Quan el Nàstic jugava a hoquei sobre patins

El Club Gimnàstic de Tarragona ha comptat, al llarg de la seva història, amb nombroses seccions esportives. Durant unes poques temporades, els granes van arribar a disposar, fins i tot, d’un equip d’hoquei sobre patins. L’experiència, però, no va acabar de quallar. L’any 1943 el club va fundar la secció, presidida per Josep Maria Vilar, que va competir en una pista ubicada a la Rambla Nova fins al 1944, moment en què va desaparèixer. Al mateix temps, el Reus Deportiu va iniciar-se en aquest esport, que s’havia començat a practicar a Catalunya a partir de 1925, i que ja havia començat a guanyar prestigi, tal com expliquen Albert Arnavat i Montserrat Pagès en el llibre ‘Història il·lustrada del Reus Deportiu (1909-2000)’.

A la dècada dels cinquanta, el Reus Deportiu ja era un equip consolidat en el món de l’hoquei sobre patins, mentre que a Tarragona predominava la passió pel futbol. Amb tot, el Nàstic va reprendre l’equip d’hoquei sobre rodes l’any 1956, qui sap si motivat pels primers èxits de l’equip reusenc. De fet, va ser aleshores quan la iniciativa va tenir més recorregut, tot i que el 1958 es va dissoldre de nou.

Al llarg dels pocs anys que van coexistir, entre els equips d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu i el Nàstic no va existir rivalitat, més aviat el contrari. Cal tenir present que sempre van competir en categories diferents. Això explica que el jugador més emblemàtic de la història del Reus Deportiu, Joan Sabater, pogués vestir la samarreta grana de manera esporàdica. Aquesta és una d’aquelles històries que la Viquipèdia, la sacrosanta enciclopèdia contemporània, encara no ha recollit, però que ja fa temps el periodista esportiu Enric Pujol va documentar en el llibre ‘Gimnàstic, 125 anys fent història’.

Sabater recorda que, un estiu, quan jugava amb l’equip juvenil del Reus, li van demanar que ajudés el Nàstic d’hoquei en un torneig celebrat a Tortosa. “Ens ho vam passar molt bé”, rememora Sabater, que aleshores devia tenir uns 15 anys. Durant aquelles jornades lluïnt amb la samarreta grana, va fer amistat amb jugadors com Vallvé, Moya i Quadras, el darrer dels quals anys a venir s’afegiria a la plantilla roig-i-negra. Després d’aquella primera col·laboració, Sabater encara va donar suport al Nàstic en alguna altra ocasió.

En poc temps, Sabater va establir relacions cordials dins el club tarragoní. Amb un exemple basta per demostrar-ho. Un estiu, el Reus Deportiu disputava un partit amistós d’hoquei sobre patins al Catllar, amb motiu de la festa major d’aquesta població. Els roig-i-negres, però, es van oblidar de dur-hi pilotes per competir. “Havia de començar el partit de seguida, i no disposàvem de pilota! Aleshores vaig agafar la meva moto, una Ossa, i vaig decidir acostar-me a les instal·lacions del Nàstic, a l’avinguda Catalunya, perquè així m’estalviava uns deu quilòmetres més de trajecte. En ‘Luigi’, que era el responsable del material, que era un ‘nastiquer’ empedreït, me’n va deixar un parell”, recorda Sabater.

Val a dir també que Sabater va formar part, possiblement durant la dècada dels seixanta, d’una penya de l’històric bar Lehman que organitzava sopars i col·loquis. Els integrants d’aquesta colla sovint s’acostaven a la capital del Baix Camp, tal com rememora Sabater, per donar suport al Reus Deportiu i, en especial, a Sabater: "Quan veia que havien arribat, avisava els companys d'equip: 'Mira, ja han vingut els amics de Tarragona'".

“Seria bonic veure un partit d’hoquei entre el Reus i el Nàstic, però els tarragonins sempre han tingut més fal·lera pel futbol”, assegura. Diu que el pròxim diumenge assistirà a l’Estadi Municipal. “Jo sempre prefereixo que el Reus quedi per damunt del Nàstic, i espero que s’emporti el derbi, però no tinc problema a dir que als tarragonins també els desitjo bons resultats”. L'esport rei no li és aliè. Durant uns quants anys, Sabater, esportista nat, va combinar les competicions amb el Reus d’hoquei i el de futbol. “De vegades els de l'equip d’hoquei, si veien que no estava gaire fi, em deien que el partit de futbol s’havia suspès, per veure si així millorava el meu rendiment”, rememora, entre rialles, Sabater.

El Nàstic va tenir secció d’hoquei sobre patins per darrera vegada l’any 1968, gràcies a una iniciativa de l’escola La Salle Tarragona. El Gimnàstic - La Salle tan sols va mantenir l’activitat durant una temporada. “A Tarragona no hi havia massa interès en l’hoquei, n’hi havia molt més en el futbol, l’atletisme i el bàsquet”, tal com explica Sabater. Per bé que no puguem gaudir d’un derbi d’hoquei entre les dues ciutats, aquest diumenge els granes i els roig-i-granes s’enfrontaran altra vegada a la categoria de plata del futbol estatal.