L'actuació de la dreta estatal, amb majoria absoluta al poder, ben secundat per una esquerra estatal, que en determinats aspectes que més ens poden afectar son tal para cual, ha portat a un tant-menfotisme general i a un fàstic, que una gran part de la ciutadania catalana n'està ben farta. La majoria ja s'ha posat al corrent, i ja sap quina és la relació polític-econòmica de l'Estat en vers Catalunya.
La que ha estat, la que és, i la que pot ser de seguir en les mateixes tessitures. Les forces polítiques al govern, i les polítiques amprades en general, i en concret en la relació amb Catalunya, estan radicalitzant postures, fins ara moderades. Els eixos del sentiment català estan variant a cada dia que passa, i això sembla ser que no hi ha cap centre d'intel·ligència que ho detecti. I, malgrat que això és el que volen fer creure, no és el govern català, ni el seu president -no per aquestes labors fins fa un any-, és la gent al carrer qui empeny cap a somnis sobiranistes i qui ha votat majoritàriament els partits que s'hi han apuntat per abanderar-los.
Cada dia que passa més catalans s'en adonen que hi pot haver una altra versió de l'España que tots coneixem, més real i, al no acceptar, ni reconèixer aquesta possibilitat, a Catalunya es fomenta el creixement independentista. I a cada mesura o declaració injusta amb Catalunya, més, i més... I al veure les conseqüències de tota la porqueria abocada en contra de Catalunya i els catalans a la resta dels pobles d'España, més, i més. Tan difícil és perquè l’’stablishment’ polític-mediàtic espanyolista entengui que són ells mateixos els que estan abonant el camí ?
Però, per altra part, mentre Catalunya formi part d'España, d'aquesta España, som el que som, i ja està be d'enganyar-nos a nosaltres mateixos!. Son altres maneres de veure les coses, de sentir-les, diferents maneres de pensar, signes de cultures diferents. Desenganyem-nos, l'España segrestada a Madrid esta fent el que ha de fer perquè el dibuix no s'esborroni, ni es pugui retocar. Acceptar el diàleg obert per parlar-ne seria donar per fet que es pot modificar, i això, precisament, és el que no volen ni deixar entreveure.
I estan imposant la part més radical i rància de la seva ideologia, utilitzant totes les eines possibles i, si cal, amb lleis exprés per a cada ocasió, encara que vagin en contra dels seus propis votants. No ho fan convencent, ni creant complicitats... No és el seu estil. No ho fan de la millor manera, és cert, però ho fan com ho saben fer, subscrivint punt per ratlla el que la seva història ha escrit al llarg dels temps.
Repeteixo, mentre Catalunya formi part d'España, de res serveix un govern autonòmic, de res serveixen els estatuts d'autonomia, de res serveix queixar-se per l'escandalós espoli fiscal a que ens sotmet. Només podem acatar i, a sobre, fer bona cara perquè, no se si us n'heu adonat però sembla que des de Catalunya s'ha d'anar en peus de plom, mentre que contra Catalunya tot s'hi val. Acatar, fer bona cara, i anar entomant la sensació de que, uns fent-ho i els altres permetent-ho, se'ns en-foten a la cara
