-
Jordi Cervera
El seu llibre es titula 'Ciutat', s'ha inspirat en alguna en concret?
En realitat no. Cert és que podria ser Barcelona, que és on em moc habitualment, però també és Reus i Tarragona i, en general, qualsevol ciutat. El títol fa referència a la manera de viure la ciutat, una barreja desequilibrada de curiositat, interès i xafarderia que et porta a mirar-ho tot. Sovint caminem per les ciutats sense mirar amunt, sense veure allò que passa al nostre costat i aquests poemes serien això, mirar-ho tot, confondre's amb el carrer i amb la gent i arrencar-hi la geografia i els sentiments.
Quina temàtica trobarà el lector al seu llibre?
Trobarà aquesta mirada, la curiositat, la temptació i el vici de mirar, la possibilitat d'obrir els ulls i deixar-te endur per un material magnífic i canviant. D'una banda la pròpia arquitectura de les ciutats, els seus carrers, els seus edificis, la memòria urbana que es transforma i de l'altra la sociologia dels seus habitants, de la gent que l'habita, dels passavolants que hi circulen. És una experiència asseure's en algun lloc i veure passar la gent, analitzar els seus gestos, escoltar retalls de les seves converses i veure com es fonen en aquest mar urbà que, tot i ser el mateix, sempre canvia i sempre es renova.
Feia temps que no escrivia poesia, per què ara?
No, de fet mai no he deixat d'escriure poesia. Sempre estic treballant en algun llibre de poemes, el que passa és que, per desgràcia, els ritmes editorials no acostumen a anar sincronitzats amb els creatius. Els últims llibres són A Laura, potser (Editorial Témenos, Barcelona, 2010); Botànic- Edició d'artista de José Joaquín Beeme (Editorial La torre degli Arabeschi. Angera, Itàliaa,2010), i Memòria Banal – El pont del Petroli (Badalona, 2013). De cara a l'estiu sortirà A Vegetals (Editorial Témenos, Barcelona), amb fotografies de Cristina Villa.
Vostè diu al seu blog que nèixer a Reus ja té merit, ser poeta i reusenc encara en té més?
No, el mèrit és ser de Reus més enllà del que facis , he, he, he. Personalment vaig provant de fer poesia però no sé si gosaria a considerar-me poeta, trobo que això de ser poeta, encara que avui els poetes tinguin una consideració social, quasi nul·la i marginal, és una cosa molt seriosa i important, d'absoluta elit. En aquest tema, les cultures anglosaxones, i fins i tot els nostres mateixos avantpassats, ens porten força avantatge.
Què s'ha de fer per promocionar la poesia entre els joves?
Probablement el mateix que s'hauria de fer amb la literatura en general, que els més petits la trobessin a l'escola i que tot plegat fos com un joc, que poguessin anar descobrint les seves virtuts, la capacitat de fer ballar les paraules i no renunciar a la capacitat de les xarxes socials i dels mitjans digitals. Hi ha mestres molt entusiastes que, estic segur que si disposessin dels mitjans adequats farien una gran feina amb els més petits.
Què en pensa del moment que es viu a nivell cultural al Camp de Tarragona?
El Camp de Tarragona és una zona amb molta creativitat i, encara que sembli absurd dir això en una època on totes les comunicacions són instantànies, crec que segueix estant massa lluny de Barcelona (en el sentit físic i en el metafòric) i això fa que molts dels grans escriptors que hi ha, passin massa desapercebuts i crec que no és just. En qualsevol cas, i tot i que aquesta crisi castiga arreu per igual crec que la producció literària segueix sent de qualitat i de quantitat, amb les veus consolidades de sempre i noves propostes.
Com i on passarà la diada?
Una part del dia treballant i l'altra passejant per les parades de llibres. M'agrada gaudir de l'ambient, i tot i que a la capital s'ha massificat massa i s'ha convertit en una desfilada de mediàtics, segueix sent una festa meravellosa i amb una gran capacitat de fascinació.
Quin llibre recomana per Sant Jordi?
Difícil. En recomanaria molts, però em decanto per un parell de ben diferents, un que encara no he llegit però que promet molt, 'El jardí de les delícies', de Gerard Vergés i 'Yo fuí Johnny Thunders', de Carlos Zanón, una novel·la negra insòlita, rotunda i gens convencional.
