El Silenci més expressiu

El Dijous Sant s'acaba el període quaresmal. És el dia de las fraternitat, de l'últim sopar de Jesús amb els seus deixebles -el Sant Sopar- i el rentament de peus, fent-se, amb aquest signe, servidor d'ells i de tota la humanitat. És un dia de 'silenci', en què serà traït per Judes Iscariot i serà lliurat a la creu. És el dijous abans de la Pasqua Florida, que es calcula en funció de l'equinnoci i les fases lunars, entre el 19 de març i el 22 d'abril.

La Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari reinstaura la Processó del Silenci, l’any 1946, dos anys després de la seva fundació, però, curiosament, aquell primer any la 'professó' no va poder sortir a causa de la pluja.

La Processó del Silenci té com a finalitat primera, la de traslladar els passos de les imatges titulars de la confraria, el Nostre Pare Jesús del Calvari i la Verge del Calvari, des de la parroquial església de Sant Francesc d’Assís, seu canònica de la confraria, fins a la parròquia de Sant Joan Baptista per tal d’assistir, la matinada del Divendres Sant, al Viacrucis que se celebra a Reus des de 1898. D’aquesta manera es recupera l’antiga processó de la 'Hermandat de Jesús Nazareno con la Cruz a cuestas', fundada l’any 1815 i desapareguda fa ja molts anys, adscrita també a la parròquia de Sant Francesc i que ocupava l’altar on actualment es venera la imatge del 'Natzarè', processó que sortia a les 7 de la tarda del Dijous Sant per traslladar el seu pas fins a l’Hospital de Sant Joan, des d’on sortia el Viacrucis.

La idea del principi era que el recorregut de la processó passés per totes les parròquies llavors existents a la ciutat (Sant Francesc, Sant Pere, Puríssima Sang i Sant Joan), fent estació al Santíssim de cada una d’elles. Però aquesta es va abandonar i el recorregut amb què es va iniciar fou carrer de Misericòrdia, raval de Martí Folguera, carrer de Jesús, plaça del Mercadal, carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer de Llovera i avinguda de Prat de la Riba.

Aquest recorregut es va mantenir fins a l’any 1968 quan a causa de l’amplada del carrer de Jesús, que dificultava el pas, es va canviar per l'actual que s’ha mantingut, sempre que les obres ho han permès. Sortida des de l’interior de Sant Francesc, carrer de Misericòrdia, raval de Robuster, el Fossar Vell, plaça de sant Pere, carrer Major, on entronca amb l’antic recorregut, plaça del Mercadal, carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer de Llovera i avinguda de Prat de la Riba, per acabar a l’interior de l’església de Sant Joan.

Dues són les característiques que fan de la Processó del Silenci una de les més sentides, més participatives i més concorregudes a la nostra ciutat. Primer la total obscuritat en què se sumeix el recorregut, solament il·luminat per la tènue llum de les atxes que porten els penitents; segon, el penetrant i commovedor silenci amb què la gentada que omple els carrers veu transcórrer la processó.

Durant la transició democràtica, concretament els anys 1979 i 1980, per culpa de petits actes vandàlics i amenaces a entitats i particulars vinculats a la Setmana Santa, molts dels actes de la Setmana Santa reusenca es deixen de celebrar i la Processó del Silenci no en va ser una excepció.El qüestionament de les manifestacions religioses en l'espai públic, acabant de sortir d'un règim polític autoproclamat 'nacionalcatòlic', va ser manifest fins entre els sectors cristians demòcrates progressistes.

Amb la recuperació d’algunes processons, l'any 1981, també es recupera la del Silenci i aquesta nova època ve marcada per un important canvi. A partir d’aquell any, la processó resta oberta a tots els reusencs d’altres confraries que hi vulguin participar, i val a dir que són molts els confrares, germans i congregants que cada any amb la tenebrositat adquireixen una sola i mateixa tonalitat i amb l’absència de colors particulars totes elles passen a formar part d’una única i monocolor munió de devots al Jesús que va camí del Calvari.