Portem anys escrivint i nomenant el gran problema de la nostra societat en la paraula paro, que és un dels grans maldecaps actuals que pateix la societat espanyola. S'ha escrit tant i se seguirà escrivint sobre aquest tema, que encara donarà per a molt temps el fer-ho, doncs el ritme i les perspectives de futur per reactivar l'atur són dificultoses, en comptes de crear empreses hi ha tancament, i amb aquestes notícies i fets diaris d´EREs, és impossible la reducció de l'atur a Espanya. Crua realitat! L'atur afecta a joves, majors de 45 anys, estudiants, professionals... que han d'anar a buscar-se la vida fora del seu país. D'aquí les retallades que es volen, per poder fer equilibris en els comptes de l'Estat.
Espanya és un país deficitari en matèries primeres que s'han d'importar perquè manca d'elles, i aquestes ens serveixen per a la base de la nostra producció econòmica nacional. Entre aquestes matèries primeres que manquem nomenarem unes quantes, les que incideixen més en la nostra butxaca: petroli, gas, urani... Això també és un problema en la balança comercial nacional que sol ser una càrrega, però a l'Estat li serveix per gravar per mitjà d'impostos, per poder fer front als pagaments exteriors i interiors de l'administració, com són: la gasolina, el petroli, l'electricitat, etc.; que incideixen en els costos empresarials.
També la indústria espanyola és de baixa competitivitat, i amb escassetat tecnològica nacional, doncs les grans indústries multinacionals, gairebé tota la tecnologia és importada, amb escassa mà d'obra afegida per la seva robotització, automatització, etc. Les grans empreses multinacionals si les analitzem fan: una gran inversió, però no creen llocs de treball, a l'inrevés, ho destrueixen pels factors que hem dit. Produir més, a menys cost, amb menys mà d'obra. Aquí afegim un problema més, el personal que estava treballant, ara han d'anar a l'atur, i que després no poden trobar treball perquè no es necessita, la demanda de la mà d'obra no es produeix. Una més de les moltes causes perquè el teixit industrial desaparegui.
Fet aquesta petita exposició molt sintetitzada, ara hem de plantejar les següents preguntes per donar possibles solucions: en què basem la nostra economia? Quines activitats hi ha a Espanya que creixen o necessitin mà d'obra? Si contestem a aquestes dues senzilles preguntes tenim: l'economia d'Espanya està principalment en: agricultura, pesca, turisme, serveis i els seus derivats. Les que necessiten mà d'obra són les nomenades. La indústria està en hores baixes, l'única que rebrota és la d'automoció (assemblatge de turismes: Renault, SEAT, Ford, l´Opel). I per què no es creen llocs de treball en les activitats nomenades? Analitzem a continuació aquesta pregunta: perquè el nou model productiu espanyol solament pot sorgir amb una política intel·ligent i decidida, mitjançant un disseny de nou format, de la innovació i de la recerca; en col·laboració juntament entre el sector públic i privat. El polític facilitant la creació d'empreses al seu territori, i el privat invertint. Tot mitjançant un marc de major crèdit en la inversió (Banca com Déu mana), suport als emprenedors, per aconseguir productes i serveis competitius en les activitats que basem el nostre consum, amb un major valor afegit a aquests productes, però amb una millor qualitat, en els sectors tradicionals, tant com en els nous. Des dels municipis com la base per als fets, per tenir un major control.
La Universitat hauria de ser el motor d'aquestes noves idees, però necessita la Universitat espanyola una liberalització de les rígides estructures que tenen. Segueix sent la Universitat el semillero de noves activitats productives i creatives, però han de col·laborar amb les empreses, doncs aquest és el punt de l'enlairament. Suggerim als polítics donar els primers passos necessaris, això sí, sense trigar massa temps, perquè el rellotge no es deté.
El maó, ja ho hem esgotat, la indústria agroalimentària és una base de millora, el turisme mantenir-ho i millorar-ho en totes les facetes, la ramaderia és un altre a cuidar, el camp espanyol necessita una renovació, i així es podrien anar descrivint aspectes per millorar mitjançant el valor afegit de la mà d'obra. Hem de citar algunes regions, o províncies, que el nivell de vida i atur són exemple d'aquestes alternançes: Almeria (expansió del plàstic en agricultura), La Rioja (la seva fama del bon vi, agricultura, turisme rural), Soria (cultiu de bolets, tòfones...)
Alguns dels molts exemples analitzar: perquè no es va obligar als constructors en aquests anys de la gran massificació de les obres, que els edificis fossin autosuficients en: aigua calenta sanitària i electricitat? Això ara ens està costant el 30 %, o més, en la factura de la llum, i segueix... Segurament, que la resposta a això és: en què les tecnologies no són rendibles. Doncs para això estan les R+D+i. Ara tindríem menys despesa en les famílies, possiblement més empreses de manteniment i producció amb més mà d'obra emprada. Doncs una vegada el maó esgotat, tots a l'atur, pisos sense vendre, Banca endeutada.També l'ocupació de les energies renovables no contaminants, ens ajudaria a eliminar els gasos efecte hivernacle, tan necessitat al nostre país. Un altre cas que tenim són els cosmètics i farmàcia: Espanya gran productora de vi, que se sàpiga amb les llavors dels raïms que es fan? Doncs tenen infinitat de propietats curativas per a la pell, així com per a la cosmètica i farmàcia; aquestes serien les beneficiàries, i això possiblement empraria més mà d'obra. La producció d'aquests elements es fan amb maquinària, béns d'equip...Si no som capaços d'inventar, senyors, es copia, però bé, com ho han fet els japonesos. Així estaríem parlant de tantes i tantes coses, que no tindria el suficient paper per exposar-les.
I que fan els polítics, les universitats, la Banca, tot l'embull burocràtic espanyol perquè es posi en moviment alternatives i noves línies de productes amb els nostres mitjans? Res! Això sí, que ens caiguin els sous babaus sense pegar cop. Una i mil vegades, i repetidament torno a esmentar que: “Necessitem algú que governi i canviï el sistema productiu espanyol”. Un bon amic meu en un dia de tabola una mica anats per la beguda em deia: "Espanya cal canviar-la d'a dalt cap avall, i no tenim collons de fer-ho". Bé, després de la ressaca em van venir aquestes paraules a la memòria, i són les que em van donar motiu a escriure aquest article, que espero no caigui en sac trencat. Aquests dies observem les propostes d'algun partit polític amb això que la: llum, l'aigua, gas, habitatge; les persones que no puguin pagar, tindran dret a gaudir d'aquests béns. La pregunta del milió: I qui pagarà això?. L'Ajuntament, la Comunitat, l'Estat, Sindicat, Partit Polític... En comptes de donar solucions perquè la gent treballi, desenvolupi una activitat, tinguin sou per poder viure dignament, es creuen empreses; surten amb les frases fàcils en la conquesta del vot útil, per a poder el polític de torn ser triat, tenir el sou assegurat i quan estigui en el poder ja veurem!
Manuel Cruz Matute és enginyer tècnic industrial i llicenciat en Geografia.
