Dimecres, 24 de Juliol de 2024

Ensopegar amb un elefant

17 d'Abril de 2012, per David Llambrich

L'absurditat dels esdeveniments protagonitzats per la monarquia espanyola en la darrera setmana només és equiparable a la barra que han demostrat a l'hora d'aprofitar-se de l'erari públic. Gràcies a això, qualsevol apologia de la república com a sistema de govern es sosté sense esforç.

Amb tot, com a catalans ens convé recordar que la república que va sortir viva del sarau del 14 d'abril de 1931, no va ser l'efímera República Catalana proclamada cuita-corrents per Francesc Macià, si no la República d'Espanya de Manuel Azaña. Una lliçó que semblen haver oblidat aquells que confonen el possible adveniment de la tercera república amb majors cotes de comprensió espanyola envers els “nacionalismes perifèrics”. Per què, si no, rotatius com l'ABC o El Mundo, estarien fent campanya per l'abdicació Joancarlista? Per donar resposta a Catalunya en les seves demandes econòmiques i identitàries?

El context actual, a més, és molt coincident amb el dels anys 30 del segle passat: una crisi demolidora, el desprestigi de la institució monàrquica i un augment creixent del descontentament dels catalans pel maltracte impositiu i identitari a que som sotmesos. Tanmateix, la proclamació republicana no va ser el desllorigador de tots aquests greuges, i només va servir per posposar-los en pro de valors tan desgastats com el bé de l'estat o la pau que al final tampoc va ser. Per resumir-ho planerament, tot parafrasejant Pla: “El que més s'assembla a un espanyol monàrquic, és un espanyol republicà”.

Acabi com acabi el serial dels Borbons, que el llegir no ens faci perdre l'escriure. És a dir, els nostres objectius nacionals pel dret a decidir el nostre futur com a poble, la seva reivindicació, i la seva execució final en forma de plebiscit, no han de quedar ajornats, descuidats, ni subjugats a cap altre interès que no sigui el del nostre país. El rei d'Espanya és un problema dels espanyols, i nosaltres, el que volem és deixar de ser-ho. No fos cas que tornéssim a ensopegar de nou amb el mateix elefant.
(David Llambrich Robert és professor i blogaire).

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (6)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ton  25 d'Abril de 2012

En castellano para que lo entiendas

 A mi , tus tanques me la traen floja, creo que si tu virilidad se tiene que medir por el tamaño o el calibre de los cañones de los tanques de las tropas españolas, te puedo decir que siempre, siempre, el guapo e inteligente se lleva la chica, y que el tonto de los cojones como todos los que piensan como tu, se la acaban "recreando" solitos.
Atentamente, Ton.

Ton  25 d'Abril de 2012

En castellano para que lo entiendas

 A mi , tus tanques me la traen floja, creo que si tu virilidad se tiene que medir por el tamaño o el calibre de los cañones de los tanques de las tropas españolas, te puedo decir que siempre, siempre, el guapo e inteligente se lleva la chica, y que el tonto de los cojones como todos los que piensan como tu, se la acaban "recreando" solitos.
Atentamente, Ton.

Jorge  23 d'Abril de 2012

España unida

Recordad que el título octavo de nuestra Constitución prevee la intervención del Ejército ante la amenaza de la Unidad Nacional. Me gustará ver dónde están estos "osados" independentistas cuando los tanques estén en las calles. Soís y morireís españoles.

Anton Baiges  19 d'Abril de 2012

Primer, autosolidaris!

Concís, clar i ben argumentat. Molt bé, David. M'enerva llegir, de vegades, un argumentari republicà exclusivament 'economicista', tenint en compte, també, el que valen algunes parafernàlies estatals republicanes, Com l'Estat francès, per exemple. Com tampoc no acabo de comprendre alguns independentistes catalans socialistes amb banderes tricolors espanyoles. Solidaris amb qui? On són aquests espanyols d'esquerres tan alternatius a l'hora de defensar els drets nacionals de Catalunya, de la primera transició ençà? S'han difós i assimilat definitivament entre l'Espanya del PP?  

Òbol  17 d'Abril de 2012

Els que ara.....

...estan a la Generalitat podríen proclamar la Republica de Catalunya però no ho faràn perquè estan al poder i s´estimen més conservar els privilègis que ja tenen. Dic que ara podríen perquè en el marc actual de la CEE, el govern espanyol ja no ens podría enviar els tancs, caldría que negociés amb Europa. Esperem que els catalans ens despertem, un día, dient prou, fins aquí hem arrivat i ens guanyem la independència, perquè si esperem que algún partit polític ens la doni,anem bé.

Àlfred Pitarch i Garcia  17 d'Abril de 2012

Amb una Catalunya independent problema resolt

O el que és el mateix, amb una Catalunya independent el problema de la Monarquia espanyola ja no seria un problema. Salut i República!

Reportatges