Josep Ramoneda: 'Sense política estaríem pitjor'

Ramoneda, a més, va citar tres crisi en l’actual sistema polític: la de representació, que ha provocat una ruptura de vincles entre representants polítics i ciutadania; la de confiança identificada especialment amb el tema de la corrupció i la de projectes polítics. Pel que fa a la tan reivindicada transparència, Ramoneda va plantejar una sèrie d’interrogants que s’haurien d’assumir en relació a aquesta qüestió: quin és el seu límit i si portada al màxim no significa una pèrdua de la confiança en els poders polítics.

En l’apartat de les mesures necessàries per a corregir la situació actual, Josep Maria Vallès va enumerar la necessitat de quatre canvis profunds: la millora de l’enginyeria institucional, una major qualitat en la comunicació política, un compromís individual de la ciutadania amb el  projecte col·lectiu que significa la democràcia i la necessitat d’equitat socioeconòmica sense la qual una part de la població (jubilats, treballadors precaris, aturats de llarga durada, joves sense expectatives) no podrà sentir-se part de la comunitat ni, evidentment, participaran.

A més a més, Vallès va assegurar que la democràcia no es pot concebre mai com “una situació de punt mort” sinó que ens hauríem de preguntar si estem avançant o retrocedint cap a una consolidació o la inversa. Durant el seu parlament, el catedràtic de la UAB també va cridar l’atenció sobre la substitució de matèries d’humanitats en els programes educatius de secundària, fet que ha eliminat referents pels més joves en el terreny de la formació com a comunitat col·lectiva.

Per la seva part, la intervenció de Saül Gordillo no va ser menys interessant. El periodista va fer pivotar bona part de les seves reflexions sobre la comparació entre polítics i periodistes, dos col·lectius avui qüestionats. D’igual manera que succeix amb els reporters que, segons Gordillo, caldria que tornessin a l’essència del seu ofici i “a trepitjar carrer”,  els polítics haurien també de tornar als orígens però amb les eines del segle XXI.

En matèria concreta de les noves tecnologies, el periodista va afirmar que ha passat ja el temps d’un “ús esnob” de les 2.0 per part de la comunicació política i aquests instruments s’haurien d’emprar per fer un bon ús i no per quedar “com a moderns”. Pel que fa al sobiranisme, Gordillo va jutjar que “es té l’oportunitat de canviar les coses” i que “l’ANC ha donat exemple de com es fa política”.

Pel que fa concretament al vot per internet, Gordillo es va mostrar partidari d’aquest avenç tot i que va lamentar que sovint els joves participen a través de les 2.0 però després no fan el salt per canviar les coses a través de les formacions polítiques o altres entitats. En aquest tema, Vallès va manifestar que tècnicament ja és possible el vot electrònic però va cridar l’atenció sobre la necessitat que la deliberació sigui compartida socialment per evitar que “ens acabem tancant en bombolles individuals”.

Segons va anunciar Benach, el col·lectiu Reus 1979 ha programat una sèrie d’actes propers per tal de celebrar els trenta-cinc anys de les primeres eleccions municipals. Entre altres iniciatives, va anunciar que se celebrarà un sopar d’exregidors el proper 24 d’abril, s’organitzarà una taula rodona en la qual periodistes d’aquells moments relataran la seva experiència i es realitzarà un acte amb alcaldes representatius de tot Catalunya.