Dissabte, 15 de Juny de 2024

Un estudi pioner constata com la bombolla immobiliària va influir en les sentències judicials

Segons un estudi de la URV, a partir de 2015 les clàusules hipotecàries abusives, les ocupacions i els desnonaments van condicionar la legislació sobre habitatge

01 de Juny de 2023, per Redacció
  • Una obra en construcció, en una imatge d'arxiu

    Cedida

La crisi econòmica que va començar el 2007, punt àlgid de la bombolla immobiliària, va provocar canvis importants en les sentències referents a l’habitatge. Arribar a aquesta conclusió amb dades que ho demostrin implica destriar i analitzar el contingut de centenars de milers de folis amb les resolucions judicials que es van fer durant els anys de la recessió. Ara això és possible gràcies a la feina d’un equip de físics i juristes que fan recerca a la Universitat Rovira i Virgili.

A partir de tècniques computacionals han dissenyat un model matemàtic capaç d’analitzar el contingut de tots els documents jurídics per comprovar quins temes han estat els més rellevants a cada etapa i quins articles de lleis han estat els més citats. Els resultats de la seva investigació indiquen un punt d’inflexió a partir del 2015, quan van cobrar protagonisme les clàusules hipotecàries abusives, les ocupacions d’habitatges i els desnonaments. Un dels punts innovadors d’aquest projecte de recerca ha estat aplicar tècniques de processament del llenguatge per fer un buidatge del contingut d’unes 100.000 sentències judicials de l’estat, de les quals 26.000 corresponen a l’àmbit de l’habitatge.

En aquest buidatge s’ha fet una doble anàlisi: d’una banda, del contingut textual de les decisions judicials i, de l’altra, de l’ús de la legislació vigent del moment. Així, mentre que les paraules configuren el discurs i els arguments judicials, citar la legislació resumeix els mecanismes pels quals els jutges encaixen les seves idees en el marc legislatiu aplicable a cada moment. “Gràcies a les tècniques que hem utilitzat, hem pogut traslladar l’estadística a la proximitat semàntica”, comenta Lluc Font, investigador del Departament d’Enginyeria Química que ha participat en l’estudi. “Les paraules que es fan servir un número similar de vegades i en documents similars tendeixen a ser properes semànticament”, explica.

El sistema que han dissenyat ha analitzat les sentències utilitzant grups de paraules, cadascun dels quals corresponia a un tema diferent. “D’aquesta manera, convertim un element textual en un de quantitatiu, i això permet a l’ordinador fer comparacions entre documents a partir de l’estadística de les seves paraules”, afegeix. El mateix han fet amb les lleis i els articles que apareixen citades a les sentències.

Un cop identificades les temàtiques que es tracten a les sentències i les lleis que s’hi citen, el mètode estadístic permet seguir la seva evolució al llarg del temps i agrupar la informació en funció de les dades que es vulguin obtenir: per anys, per mesos, quins temes han estat més rellevants en funció de la data, quines són les sentències més citades, etcètera. Tal i com afirma el Sergio Nasarre, catedràtic en Dret Civil a la URV, “això pot implicar una un abans i un després per als operadors jurídics, com jutges i advocats, que d’un cop d’ull podran saber si hi ha hagut algun canvi jurisprudencial en una determinada matèria que pugui influir en el cas que estan portant”.

Aquesta anàlisi ha donat com a resultat una radiografia sobre el canvi de tendència i l’evolució de les decisions judicials en matèria d’habitatge, que va canviar de forma sobtada l’any 2015. A partir d’aquest moment els investigadors van detectar una sèrie de temàtiques que passen a ser rellevants per sobre de la resta. Conceptes com “clàusules abusives”, “clàusules sòl”, “ocupació” o “usurpació” marquen un canvi d’escenari en aquest moment pel que fa a l’habitatge. “Aquesta eina evidencia que rellevants canvis legals i de jurisprudència europea que van tenir lloc el 2013 van tenir un impacte important en qüestions directament relacionades amb les execucions hipotecàries i els desnonaments, així com amb l’increment de l’ocupació d’immobles”, afirma Nasarre.

Durant segles, l’ésser humà ha deixat rastre de les seves històries i activitats en llibres, diaris o discursos transcrits. Els documents jurídics, com ara codis, lleis i especialment decisions judicials, són molt útils perquè reflecteixen els canvis de la societat i l’evolució dels temes i debats més sensibles socialment, que són els que acaben als tribunals. La metodologia que s’ha desenvolupat en aquesta recerca permet extrapolar a altres camps en els que es vulgui detectar, quantificar i explicar les alteracions socials a partir de les sentències judicials i les lleis. Més enllà de sentències judicials en l’àmbit de l’habitatge, la metodologia també es pot aplicar en altres àmbits legals i sistemes judicials d’altres països o fins i tot d’altres èpoques. En aquest sentit, amb aquest model es poden posar de manifest les problemàtiques més disruptives en cada escenari concret.

Els investigadors també destaquen la utilitat que la seva recerca pot tenir si s’aplica altres tipus de documents, com és el cas d’articles acadèmics, que també inclouen cites a altres articles.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges