Molts són els punts en comú entre Mireia Pellisa, Enric Auladell, Ana Escribano i Maria Albà. Són de Reus, tenen o estan a punt de fer 18 anys i han finalitzat segon de Batxillerat. L’experiència, temuda per molts, de la selectivitat, també els uneix. I els resultats obtinguts en aquestes proves, encara més. Els quatre joves han estat guardonats per la Generalitat per haver superat les PAU amb una nota superior a 9.
"Estic molt content. Quan vaig veure les invitacions a l'acte em vaig sentir molt satisfet", expressa, encara emocionat, Auladell. Els professors del seu institut, el Gabriel Ferrater, van ser els primers en mencionar-li l'existència de l'acte institucional, ja que ell el desconeixia. No era l'únic.
Escribano tampoc sabia que es feia aquesta distinció i els seus amics van ser els encarregats, en un primer moment, de fer-li cinc cèntims. Maria Albà va assabentar-se'n mitjançant Twitter i Mireia Pellisa no va saber que es feia l'acte i que hi estava convidada fins que va rebre la carta a casa amb la invitació.
Independentment de com coneguessin el fet, tots coincideixen en què les primeres persones a qui van informar de la notícia van ser els seus pares. "Al final van patir més ells que jo", afirma Ana Escribano. Enric Auladell confesa que "cada dia estava fent càlculs per saber quina nota necessitava per entrar a la primera opció i quan vaig saber que hi accedia i que tenia el premi vaig córrer a explicar-ho als meus pares, gairebé plorant d'alegria".
Esforços que valen la pena
Mireia Pellisa no necessitava una nota molt alta per accedir als seus estudis, però "després de tot el curs treballant, pensava que valia la pena un últim esforç". Ella no cursarà estudis universitaris. És saxofonista i vol obtenir el títol de grau superior de música. En canvi, la resta d'estudiants sí que necessitaven una nota elevada. Albà, per exemple, s'ha matriculat al grau de Física i Matematiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, la carrera amb la nota de tall més alta de tot Catalunya (12,9).
Enric Auladell ha accedit als estudis d'Enginyeria en Tecnologies Aeroespecials, que s'imparteixen a Terrassa, i les altes exigències li van suposar "un estrès afegit però ho havia de fer sí o sí". Ana Escribano, per la seva banda, es quedarà a Reus per cursar Medicina. Més enllà del resultats requerits, aquesta futura universitària comenta que "tot i sonar una mica estrany, gaudeixo estudiant".
'90% nervis, 10% dificultat real'
Després de fer aquestes proves, els quatre respiren més tranquils, però, com molts altres estudiants, abans de fer-les, miraven les PAU amb aprensió. "No són uns simples exàmens, perquè t'hi jugues molt més, però no n'hi ha per tant", expressa Pellisa.
En una línia similar, Escribano afirma que "al final, és el mateix que has fet durant tot els curs". Per a Auladell, "la dificultat que veus són un 90% nervis i pressió, i el 10% restant la dificultat real dels exàmens". Antelació, planificació, sacrifici, calma, i descans. Per ells, aquestes són les claus per afrontar amb èxit la selectivitat. Quan se'ls demana algun consell o recomanació, les respostes són variades.
Maria Albà aconsella "prendre-s'ho amb temps i estudiar a poc a poc perquè sinó, a l'arribar a l'examen, les coses més fàcils et semblen difícils". Auladell opina el mateix i afegeix que "és millor repassar amb calma i fixar-se en els errors que no fer un intensiu"."Descansar i saber desconnectar" són les recomanacions de Mireia Pellisa, mentre que Ana Escribano considera que és important que els estudiants "mengin, dormin i mantinguin els horaris".
El foment de l'excel·lència, matèria pendent
"Tinc la impressió que el nivell de la selectivitat està baixant i que cada any és més fàcil". Pellisa es mostra taxativa però també preocupada per aquesta situació. Tots es mostren satisfets amb la motivació que han rebut per part del professorat dels seus respectius centres. No obstant, veuen la situació general amb ulls crítics.
Albà creu que "el fet que els centres tinguin bons alumnes suposa un estímul a l'hora d'estudiar". No obstant, opina que "cada cop tot s'està relaxant més i, veient com estan les coses, no és el que toca". Escribano considera que "a nivell de país, s'hauria d'estimular més l'esforç personal".
El treball i la dedicació són per aquests quatre estudiants la base de l'èxit. Tots ells pensen que, a banda dels possibles reconeixements, la compensació més gran que poden rebre pel seu esforç és accedir als estudis universitaris que ells volien. I remarquen que aquesta ha de ser l'actitud i l'objectiu amb el qual la gent ha d'afrontar la selectivitat.
