Divendres, 29 de Març de 2024

La desitjada col·lecció arqueològica de Salvador Vilaseca

28 de Març de 2014, per Jaume Massó Carballido
  • El president Macià, l'any 1932 al Centre de Lectura

    Cedida

Tot i que Salvador Vilaseca (Reus, 1896-1975) va ser director vitalici i honorari (és a dir, sense sou) del Museu de Reus des del 1933, l’excel·lent col·lecció arqueològica que va anar formant no va passar a formar part dels fons d’aquest museu fins uns quants anys després de la seva mort. Si la seva importància ja era evident el 1932, quan fou parcialment exposada al Centre de Lectura de Reus i visitada pel president Macià, no cal dir que el pas dels anys la van fer cada cop més extraordinària. Cèsar Ferrater, membre de la Junta de Museus de Reus, en una conferència dictada a la Sala d’Actes del Centre de Lectura, el 4 de maig de 1948, ho va remarcar:

“[...] Abans de resumir tota aquesta conversa, crec que no puc deixar de parlar de quelcom que ja ha pres, precisament des d’aquest mateix lloc, caràcter públic. Em refereixo ara, concretament, a la col·lecció notabilíssima, d’un to ja internacional, del Dr. Vilaseca. La col·lecció del Dr. Vilaseca és exclusivament de prehistòria, la que moltes coses que no tenen aquest caràcter les ha donades al Museu Municipal, al qual professa un amor extraordinari. / Aquesta col·lecció és el producte d’un esforç constant, al llarg de tota una vida plena d’eficiència i de llargues hores d’estudis i d’investigació. També podem pensar en el cost directe i indirecte. Directe, vull dir, el cost dels desplaçaments, carruatges, fotografies, propines, etc., i indirecte, les hores perdudes, és a dir, esmerçades en aquest estudi i investigació, que si les capitalitzéssim, representen, en una figura com el Dr. Vilaseca, de gran reputació [ratllat: mèdica] professional, un [ratllat: enorme] bonic capital. / Ara bé, jo no prejutjo el resultat de les meves paraules, però em sentiria molt satisfet si, com a resultat d’elles poguéssim tenir la seguretat que aquesta col·lecció magnífica anirà a parar al Museu Municipal de Reus. Jo crec que, [ratllat: com ja he dit], si poguéssim oferir al Dr. Vilaseca un lloc adequat en el Museu, per tal d’instal·lar-hi aquesta col·lecció, jo crec, repeteixo, que, almenys amb caràcter de dipòsit, el Museu Municipal de Reus podria mostrar, orgullós, aquesta col·lecció, la qual fóra, a no dubtar, un motiu, un esquer turístic de la nostra ciutat.”

La reticència de Vilaseca a decidir sobre el destí final de la seva col·lecció va quedar prou reflectida en una frase que li van sentir dir alguns dels seus amics: “Si la col·lecció es queda a Reus, es morirà; si se’n va fora de Reus, em mataran a mi”. El fet és que la seva col·lecció va tenir uns quants festejadors i més d’un cop va estar a punt de sortir definitivament de Reus (encara que no íntegrament, ja havia sortit temporalment de la ciutat —i fins i tot de l’Estat espanyol— cap al final de la guerra civil).

El 14 de juliol de 1967, el senyor Pedro Manuel Berges Soriano es va fer càrrec de la direcció del Museu Arqueològic de Tarragona. Molt aviat va contactar amb el seu col·lega del Museu de Reus, amb qui va iniciar i mantenir una relació força cordial. Com és natural, en veure la col·lecció que Vilaseca guardava a casa seva, s’hi va interessar molt especialment. A l’arxiu del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) es conserven uns quants documents que demostren aquell interès.

El 21 de desembre de 1967, Berges va escriure al director general de Belles Arts, Gratiniano Nieto Gallo, una carta en què explicava un curiós projecte relacionat amb la col·lecció Vilaseca:

