Divendres, 19 d'Abril de 2024
Tot i ser la confessió majoritària, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre només acullen el 10% dels temples d'aquesta fe religiosa
Església de la Prioral de Sant Pere de Reus
Cedida
Les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre són les que tenen menys esglésies catòliques de tot Catalunya. En total, n'hi ha 701, el que representa només el 10,46% dels 6.701 centres catòlics que hi ha a tot el país. Per comarques, les que tenen menys espais de culte catòlic són el Montsià (33) i la Ribera d'Ebre i la Terra Alta (42). A l'altre cantó de la balança, els municipis del Tarragonès i el Baix Camp són els que concentren més temples de religió catòlica.
Malgrat les xifres, els centres confessionals catòlics són majoritaris a la demarcació, tal com succeeix a la resta del país. També d'igual manera que a la resta de Catalunya, els temples evangelistes, islàmics o dels testimonis de Jehovà són la segona, tercera i quarta opció religiosa amb més implantació a la demarcació. El Tarragonès, amb 32 i 9 espais, respectivament, és la comarca que en té més.
No passa el mateix pel que fa al budisme. A Catalunya, aquesta opció religiosa és la cinquena amb més espais de culte del país. En canvi, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, aquesta posició és per a les esglésies ortodoxes, que a la resta del país ocupen el sisè lloc. Un fet que prova la implantació de la religió oriental a la zona.
Menys centres al Garraf
En total, segons dades extretes del mapa religiós de Catalunya, a Catalunya hi ha 8.061 espais de culte, dels quals 6.701 –un 83%– són de fe catòlica. El Barcelonès i Osona són les dues comarques que n'alberguen més, 809 i 531, respectivament, mentre que al Garraf és on n'hi ha menys (28).
L'àrea de la capital catalana repeteix en el primer lloc pel que fa als centres evangèlics. En aquest cas, la segona i tercera zona amb més volum de centres religiosos són el Vallès Occidental (86) i el Baix Llobregat (65). L'Alta Ribagorça, la Conca de Barberà, el Priorat, la Terra Alta i la Val d'Aran són les úniques comarques que no tenen cap temple evangèlic.
L'àrea metropolitana de la capital catalana també és el territori del país on es concentren la majoria de llocs de culte de l'islam. Lidera la taula el Barcelonès (38), seguit del Baix Llobregat (21), el Vallès Oriental i el Maresme (18) i el Vallès Occidental (16). De fet, a tot Catalunya només hi ha cinc comarques que no tenen cap temple islàmic. Quatre són de Lleida: l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran. I la cinquena és la Terra Alta, a Tarragona.
A Lleida, destaca especialment la presència d'esglésies orientals. De les 55 que hi ha a tot el país, 13 es troben a la demarcació, una xifra que ubica a les comarques interiors gairebé el 25% dels llocs de culte d'aquesta religió que hi ha al país. La Segarra, amb 4 temples, és la segona comarca amb més centres asiàtics, empatada amb la Selva i tan sols superada pel Barcelonès (13).
Segons la darrera actualització del mapa religiós de Catalunya del 2014, al país hi ha 8.061 centres religiosos, un centenar més que en l'estudi fet el 2012 (7.958). Els llocs de culte que més han crescut són les esglésies evangèliques, que en dos anys han passat de 657 a 725. També han augmentat substancialment els espais reservats a la fe islàmica, de 231 a 256.
En menor mesura, també ha crescut els centres budistes (66 a 68), ortodoxos (52 a 55) i de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (13 a 15). Pel que fa a la resta de confessions, destaca la davallada de temples dels testimonis de Jehovà, que en dos anys han perdut 8 temples. L'Església catòlica, per la seva banda, manté la mateixa xifra de centres de culte.
Aquestes dades contrasten amb els resultats del baròmetre de religiositat a Catalunya, que indica que només la meitat dels catalans es defineix com a catòlic. Un 30% es declara ateu o agnòstic i la resta simpatitza amb altres religions, sent la musulmana la més important entre les minoritàries (7,3%). La gran fragmentació que hi ha entre les famílies evangèliques –els llocs de culte que més han crescut– explicaria la diferència entre l'augment de centres i el descens de la fe religiosa.
Igual que en política: molta diversitat!
Oblidant el passat, i per desgràcia moltes vegades el present, amb un estat 'aconfessional' que no es respecta, el rar és que encara les estadístiques 'diguin' allò que és una veritat a mitges. Si eliminem els compromisos socials, i el que diran, ens trobaríem amb uns percentatges clarament decantats a la no pràctica i l'agnosticisme o el fervor per un determinat color de samarreta de club de futbol.
