-
Imatge d'arxiu del Joan XXIII de Tarragona
ACN
Salut engegarà a final d'any les obres d'ampliació i reordenació de l'hospital Joan XXIII de Tarragona, que es preveu que costin 170 milions d'euros i s'enllesteixin la primavera de 2025, segons ha anunciat la consellera Alba Vergés. El Departament ha decidit concentrar les fases inicials de construcció per guanyar agilitat i reduir l'impacte sobre el normal funcionament del centre, que guanyarà 50.000 metres quadrats d'espai assistencial.
Equipar les noves àrees costarà uns 50 milions addicionals durant el 2026 i, en una segona fase, s'abordarà la construcció d'equipaments de docència i recerca des d'una visió de campus hospitalari. Salut presenta el projecte del nou Joan XXIII com "el més important" i "ambiciós" dels propers anys.
La decisió de fusionar dues fases de construcció, la detecció de cavitats al subsòl i la pròpia pandèmia han fet que el començament d'obres del nou Joan XXIII s'endarrereixi ben bé fins al desembre vinent, quan la previsió era començar-les durant el 2020. Durant 10 mesos s'abordaran els treballs previs i, a final de 2022, ja començarà pròpiament la construcció del nou edifici. Aquest immoble inclourà una àrea d'hospitalització per a 252 pacients, un bloc quirúrgic amb 14 quiròfans, el 70% de l'hospital de dia amb 58 punts d'atenció, 20 sales de radiodiagnòstic i 125 consultes externes i gabinets, entre d'altres.
També s'hi preveu la reforma parcial de les urgències, una rambla d'unió entre edificis, l'heliport provisional que donarà pas a l'heliport definitiu situat a la coberta i la marquesina d'accés a l'edifici. La nova superfície construïda serà de 78.873 metres quadrats, dels quals 53.000 metres corresponen a usos assistencials. La previsió és que les obres acabin sobre l'abril de 2025 i que, a partir d'aleshores, es comencin a equipar els nous espais de forma progressiva durant un o dos anys. "L'equipament podria arribar a costa una cinquantena de milions d'euros més i la previsió és que el 2026 ha d'entrar en funcionament l'hospital", ha detallat Vergés. Una segona fase que s'abordarà més endavant permetrà completar el campus universitari amb l'ampliació dels nous edificis de recerca i docència.
De retruc, això comportarà l'adequació d'algunes àrees de l'edifici C i de les àrees institucionals, i l'enderroc de l'emblemàtica façana principal del Joan XXIII. D'altra banda, en el context d'aquesta reforma el 2020 el CatSalut va enllestir el projecte d'ampliació i reforma estructural de l'UCI, i durant aquest 2021 finançarà una obra d'ampliació de l'UCI -amb 12 nous box-, així com aspectes d'instal·lacions generals amb una inversió de 3,5 milions.
Un projecte amb inversió "rècord"
La consellera Vergés ha subratllat que el nou Joan XXIII reforçarà el seu paper com centre de referència en alta complexitat i terciarisme al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, i serà el "buc insígnia" d'un territori que aplega uns 850.000 habitants. Vergés també ha remarcat la "inversió de rècord" de prop de 170 milions d'euros" que deixa enrere "èpoques fosques de retallades" i una actuació que permetrà construir "un centre modern i més eficaç per les necessitats futures".
De la seva banda, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha assegurat que es tracta del projecte "més important i ambiciós del CatSalut, tant pel que fa al volum construït com de transformació". Comella també ha valorat que el nou centre permetrà créixer també en nova tecnologia, noves formes de treballar i en increment del personal sanitari, "que serà una constant en els anys vinents".
El director del CatSalut ha afirmat que la inversió no perilla perquè està inclosa en el pla d'infraestructures del Govern. De moment, ja hi ha 135 milions dins de la inversió plurianual prevista i els 35 milions restants s'hi inclouran properament, ha garantit. Al seu torn, la consellera Vergés ha assenyalat que les obres no afectaran l'activitat ordinària de l'hospital.
Pel que fa a la pressió assistencial a la demarcació de Tarragona, amb 83 pacients ingressats a l'UCI aquest divendres, Comella ha admès que el volum de llits disponibles es va consumint i que cal anar "amb molt de compte perquè això té un límit". "Encara hi ha certa flexibilitat al territori, però caldrà optimitzar al màxim", ha apuntat. Malgrat aquesta elevada pressió assistencial, Comella ha afegit que, si l'evolució de la pandèmia compromet la capacitat al territori, es derivarien pacients a l'hospital de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta operació, ha insistit, s'emmarcaria en el moviment de malalts que ja hi ha "de manera assídua" entre els hospitals del país segons les circumstàncies.