Querido Profesor y Director General: Estoy esperando nuevos presupuestos para añadir a los que ya le mandé. Hoy quiero recordarle que si todavía no le he mandado el plan para llenar la Torre de Pilatos, tal como Vd. me pidió, es porque todavía estoy esperando a convencer al Dr. Vilaseca para que su colección pase a Tarragona. Creo sinceramente que el lugar apropiado para aquella colección de la provincia de Tarragona es sin duda el Museo de Tarragona y que el Pretorio es el lugar más indicado, pues al disponer la prehistoria en vitrinas con luz independiente se puede iluminar la obra romana, y ganar en calidad ambas cosas. El Ayuntamiento ha encargado a Buigas la iluminación externa e interna del monumento. Le ruego que si le es posible insista en el Dr. Vilaseca para que se decida a dar el último paso. Hace tiempo que le hice visitar la Torre, y lo he invitado de nuevo para que él mismo vea todas las posibilidades. / Todavía nos quedan las bóvedas del circo para instalar almacenes, sala de exposiciones temporales y un museo tal como me indicó Vd. de tipo etnológico que se podría dedicar al mar y los pescadores y de esta forma no haríamos la competencia al de oficios que el propio Dr. Vilaseca ha instalado en [el Museo de] Reus. Si le parece bien esta idea le ruego me indique si puedo contar con algún medio económico etc, y si puedo empezar a recoger cosas [...].

La resposta del director general, datada del dia 27, va ser força breu:

“Mi querido amigo: Le agradezco las noticias que me da en su carta y espero los presupuestos de que me habla en ella, para ver si podemos tramitarlos en el próximo ejercicio. / El Dr. Vilaseca está lleno de dudas y preocupaciones sobre el destino de su colección. Hace algunas semanas estuvo por aquí y hablamos de ello; en la primera ocasión que tenga volveré a hablarle de este asunto [...].”

La proposta de Berges, evidentment, no va reeixir. Ell mateix ho explicaria en l’ofici en què va comunicar a la Direcció General, el 16 d’abril de 1975, la mort de Vilaseca:

Tengo el honor de comunicar a V.I., que el pasado domingo día 13, falleció D. Salvador Vilaseca, ilustre prehistoriador reusense y que entre otras cosas desempeñó el cargo de Delegado Provincial de Excavaciones hasta mi incorporación al Museo de Tarragona. / El citado investigador ha logrado reunir una colección particular, a lo largo de cincuenta años de búsqueda y excavaciones que como es bien sabido, es de las más importantes de España. Hace años que el Dr. Vilaseca estaba preocupado por el destino definitivo de su colección, pero la muerte le ha sorprendido sin una solución definitiva. Hace unos 6 años estuvo a punto de cederla al Museo Arqueológico Provincial de Tarragona, pero la insuficiencia del local entonces disponible (el Pretorio) le hizo desistir. / A este respecto, creo que es el momento crítico para que la Dirección General, inicie las gestiones para su adquisición y evitar que pueda pasar a otras manos. En cuanto a su futura ubicación la duda está en dejarla en Reus, donde habría que crear un nuevo museo o traerla a Tarragona donde ya existe el Museo Provincial (con tres edificios independientes) y donde contamos con un local idóneo, el claustro y otras dependencias del viejo Instituto, que de esta forma, previa restauración y adaptación podría tener un magnífico destino y utilidad. / Insistimos en su localización en Tarragona porque como es sabido, los objetos deben estar en el Museo Provincial más próximo, y todos los materiales de la Colección Vilaseca, proceden de yacimientos de esta provincia. Por otra parte, el Museo de Tarragona registra mucha más afluencia de visitantes que el Municipal de Reus, creado por el propio prehistoriador. / Lo que informo a V.I. para su conocimiento y a los efectos oportunos [...].

La resposta oficial es va donar per mitjà d’un escrit datat el 21 d’abril, tramès pel cap de la Secció de Museus de la Direcció General:

En contestación a su escrito de fecha 16 de los corrientes, en el que manifiesta la conveniencia de adquirir por el Estado, la colección que D. Salvador Vilaseca logró reunir a lo largo de su vida, le comunico que los herederos del Sr. Vilaseca, si desean ofrecerla en venta al Estado, deben de remitir oferta de venta, indicando el precio en que estarían dispuestos a venderla, así como inventario de dicha colección, a fin de que los Servicios Técnicos de la Dirección General del Patrimonio Artístico y Cultural, informen acerca de la conveniencia de dicha adquisición [...].

No cal dir que els hereus no van vendre la col·lecció a l’Estat. Nou anys després, el 17 d’abril de 1984 (molt aviat farà trenta anys), després d’un seguit de gestions i d’acords a dues i a tres bandes, es va inaugurar a l’antic edifici del Banc d’Espanya el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, avui integrat a l’Institut Municipal de Museus de Reus.

Jaume Massó Carballido és Acadèmic corresponent de la Història (Madrid) i de Bones Lletres (Barcelona)

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics