
La predisposició genètica a la glucosa alta en sang augmenta les probabilitats de patir malaltia coronària, independentment de la diabetis tipus 2 i altres factors de risc cardiovascular, segons una recerca publicada a la revista Diabetis Care.
Jordi Merino, investigador de la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) —que actualment fa el postdoctorat al Centre de Medicina Genòmica de l’Hospital General de Massachusetts de Boston, a través d’un projecte finançat per la Unió Europea—, junt amb un equip d’investigadors de Boston i de la URV, va treballar en una pregunta molt rellevant en el camp de la diabetis i la cardiologia: les alteracions en la glucosa plasmàtica fan augmentar el risc de patir malaltia coronària de forma independent de la diabetis i les seves conseqüències metabòliques?
La pregunta busca trobar resposta a la gran controvèrsia que hi ha hagut durant els últims anys sobre el paper de la hiperglucèmia com un factor de risc independent per a la malaltia coronària, en què diferents assajos clínics mundials han donat resultats no concloents.
En aquest estudi, els investigadors van utilitzar un nou mètode estadístic basat en dades genètiques per conferir proves causals de la relació entre les variants genètiques que augmenten la glucosa i el risc de patir malaltia coronària de forma independent a possibles factors de confusió o de la durada dels estudis. El treball va incloure dades genètiques de participants de descendència europea de dos consorcis: el consorci per estudiar la genètica de la glucosa (133.000 individus sense diabetis) i el consorci per estudiar la genètica de la malaltia coronària (63.800 pacients amb malaltia coronària i 115.000 controls).
Després d’excloure tots els gens coneguts relacionats amb la diabetis i ajustos múltiples, van trobar dotze variants genètiques que, en conjunt, van fer augmentar un 33% el risc de patir malaltia coronària. Els investigadors van validar les dades de l’estudi amb 5.000 participants sense diabetis pertanyents a l’estudi de Framingham. Els resultats van corroborar que no hi va haver augment en el risc de diabetis amb el rerefons d’aquestes dotze variants genètiques que sorgeixen després d’excloure tots els gens coneguts relacionats amb la malaltia.
Les noves dades d’aquest estudi confirmen el paper important de la glucosa alta en sang com un factor de risc de la malaltia coronària, fins i tot en absència de diabetis, i destaquen la complexitat genètica i metabòlica de les alteracions de la glucosa en sang. Possiblement, al llarg dels anys, aquesta hiperglucèmia 'lleu' podria tenir efectes vasculars directes i indirectes significatius i interaccions amb altres determinants de la patologia de la malaltia coronària.
