Any rere any, els cinemes Lauren i Palace han patit una pèrdua d'espectadors, d'entre el 10 i el 20%. El propietari dels cinemes Palace, Alejo Zúñiga, considera que aquest procés és irreversible i es deu a la crisi general -"la gent no es pot gastar tants diners en temps d'oci"- i al pol d'atracció que suposa Les Gavarres. El president de Lauren Cinemes, Antoni Llorenç, també reconeix que la implantació d'Ocine els ha fet mal ja que ofereix a la gent millors opcions d'aparcament i altres ofertes de consum, com restaurants, supermercats o jocs recreatius.
Tot i això, Llorenç opina que el principal problema que ha d'afrontar el sector cinematogràfic és la irrupció de les descàrregues per internet i la pirateria, que juntament "amb la nova cultura juvenil d'estar a casa davant l'ordinador", ha provocat una absència progessiva dels joves a les sales. Zúñiga hi afegeix a aquests ingredients la manca de diners i la preferència del sector juvenil cap a altres ofertes d'oci. En qualsevol cas, la pèrdua d'espectadors s'ha donat en tots els sectors d'edat.
Fa uns quinze anys, durant l'època forta dels cinemes Palace, hi podien assistir, al cinema, una mitjana de deu mil persones per setmana, una xifra que augmentava considerablement en cas d'haver-hi una estrena forta. Els últims cinc anys, amb la competència dels Lauren i dels Ocine, el nombre de tiquets venuts era al voltant dels tres mil. Des del 2005 fins enguany, les vendes han baixat un 10% cada exercici, situant-se fins a vuit vegades per sota respecte l'època més daurada de les sales del carrer del Batan.
El panorama no és gairé bo. Tot i així, els gestors dels dos cinemes expliquen a Reusdigital.cat que la continuïtat de les sales es troba assegurada a curt termini. Llorenç aprofita per desmentir els rumors del tancament i anuncia que el proper mes de setembre hi haurà l'estrena d'una nova sala 3D i l'adaptació a digital dels projectors. Zúñiga comenta que els Palace, en ser una empresa familiar i no haver de pagar lloguer pot tirar endavant, això sí, tancant dilluns i dimarts, i disminuint les sessions.
La situació dels cinemes reusencs contrasta amb els bons números que ofereix Ocine 3D Les Gavarres. El seu gerent, Josep Eduard, considera que la clau per haver-se mantingut durant els últims dos anys és la innovació, amb l'arriba del 3D, i la reforma contínua de les instal·lacions. "La gent vol anar a veure el 3D perquè és un espectacle, així que si no tens aquesta tecnologia estàs antiquat", diu Eduard. Un cas paradigmàtic als Ocine va ser el film 'Avatar', que va estar quatre mesos en cartellera i va omplir les sales en pràcticament totes les sessions.
Sembla que la innovació tecnològica és una de les claus per sobreviure, però aquesta es difícil que arribi a les sales familiars dels centres de la ciutat que tenen instal·lacions antigues, com és el cas dels cinemes Palace. Zúñiga s'ha plantejat comprar un projector de 3D, però el preu, al voltant de 250.000 euros, "fa impossible fer una inversió que no podré amortitzar". A més, el propietari del cinemes Palace opina que la gent no anirà més al cinema amb el 3D, tot i que "pugui haver-hi excepcions com el cas d'Avatar".
Una de les possibles sortides a la crisi cinematogràfica podria ser l'especialització, la diversificació de l'oferta o, fins i tot, la implantació de sales en versió original, per tal d'apropar-se a un públic molt concret. De fet, Ocine dedica una de les sales a la projecció de films en versió original que fugen de l'etiqueta de comercial, com 'Let's Get Lost', que explica la història del trompetista Chet Baker, o la pel·lícula catalana 'Màscares', centrada en la creació d'una obra de teatre. A més, aposta per estrenar films més desconeguts pel gran públic, programar partits de futbol, òperes o fidelitzar l'espectador a través d'abonaments.
