Jaume Amenós: ‘La gent ha trobat un acolliment al Bravium’

Què ha significat per a vostè ser guardonat amb el Tro de Festa 2013?

Ha estat una sorpresa. La gent del Bravium ja ho sabia, entre ells el meu fill. Ell va facilitar el meu currículum i va contactar amb l’arxiver del teatre, per tenir dades concretes. No en sabia res i de sobte sento el meu nom. Ha estat una satisfacció absoluta, però sobretot una gran sorpresa, perquè les coses no es fan pensant que un dia et donaran un guardó. Em va fer molta il·lusió.

Actualment, és difícil entendre les Festes Majors sense Jaume Amenós i la participació del Bravium. Parli’m una mica de les aquestes activitats que hi organitza.

Actualment, fem les varietés de Sant Pericu i el Mercat del Mercadal. Enguany ja ha estat l’onzena edició de les varietés. Va ser una idea d’un company nostre, l’Antonio Florencio. El primer any li vaig donar un cop de mà i després ja ho vaig tirar jo endavant cada any. Val a dir que músics i actors de Reus, molts dels quals estan fora, han ofert una col·laboració màxima. El cert és que va començar omplint una hora cada dia, i ara l’espectacle dura una hora i tres quarts o dues hores. I encara has de retallar! Però al ser una cosa de varietés es menja molt fàcilment. A més, tot i que comenci a les 9 del vespre, et trobes que a les 7 de la tarda ja hi arriba gent per agafar taula. Ha anat ‘in crescendo’.

El Mercat al Mercadal neix com a commemoració dels cinquantè aniversari del Mercat Central. Per què es va decidir de continuar?

L’èxit va superar totes les espectatives que teníem. Ens vam reunir després de la primera edició i vam decidir provar de fer-ho cada any. Així ha estat i a l’Ajuntament ja li va bé perquè els hi omplim una jornada interessant. Els paradistes vendran molt o vendran poc, però gaudeixen. En total, som una cinquantena de persones del Bravium i més de seixanta paradistes. La idea va sorgir dels propis paradistes, i ens van preguntar si hi voldríem colaborar. Vaig dir que sí perquè era una idea maca. El mercat sense nosaltres segurament quedaria coix i nosaltres sense ells no tindria sentit. Fa dos anys que hem incorporat cinc oficis, que baixen de Pinell de Brai: el matalasser, el canyisser, etc. I si tot va bé ens agradaria l’any vinent ampliar oficis. Això també ha anat ‘in crescendo’. Crec que enguany ha estat l’any que hi havia més gent a la plaça i això que coincidia amb la Reus Viu el Vi.

Abans, també es feia una representació d’escacs humans.

Havia tingut molt d’èxit. Ho fèiem a les Peixeteries Velles, que és un lloc ideal. Ara bé, no es tractava només de fer la partida, sinó que fèiem la sortida, la qual cosa suposa que s’incorporessin els estàndards i les trompetes a cada banda amb els timbals. Ho vam guarnir. Quan una fitxa quedava morta, sortien dues persones amb una llitera. Es van fer durant 10 anys seguits, però hi va haver un moment en què ens van dir que havíem de buscar una altra cosa, perquè ja estava molt vist.

Creu que, d’uns anys ençà, els reusencs han reforçat els seus vincles amb la Festa Major?

Sí, i tant. Es nota amb els elements festius. De set o vuit anys en endavant, ha fet una explosió. Cada any n’hi ha més. Abans, per exemple,  era un problema trobar geganters i portadors dels nanos. Ara, amb els gegants petits, hi ha un viver. Crec que s’ha generat una implicació per part de la joventut, que està molt evocada a la festa.

Vint-i-tres anys de president al Bravium. Com els valora?

No m’ho sembla que siguin vint-i-tres anys. Tenia una idea molt concreta del que havia i ha de ser una entitat. A Reus, hi ha moltes d’entitats però, per desgràcia, moltes d’aquestes estan tancades en pany i clau, i no ho entenc. S’han d’obrir, especialment als joves que tenen inquietuds. Recordo quan volia muntar alguna cosa sempre em donaven una negativa i pensava que si algun dia tingués algun càrrec aquí, obriré les seves portes. I aquesta ha estat la clau, en tots els sentits.

Hi ha una clara voluntat d’estar implicat amb la cultura de la ciutat i de potenciar-la.

Qualsevol persona que tingui una idea o una motivació té la porta oberta. (Ensenya el calendari amb la planificació d’activitats) Està tot ple d’obres i d’assajos. Això vol dir que la gent ha trobat una acolliment al Bravium. Nosaltres no som propietaris d’aquest espai, però altres entitats el tenen en propietat i no s’obren. Molts es pregunten quins beneficis econòmics aporta l’obertura, però no ho has de buscar.

Es podria dir que el Bravium era un teatre que anava a menys i la seva gestió com a president l’ha reactivat.

Exacte. Abans et trobaves que a l’hivern hi havia dues estufes de gas butà, i la gent venia a veure les obres amb l’abric posat. Això ara és impensable. Fa uns anys es feia teatre amb l’apuntador i senties abans l’apuntador que l’actor. Tot això ha canviat i ara el públic ha de tenir un mínim de condicions: aire condicionat i calefacció, butaques. S’ha fet una transformació i fem un manteniment continuu de les instal·lacions. Tenim un aforament de 260 persones. Al Bartrina o al Fortuny, un centenar de persones es veu buit. En canvi, aquí els hi poses i està ple. Els espectacles de petit format són els que funcionen econòmicament. No prioritzem la rendibilitat. Per exemple, va venir un cantautor però va coincidir amb la visita de Teresa Forcades, i van venir unes quinze persones. Per molt que tinguem establert que el  70% és per l’artista i el 30% per l’entitat, en una situació com aquesta li ho dones tot. Però després podem presentar un currículum on cada setmana hi ha activitats, ja sigui teatre, poesia, música. Això és el que fa fet que ens hàgim convertit, sense voler, en un referent de la ciutat.

Com defineix el Bravium, quan s’hi va vincular per primer cop fa 40 anys, i com el defineix en l’actualitat.

Era l’oposat al que és ara, una entitat molt tancada, que provenia del Centre Catòlic i ara és una entitat oberta totalment. Abans hi havia molta gent que no sabia on era el Bravium, i ara ja no n’hi ha tanta. S’ha d’entendre la política de portes obertes. Els primers que van habitar aquesta casa aliens a nosaltres van ser la Cobla Reus Jove. Ens van preguntar si seria possible assajar i al moment els hi vaig respondre ‘Quan voleu començar?’. Molta gent té claus de la porta, per exemple. A banda dels de la Reus Jove, els del curs de teatre i molts més. Ara bé, quan hem de canviar el pany tenim un problema perquè ni fent una vintena de clau en tenim prou. Hi hagut un canvi de la nit al dia.

Una de les claus del Bravium és que molta de la gent que participa al cursos després forma part de les obres que es fan al teatre.

El cas d’Antonello, Antonella és un d’aquest. Vam fer els cursos i després s’ha representat dues vegades al teatre i també s’ha fet per fragments al Mercat del Mercadal. Aquí és on treus el rendiment. Et nutreixes de gent jove, que et permeten fer unes obres. I després xalem tots, els qui ho veiem i el qui hi participen.

Deixant el president i parlant de l’actor. Va ser un dels impulsors de la  ‘Innocentada’ i de ‘Don Cuan Tanorio’, dues de les representacions més característiques del Bravium.

‘Don Cuan Tenorio’ el vam fer durant 22 anys. L’actor que feia de Doña Inés va dir-nos que ja no volia sortir-hi més. Tot i així, el vaig fer aguantar un any més, fins que va dir prou. Vam buscar algun algú altre i vaig trobar una noia molt grossa, que ho feia molt bé. Però no era el mateix perquè hi havia el precedent d’abans. Cadascú és ideal per fer un paper. Ella ho va fer dos anys i després es va trencar la cama així que vaig tornar-li a demanar al primer actor. Ho va fer aquell any, però va tornar a insistir en què no ho faria més. Hi havia gent que venia cada any i em preguntava perquè repetien si cada any era el mateix. Tot i així, intentàvem incorporar alguna novetat. Els últims anys vam posar una persona a baix de l’escenari que feia d’efectes especials i, per exemple, quan tocava la campana feia el ‘dong, dong’.

I les ‘Innocentades’?

Vam fer-les durant deu anys. Era una moguda forta i demanava molta feina. En una ocasió, vam fer posar un camió amb les lletres TVE, molt de cablejat i dins del teatre dues càmeres com si gravessin. Una cosa estranya. Però, el teatre sempre estava pleníssim. I s’ha de dir que en Buenafuente, que venia a ver-ho, en va treure algunes idees. Al final vam decidir que ho estirés algú altre i va morir.

De totes les obres que s’han organitzat al Bravium, de quines en guarda un record especial?

Del que guardo més bon record és ‘Terra Baixa’. En Jaume Siurana, que també apareixia a ‘Don Cuan Tenorio’, feia de Sebastià. Vam fer unes 25 representacions, i fins i tot vam portar-la al Fortuny. Ens hi sentiem molt còmodes.

La primera pedra del Canal de Reus, la celebració del cent-trentè aniversari  de l'obertura del Fortuny, la ruta teatralitzada sobre el pintor Fortuny. Les commemoracions en format recreació s’estan consolidant.

Sí, i tant. Hi ha d’haver un esperit de treball. Ara vaig saber que fa dos anys que no es fa l’anada a l’antiga cap a Salou. Es veia venir que passaria, perquè si les persones que ho encapçalen no tenen una voluntat de feina i de treball, es desvirtua. Ara ja s’hi anava amb cotxe. El mateix va passar amb el Carnaval, el vam organitzar durant sis anys, el setè ho vam fer conjuntament amb les colles però aquestes ja no volien seguir un protocol. Ara es redueix a menjar, beure, i molts decibels. Crec que de cara a les coses de Reus hi ha poca implicació per part de les entitats. Sembla que si no hi ha subvenció la gent no es mou. Has de treballar. Nosaltres col·laborem amb la Cavalcada de Reis, el Mercat del Mercadal, les varietés, els contes per adults, els contes de por...

Avanci’ns alguns del projectes pel Bravium i d’altres d’àmbit de ciutat.

Ja tenim cosetes programades per la tardor. La temporada comença a partir de Misericòrdia. Joan Eloi, el guitarrista de Buenafuente, vindrà el 14 i el 15 de setembre, i farà un espectacle de música i monòlegs. pel desembre ja tenim marcat El Quico, el Cèlio i el Noi de Ferreries a fer el Misteri de Nadal. Pel que fa a projectes de Reus, em van proposar fer unes rutes teatralitzades com les de Fortuny, però de Prim. Tinc la història mig muntada, per si arriba el moment, però encara no ho sabem.

Finalment, com veu l’estat del teatre a la ciutat?

Malgrat els problemes que hi ha hagut, Reus segueix sent un espai important pel teatre. El problema és que molts caps de setmana coincideixen diversos espectacles i si vols anar a veure-ho tot pica a la butxaca. Pel que fa al nostre cas, estem oberts a fer tot tipus de representacions. Des de sarsuela a flamenc passant per danses del món. Això fa que si reuneixi un públic diferent en funció de l’activitat. Els altres teatres potser tenen uns públics més definits, però, per què no es pot fer tot?