Dijous, 29 d'Octubre de 2020

Els humans som limitats

09 d'Agost de 2013, per Jaume Piñol

A vegades hi ha gent a la que li agrada xerrar més del compte, molts cops sense referències d’allò que parlen, és doncs des de la ignorància abismal d’allò “important i transcendent” que la gent parla i parla.

Són temes varis: crisi, política, religió i altres temes susceptibles de ser prohibits en un refugi antiaeri. Per sort avui no hem de patir per haver-nos de refugiar pensant que d’un moment a l’altre pot caure algun artefacte explosiu del cel. Ja en tenim prou amb la guerra que vivim: crisi, atur, pobresa...

El fet de que jo i tants altres afirmem la limitació del ésser humà es pot veure donat per diferents aspectes, físic, moral, psíquic, entre d’altres. L’aspecte moral és per mi la limitació més gran, ja que és en aquest aspecte que tots fallem. Plorem quant perdem a algú estimat, riem si algú ensopega, dubtem d’allò diví i fins i tot alguns creen mons paral·lels on la realitat personal i subjectiva preval a les normes cíviques, morals i legals del món civilitzat d’avui dia.

Però, que entenem per un món civilitzat i moral? Som realment conscients de la pressió exagerada d’allò que depèn dels grans loobys? Crec fermament que no. Les grans empreses multinacionals, el G20, la UE i sobretot els EUA i la China són grups poderosos que decideixen com i cap a on la humanitat ha d’anar. El problema és que nosaltres, els humans, no podem decidir a la perfecció com guiar a milions i milions de persones, els humans som limitats.

És cert que el món actual necessita estructures supranacionals per poder defensar els interessos comuns, la llàstima és que prevalen, molts cops, els interessos personals i empresarials als dels ciutadans.

El problema no és la crisi econòmica, el problema principal és la crisi moral. Sense moral ni consciència responsable es perden els valors i sense valors el que preval és l’egoisme i el benefici propi, fent que hi hagi una voluntat de fer milions i milions a costa de sobrevalorar la matèria. Els humans limitats (tots) van aprofitar-se de la època daurada fictícia on els bancs (dirigits per gent igual de limitada que els demés) atorgaven préstecs i hipoteques a 50 i 60 anys i la gent comprava a promotors i constructors immobles sobrevalorats. Al mateix temps augmentava la demanda de mà d’obra i creixia l’abandonament escolar ja que els nois deixaven els estudis per treballar en la construcció guanyant sous de 2.000 i 3.000 euros. Es compraven cotxes de 30 i 40 mil euros a pagar en 20 anys i ara ja sabem com ha acabat tot això: en una autèntica calamitat social.

Els grans economistes i ecònoms no varen predir que la situació s’estava torçant i no vam poder rectificar a temps i ens va arribar la gran crisi econòmica que a tantes i tantes famílies ha deixat sense treball, sense casa, sense il·lusions per viure. Realment una situació dramàtica.

Finalment de tot aquest 'putiferi' l’únic que n’ha quedat és la gran evidència d’assegurar que els humans som limitats.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

CANICLOSO  10 d'Agost de 2013

Problema de tot...!

El problema no és la crisi econòmica, el problema principal és la crisi moral. Però tot té la seva rima: sense l'un no hi ha de l'altre.
Els Bancs i els Polítics eren còmplices d'aquesta crisi moral perquè d'això vivien. Els Bancs per fer diners a costa d'aquestes persones; els polítics perquè omplien les arques municipals amb els diners d'aquestes persones (immorals tots ells).
Viure per sobre de les nostres possibilitats estava planificat des de la política, amb el suport de la Banca i ens van enganyar a tots.
Per què ara vas a demanar un préstec d'aquests mateixos béns i no t'ho donan? Doncs perquè els diners del plàstic ja no té valor, i no té valor moral, perquè els valors humans han desaparegut, i han deixat al descobert la professionalitat, l'honradesa, la confiança. Quan es perden aquestes virtuts es perd gairebé tot, que és el que ens ha passat.

I tots estem ficats en el mateix vaixell, la regeneració moral, virtut que ha de tornar al primer plànol, costarà molt temps...!!!

RIO GRANDE  09 d'Agost de 2013

QUI LA FACI QUE LA PAGUI...LA BANCA I ELS POLÍTI

Jaume, un bon escrit. Haurem d'esperar com a mínim 100 anys, perquè en aquest temps "si hi ha molta sort" neixin persones mes sàvies i menys xoriços dels quals tenim actualment... pobres espanyols! el que ens costés recuperar el perdut. Simplificant, sempre plou per al costat del més feble: la gent humil i treballadora.
Espanya és un paradís per tot aquell que viu de la picardia, i a sobre, les lleis li són favorables, amb el temps es fa insuportable, LA BANCA MÉS. La solució passa per una generació política ja...amb la nova Llei de Partits, revisió de la Constitució, i la resta de lleis: "per qui la faci que la pagui"!!