Els pediatres lamenten que el Síndic presentés l'informe de malnutrició infantil sense parlar amb ells

El president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga, es reunirà al mes de setembre amb el Síndic de Greuges. Després de la seva compareixença en la Diputació Permanent per abordar la qüestió de la malnutrició infantil, prevista per al 29 d'agost. Però li hagués agradat "molt" haver parlat abans que el Síndic fes públic el seu informe, on es diu que hi ha 50.000 infants amb privacions alimentàries i 750 amb desnutrició.

L'informe del Síndic és una mica "alarmista". "És bo que el Síndic es preocupi per la infància" però potser s'ha caigut en un "error de terminologia". Per això ha distingit entre "malnutrició", com a conseqüència d'una ingesta "excessiva o mal equilibrada" i "desnutrició", un estat per una "mancança de nutrients". L'exemple més greu d'aquest segon cas és el "marasme", aquests nens que "veiem en imatges" que arriben del tercer món i que mostren infants "en pell i ós".

Per parlar de malnutrició ha posat l'exemple dels casos detectats a Salt (Girona), en una investigació dirigida pel Servei d'Endocrinologia Infantil de l'Hospital Vall d'Hebron fet en el CAP d'aquest municipi, que ha trobat "percentatges importants" d'infants indis, subsaharians i magribins amb dèficit de Vitamina D i Ferro. Aquí han aparegut mancances "importants" sense que hi hagi "un estat de desnutrició".

Moraga sí ha explicat que hi ha nombrosos estudis on es demostra que "la problemàtica econòmica s'associa a uns pitjors resultats en salut". "I no només en el tema de l'alimentació". Per exemple, "sabem que l'administració de vacunes no finançades, que no estan incloses al calendari oficial, han disminuït els darrers anys un 35%". Per això, es posa al cantó del Síndic quan dona un toc d'alerta i avisa que això "es pot agreujar" i acaba sent "un problema important".

Les afectacions de la crisi econòmica sobre l'alimentació dels infants "la saben també els mestres i els serveis socials" que veuen que alguns "no han esmorzat bé, o no porten l'entrepà".

'Barreres culturals'

En el cas dels infants nouvinguts, Moraga, ha demanat, en el mateix sentit que l'estudi de Salt, "més informació i més educació" destinada a aquestes famílies -respectant "els seus orígens"- per evitar que "les barreres cultural" les allunyin de "la dieta mediterrània, que és rica i variada i pot ajudar a normalitzar els problemes".

La dietista de l'Hospital de Sant Joan de Déu, Marina Llobet, també a Catalunya Ràdio, ha explicat que les poblacions nouvingudes "acostumen a adaptar la seva alimentació" als productes que troben aquí. A vegades, "a les mancances d'algunes d'aquestes dietes", s'hi acaben afegint d'altres derivades d'errors provocats per alguns malentesos.

Per exemple, "es coneix el cas de persones llatinoamericanes que cauen en l'error de substituir els sucs naturals que beuen als seus països d'origen per altres més enriquits i ensucrats que troben aquí i són els més barats".