-
Josep Gil
Cedida
Què vol dir amb el títol de l’obra?
Aquest és el títol del volum vuitè de la col·lecció Història del pensament cristià, un volum que es va presentar al Centre de Lectura, de Reus, no fa pas massa temps. El títol és la traducció col·loquial d’una de les frases més significatives d’un encíclica del papa Gregori XVI, Mirari vos, de l’any 1832: als qui no vulguin creure virga compescere, que vol dir “cop de bastó”. En realitat el volum posa de manifest la gran aturada que va significar el segle XIX, l’aturada de la “restauració”, a tots els nivells; per tant, també a nivell d’Església.
Què en pensa de la desafecció de la societat, sobretot els joves, amb el catolicisme?
Penso que, si no més no fins a cert punt, la desafecció del món d’avui vers l’Església ens l’hem guanyat a pols. Hi ha, certament, un problema de fe, un problema que ha existit sempre, però que en el nostre temps s’ha posat de manifest, atesos sobretot els avenços de la ciència, per bé que també penso que això de no creure, o això de ser i de declarar-se ateu, avui sembla que llueix. No sé si, en aquest punt, les contraportades de La Vanguàrdia, posem per cas, no són una mena de reclam. En qualsevol cas, avui com ahir, el gran problema per a creure és un problema d’intermediaris i, en aquest cas, l’intermediari és l’Església, i l’Església avui, en general, no dóna testimoni de l’Evangeli de Jesús, o ho fa molt malament. N’hi ha prou en sentir les declaracions públiques de certs personatges eclesiàstics de relleu.
L’arribada del Papa Francesc ha portat aires de renovació a l’Església, quina és la seva opinió respecte a aquest tema?
No cal que digui que m’afegeixo als elogis que el papa Francesc està rebent dels de dins i dels de fora, potser més aquests que d’aquells. Crec que aquest hom farà el que calgui perquè l’Església sigui més evangèlica. Però no m’agradaria ajudar a crear falses expectatives. El papa Francesc té també al seu davant una línia vermella o moltes línies vermelles. Crec que el més difícil és que el papa faci finalment de bisbe de Roma i que deixi que cada bisbe faci de bisbe de la seva església local. Tinc por, també en el cas del papa Francesc, de la papolatria.
Quins valors cal que promogui la religió?
La religió no pot deixar de ser el que és: un lligam (de qui ve el nom) amb Déu. Això és innegable i irrenunciable. Però la religió cristiana, o, si m’ho deixeu dir millor, la fe cristiana té una innegable dimensió horitzontal. Jo, per la meva feina professional - sóc teòleg -, m’he dedicat sempre, però especialment ens darrers anys, a posar de manifest la necessitat de crear ponts entre fe i cultura. He assajat de dir que la teologia ha de pensar “des de frontera”. I encara goso dir que una de les tasques més importants i urgents de la teologia és posar esperança en el pensament i posar pensament a l’esperança.
Què en pensa del moment que es viu a nivell cultural al Camp de Tarragona?
Segur que les coses han millorat molt darrerament, però encara cal avançar molt, sobretot de cara a prendre consciència - i això és el que fa o ha de fer la cultura - del país on som. Hem de ser universals, però per a ser-ho hem de ser d`un lloc determinat i ho hem de ser “amb tothom”, sense exclusivismes de cap mena.
Com i on passarà la diada?
A casa, al meu poble, treballant. Encara tinc moltes coses a fer, malgrat els meus vuitanta-cinc anys. Estic escrivint un text que més o menys sonarà així: “La bellesa de la veritat i la veritat de la bellesa”.
