Òbol 09 de Desembre de 2013
Excel·lent ......
........article Gabino, l´has clavat.¡¡¡¡ La vida és lluita, xiquets, lluita per tots els cantons perquè si no lluites ja has perdut.
Quan parlem de pensions sembla que sigui un tema dirigit a la gent que en l’actualitat està cobrant-les, o com a molt, a aquelles que aviat ho hauran de fer. Però les perjudicades pel ‘pensionazo’ del Partit Popular, també, som les persones joves.
En l’actualitat la majoria de la població menor de trenta anys de les nostres comarques és a l’atur, o bé tenim feines precàries que, en qualsevol cas, no garanteixen uns mínims d’emancipació i que solen estar subjectes a la temporalitat, com a conseqüència de les últimes reformes laborals. Per no parlar de la joventut que accepta treballs en negre, entre d’altres coses perquè des del govern es dóna la idea de que les pensions no estan garantides, i sembla fàcil concloure que en aquest cas la cotització no és tan important; o les que emigren, que generalment són les més preparades acadèmicament, i que en teoria haurien de ser les que tinguessin les quotes de cotització més elevades. Amb aquest panorama laboral, sembla fàcil el discurs de que el sistema de pensions és insostenible. Efectivament, si no fem res per capgirar la situació laboral, serà insostenible.
Precisament per tot això, doncs, hem de deixar clar que el problema no és la despesa o el sistema de pensions, el problema són els contractes precaris, l’atur, els sous baixos, les retallades; i no ho oblidem, l’especulació que s’obre entorn a les nostres pròpies pensions. Perquè... per a qui governa el ‘nostre’ govern? Doncs sembla que per aquells que volen convertir els nostres plans de pensions, el nostre dret a una jubilació digna, en un negoci. Paradoxal podria semblar que banques rescatades amb diners públics estiguin fent campanyes agressives per a que ens fem, amb elles, plans de pensions privats. Però així és el neoliberalisme, el que utilitza les nostres institucions públiques en favor del seu negoci, i això és el que hem de combatre.
I arribats a aquest punt seria quan ens dirien que no hi ha alternatives, que és el que hi ha, que ens hem de resignar. Doncs no. Hem de dir que cal derogar les reformes laborals del PSOE (2010) i del PP (2012), ja que l’únic que han permès ha estat reduir els beneficis de la Seguretat Social i afavorir la precarització; que s’han d’augmentar els impostos solidaris; que s’ha de pujar el Salari Mínim Interprofessional; que s’han de fer créixer les bases màximes de cotització; que s’ha de perseguir el frau d’empreses que tenen en plantilla treballadores i treballadors que no paguen a la seguretat social; que cal fer una reforma fiscal vertaderament progressiva; i, entre d’altres, fer polítiques de reactivació econòmica i de creació d’ocupació.
Que la por i la creença en un dogma que nega les alternatives no ens faci acceptar que negociïn amb els nostres drets. Perquè com em va dir la Carme Casas l’última vegada que ens vam veure, “la vida és lluita, xiquet, lluita per tots els cantons”. I aquesta lluita, si no volem que ens la guanyin, l’hem de dur endavant entre totes i tots.
Gabino Martinez és coordinador de Joves d’Esquerra Verda Camp del Tarragona.
