Dimecres, 12 de Maig de 2021

El català, assignatura pendent de la Unió Europea

Malgrat ser la tretzena llengua amb més parlants de la UE, continua sense ser oficial a les institucions europees

19 de Maig de 2014, per ACN
  • Banderes onejant davant del Parlament Europeu

    ACN

Malgrat els últims dos anys un enamorat de Catalunya i fan de Jaume Cabré ha presidit el Parlament Europeu, el català continua sense ser llengua oficial a les institucions comunitàries. L'alemany Martin Schulz, llibreter de professió abans de dedicar-se a la política, va prometre treballar perquè el català fos oficial a l'Eurocambra però no se n'ha sortit. Ha llençat la tovallola per la pressió del Partit Popular i el PSOE i per no buscar-se problemes en la cursa per presidir la Comissió Europea.

Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del Parlament i han d'utilitzar qualsevol de les 24 llengües oficials a la UE, per a les quals s'ofereix servei de traducció i interpretació. Perquè una llengua sigui declarada oficial cal que el govern d'un estat membre ho sol·liciti de forma expressa i que la resta de països ho aprovin per unanimitat. És a dir, que el català no serà oficial a Europa si no ho vol el govern espanyol, que de moment ha vetat totes les iniciatives que ho han proposat.

Un prohibició que contrasta amb la posició del govern irlandès, que va demanar l'oficialitat del gaèlic aprofitant l'entrada del búlgar i el romanès. Es calcula que el gaèlic té uns 130.000 parlants i el català, segons l'últim informe de l'Institut d'Estudis Catalans, més de 10 milions.

L'espanyol és un cas "particular", explica a l'ACN Johan Haggman, tècnic de multilingüisme de la Comissió Europea. I posa exemples: "Si suècia no fos un estat membre de la UE, estic segur que Finlàndia proposaria que el suec també fos reconegut com una llengua oficial, perquè és un país bilingüe malgrat que només el parli una minoria".

"Un altre cas molt hipotètic seria que Alemanya i Àustria no fossin membres de la UE. Com que l'alemany és una llengua oficial a Bèlgica, també crec que l'estat belga el proposaria com a llengua oficial", explica. Per Haggman, que parla 10 idiomes, hi ha "possibilitats" que el català sigui algun dia oficial dins la UE, però "es un qüestió política i toca al govern d'Espanya decidir-ho".

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, que sovint intervé als plens en anglès o italià, acusa directament a PP i PSOE de bloquejar l'entrada del català a les institucions europees i assegura que molts eurodiputats no entenen "com un estat membre boicoteja llengües oficials" del seu propi país. Una situació, diu, que "alimenta i dóna incentius racionals creixents a més i més catalans per optar i per preferir l'estat propi i independent per Catalunya".

També Raül Romeva, d'ICV, es confessa desenganyat per no haver aconseguit parlar amb la seva llengua a l'Eurocambra. "Sempre he dit que és una de les meves frustracions més grans, perquè es un tema molt senzill de resoldre i si no s'ha aconseguit és per manca de voluntat política", explica. I afegeix que les traduccions tindrien un cost zero o molt baix, perquè bona part dels intèrprets espanyols de l'Eurocambra són catalans i perquè els eurodiputats es comprometen a enviar-los els seus discursos en anglès per facilitar-los la feina.

Per Romeva, l'oposició del PP i del PSOE, que "ha tingut una actitud no col·laborativa i a vegades obstruccionista", és la principal causa de que el català encara no sigui oficial a Brussel·les. I cita directament la "bel·ligerància" del vicepresident del Parlament Europeu, el popular Aleix Vidal Quadras, qui considera "una mania gairebé ridícula" i "provinciana" la insistència dels altres eurodiputats catalans en aquesta qüestió. Romeva també assenyala l'europarlamentari del PSOE Miguel Ángel Martínez, que és el vicepresident del Parlament responsable de multilingüisme i que sempre s'hi ha mostrat contrari. El castellano-manxec no veu ni "viable ni raonable" autoritzar l'ús del català a l'hemicicle. "És que senzillament no es farà, tant se val el motiu", ha advertit aquesta legislatura en declaracions a l'ACN.

Tot i així, Romeva lloa la feina que han fet els eurodiputats del PSC i sobretot, Maria Badia. "Hi hem treballat molt, hem fet tot el que estava a la nostra mà", diu la representant dels socialistes catalans a Brussel·les, que assegura que la negativa de la UE és una "contradicció". I s'explica: "Quan ens contesten que el català no pot ser una llengua oficial, en el fons ens estan dient que ens busquem un estat, però després diuen que és absurd que una Europa que s'està construïnt traient fronteres en posi de noves".

Des del Partit Popular, en canvi, l'eurodiputat Santi Fisas pensa que la oficialitat del català a Europa no és un tema "prioritari", ni dels que "més afecten" o "interessen" a Catalunya. Creu que és una qüestió que cal resoldre de "forma tranquil·la, amb diàleg i sense fer soroll" i no s'està de criticar als socialistes. "Schulz va prometre que el català seria oficial però no ha fet res. Molts s'omplen la boca parlant d'aquest tema, agafen compromisos, i després no els compleixen", etziba.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges