Joan Giné: ‘La solitud és el mal del segle de la nostra generació’

Quina temàtica tenen els poemes de 'Retrobaments, poemes & variacions, 1971-2011'?

La temàtica és diversa, m’agrada poetitzar l’instant, plasmar les sensacions que un rep davant l’espectacle que ens envolta: el mar, la natura, el Priorat,... i fer evident sovint el que considero el mal del segle de la nostra generació: la solitud i el desarrelament.

L’any 2009 va rebre el Premi Pin i Soler de novel·la per El genet nu, en quin gènere literari sent més còmode?

De fet, jo vaig començar de jove dins de la literatura fent poesia. A través de la poesia parles directament al lector perquè en sents necessitat. Per tant en compons en moments anímics puntuals i pots desenvolupar un llenguatge literari més complex. A través de la novel·la parles mitjançant els teus personatges i ells et retornen el missatge i et fan reviure dins un context diferent al teu. Expressar sentiments és fantàstic, recrear la realitat no té preu.

Què en pensa del moment cultural que es viu al Camp de Tarragona?

L’entorn universitari ha rellançat la cultura del sud, ha permès que emergeixin joves valors literaris. Ara ens manca una crítica literària de nivell i un temps de sedimentació. Sóc optimista i crec que a la vora d’iniciatives com Silva Ω literatura n’han de créixer de noves, com alguna revista especialitzada en literatura contemporània.

Què s’ha de fer per motivar la poesia entre els joves?

A les escoles i als instituts es fa molt bona tasca, tot i la dificultat de competir amb els pols d’atracció d’oci actuals que atreuen la nostra joventut. És important que la poesia s’associï a altres formes de cultura de moda, sobretot visuals, com la pintura, la fotografia o la dansa.

Com i on passarà la Diada?

Al matí treballaré fent alguna classe i participant en les activitats culturals del meu institut. A la tarda seré a la Rambla signant exemplars i, si és possible, a Reus, a la plaça del Mercadal. M’encanta l’espai i l’ambient.

Quin llibre recomana per Sant Jordi?

De poesia, el meu, sense cap dubte. De narrativa, recomanaria Els vençuts,  de Xavier Benguerel, reeditada fa poc, amb passatges censurats de la primera edició, i que torna a col·locar en l’òrbita de la infàmia i la injustícia el succeït en els mesos següents al final de la guerra civil, fa 75 anys.