-
Enric Herce
Cedida
Critica a la novel·la l’ús que fa la societat del telèfon mòbil?
Que vivim hiperconnectats és un fet incontestable i a vegades sembla que el món virtual ja compta més que el real. Tots hem viscut o vist una taula de cafeteria on les persones que s’hi troben assegudes ni es miren a la cara, pendents de la pantalla del seu mòbil. Però la novel·la no jutja aquest fet, només juga amb l’evolució que aquesta tecnologia i d’altres podrien tenir en un futur proper. Que el que planteja agradi o no ja ho deixo a criteri del lector.
Hauríem de recuperar formes de fer més tradicionals?
Allò de “qualsevol temps passat va ser millor” és una rucada, i també la pretensió que som més llestos i superem en tot les generacions que ens precedeixen. No tinc cap mena de dubte que l’avenç tecnològic és bo i fa la nostra vida millor, ara bé, permetre que substitueixi el contacte humà, és un error.
Recentment han sortit informacions del filtratge de informació de grans empreses a les agencies nacionals intel·ligència dels països més importants, quina opinió en té?
És un debat complicat. L’11-S ho va canviar tot, sobretot pels Estats Units. Realment és necessària aquesta informació per evitar nous atemptats o existeix un afany de control excessiu? Què cal prioritzar, la privacitat o la seguretat? Suposo que és difícil de dir. Però abans d’aquesta cessió d’informació hi ha un pas previ que a mi encara em resulta més inquietant. Per què es permet que empreses com Google guardin als seus servidors informació sobre els hàbits de navegació i recerques dels seus usuaris?
Simulacions de vida és la seva primera novel·la en català, pensa repetir experiència?
Sí, sens dubte.
Què n’opina del moment actual que es viu a nivell comunicatiu al Camp de Tarragona?
LA TDT i la xarxa han millorat la diversificació i pluralitat de mitjans, però crec que encara hi ha marge per propostes més trencadores.
Com i on passarà la diada?
Toca treballar, i després, si el dia acompanya, aniré a donar un tomb per la plaça de Mercadal.
Quin llibre recomana per Sant Jordi?
After dark de Murakami.
