Rendits a Catalunya

Es van conèixer ara fa un any. Arribats des d’Argentina, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic, Xina i Bolívia, entre d’altres nacions, es van trobar a Tarragona per estudiar el màster que ofereix el Departament de Comunicació de la URV. Allà hi van coincidir amb tres alumnes del Camp que els han introduït a la cultura catalana. A poc a poc, i malgrat “un inici de curs una mica fred entre nosaltres”, es van anar fent amics i s’han seguit reunint per celebrar sopars i sortides. L’última, poc abans de Santa Tecla, els va servir per fer balanç del seu primer any a Catalunya. “M’he enamorat de la vostra cultura”, assenyala una de les integrants del grup, la mexicana Alejandra Tocavén.

Els tòpics sobre els catalans

“D’entrada, potser sí que sou una mica antipàtics, els catalans”, afegeix amb un somriure la boliviana Marcela Vargas. Amb el pas del temps, però, ella i els seus companys d’estudiants han canviat totalment d’opinió. “Un cop us deixeu anar sou atents i generosos”, revela Vargas. D’altres, com l’argentina Guadalupe Zelaya, admeten que abans d’arribar al Camp de Tarragona “tenien prejudicis de la societat catalana”. Un cop aterrada a Barcelona, però, “tothom va ser molt amable i va ajudar-me”.

L’idioma tampoc els ha suposat un gran problema. “En un parell de setmanes era capaç d’entendre converses entre catalans”, afegeix Zelaya. Marcela Vargas assenyala, per la seva part, que “el més normal, quan entres en una nova cultura, és fer un esforç per integrar-t’hi”. La boliviana, que tot just ha presentat el seu treball de màster dedicat a la comunicació dels riscos mediambientals als mitjans, es planteja l’opció de quedar-se encara una bona temporada a Catalunya. “M’agrada aquest país”, apunta.

‘Una experiència increïble’

D’altres, no obstant això, mostren certes reticències al procés sobiranista català. “Però és que Catalunya és Espanya”, indica la veneçolana Sascha Hartl, que s’acaba d’instal·lar a Barcelona després d’haver viscut un temps a Tarragona. Els estudiants catalans, amb tot, declaren que han intentat explicar als seus companys forans allò que molts anomenen “el fet diferencial”. “M’encanta el sentiment de pertinença que teniu els catalans. És una de les vostre riqueses, tots els catalans sou ambaixadors de la vostra terra”, subratlla Guadalupe Zelaya.

De fet, l'argentina té arrels reusenques. La seva àvia hi va néixer i temps després va acabar emigrant a la província de Salta, al nord del país. "Conèixer la terra de la meva àvia va ser molt emocionant, i a més ho vaig poder fer amb el meu pare, la mare i germana". Catalunya, doncs, ja és part d'ella. "Reus i Tarragona formen part de la meva història personal", afirma.

“Viure algunes de les vostres festes ha estat una experiència increïble”, diu l’argentina. Des de Veneçuela, Ignacio Sánchez exposa que “la festa de Sant Jordi és preciosa” i que el que més valora de la seva estada a Tarragona és “el fet d’haver conegut la vostra cultura i haver fet amistats catalanes”. Unes amistats que, esperen, es mantinguin de cara al futur. D’entrada, la colla ja té decidit que tots tornaran a trobar-se, visquin on visquin, en 3 anys. Budapest ha estat la ciutat escollida. Alguns d’ells, això sí, potser hi viatjaran des de Catalunya, la terra que els ha acollit i que ja s’han fet seva.