Aquesta política, però, és pràcticament impossible en una ciutat com Reus, amb cent mil habitants. Per Zúñiga, aquestes apostes tan sols funcionen a grans ciutats, de més d'un milió d'habitants, com Madrid o Barcelona, que tenen tot tipus de públic. La sala '8 i mig' de Les Gavarres i les apostes arriscades de la gerència poden sobreviure gràcies als bons números generals que presenta el cinema. A Reus, aquests experiments són impensables davant la pèrdua d'espectadors.
Josep Eduard reconeix que el tancament dels Lauren a Tarragona ha fet venir una "mica més de gent" al complex d'oci tarragoní, "especialment tots aquells que anaven a l'Eroski amb cotxe", però que a la mateixa vegada ha estat una "mala notícia" pel sector, ja que ha fet perdre espectadors al cinema. El gerent dels Ocine 3D Les Gavarres opina que el "cinema sempre ha estat en crisi, però a la vegada ha sobreviscut" i que el principal problema al Camp de Tarragona és que hi ha una "sobredimensió" de sales.
A Reus, la proporció de sales per habitant està allunyada de la realitat. Els càlculs comericals indiquen que es pot amortitzar una sala per cada deu mil habitants, així que no s'entén que en una ciutat de cent mil habitants hi hagi més de deu projeccions cinematogràfiques. A més, s'ha de tenir en compte que si en un futur s'instal·len uns multicinemes a Metrovacesa, la proporció a la ciutat podria arribar a quatre sales per deu mil habitants.
És per això que Alejo Zúñiga pensa que en un futur, si "continuem així" al Camp de Tarragona només sobreviuran els Ocine 3D Les Gavarres i les futures sales del nou complex comercial al Parc de Sant Jordi. Fins i tot, el propietari dels Palace dóna com a probable la desaparició dels Ocine de Vila-seca, que, de moment, no té la quantitat d'espectadors esperada. En quasevol cas, Josep Eduard confia en que aquesta situació es reverteixi parcialment durant l'època de l'estiu, quan arriben més turistes nacionals i estatals a la Costa Daurada.
Un altre aspecte que pot influir de manera decisiva en el sector cinematogràfic és la nova Llei del Cinema en Català, que obliga a les productores i distribuïdores a doblar al català el 50% de les pel·lícules que arriben a les sales. El propietari dels Lauren, Antoni Llorenç, es mostra favorable a la implantació del cinema en català, però considera que la llei es "fa de cop i sense tenir en compte la realitat". Alejo Zúñiga destaca que els Palace sempre programen pel·lícules en llengua catalana i que amb la nova llei "els cines més petits en poden sortir perjudicats".
S'ha de tenir en compte el paper que juguen les productores i les distribuïdores, que s'emporten entre el 60 i el 75% del benefici i reparteixen les estrenes en base als seus interessos, i la viabilitat comercial del cinema en català. Amb la nova llei, les distribuïdores podrien optar per la política de lliurar els films en català als cinemes que donen menys beneficis, provocant-los encara més crisi. Tant per Llorenç com per Zúñiga, el procés d'implantació de la llengua al cinema és bo, però s'hauria de fer de forma progressiva, ja que gran part de la gent, fins i tot, els catalanoparlants, "encara prefereixen els films en castellà".
Els cinemes al centre de Reus sobreviuen com poden a la pèrdua d'espectadors que han suposat les descàrregues d'Internet i la irrupció de Les Gavarres. En el cas que a Metrovacesa s'instal·lin dotze sales més, l'oferta cinematogràfica a la ciutat es trobarà massa saturada i, per tant, com succeix a qualsevol mercat, hi haurà un reajustament. No és pot dir de manera taxativa que els Lauren i els Palace desapareixeran d'aquí a deu anys, però les previsions no són gaire bones.
