La planificació estratègica de les ciutats ha anat transitant des del naixement d'aquesta eina d'ordenació territorial per un període de desenvolupament i creixement fins a una etapa de crisi per, finalment, establir-se en un període d'estancament, moment en el que ara es troba immers.
Les raons intrínseques d'aquest estancament rauen en la complexitat, la diversitat i la incertesa dels processos urbans actuals. El canvi de paradigma que ha sofert en l'actualitat la planificació estratègica de les ciutats alimentat amb nous corrents de pensament com el que representen el desenvolupament competitiu i el desenvolupament sostenible sobre els que exerceixen una clara influencia conceptes com els d'exclusió social o governança, influeix de forma clara i manifesta a aquest estancament.
Els grans planejaments urbanístics han esdevingut motors d'ordenació urbans obsolets. Els nous corrents de pensament actual fan que no tinguin sentit plantejar-se grans canvis urbanístics en les ciutats. No vol dir això que la planificació estratègica estigui condemnada a desaparèixer ans al contrari, ha d'adaptar-se als nous temps i trobar el seu espai en el desenvolupament d'espais territorials més reduïts, necessitats de respostes ràpides i concretes com a fruit del nou paradigma social en el que estem immersos.
La millora en les infraestructures tant de transport, sobretot aquelles que permeten la mobilitat dels ciutadans a grans distàncies i en un espai curt de temps com són l'alta velocitat ferroviària i la popularització del transport aeri, com de comunicacions, que ens ha dut a viure amb plenitud en una societat 2.0, són les responsables del canvi en la manera de repensar el territori urbà. Això sense oblidar la governança multinivell que regeix cada dia més l'organització ciutadana i els fluxos migratoris de ciutadans de països amb cultures diferents i diferenciades de la dels ciutadans dels països receptors, que conformen una combinació de factors motors de l'evolució del concepte de ciutat regnant fins ara.
El concepte de ciutat com a espai on un individu desenvolupa la seva activitat laboral i on desenvolupa la seva vida social i gaudeix del seu temps d'oci està perdent tota mena de sentit.
Aquests aspectes no han de suposar cap fre alhora de repensar una ciutat. Han de ser variables que si bé fins ara no es tenien en compte cada vegada més s'han de prendre en consideració per tal d'adequar els nostres espais urbans a les noves necessitats que entre tots ens hem creat. I seguint aquest fil argumental, ens adonarem que l'estancament de la planificació estratègica de les ciutats no constitueix res més que un punt d'inflexió alhora de repensar el territori, essent necessari un canvi de model metodològic que contempli, no solament el desenvolupament econòmic i competitiu de la ciutat, sinó el seu desenvolupament sostenible i social.
Serà d'aquesta manera com tornarà a prendre importància els processos de planificació estratègica, però no prenent com a àmbit d'actuació la ciutat en tot el seu espai físic, sinó centrant-se en la reflexió d'espais que requereixin d'accions que s'hagin de dur en un espai de temps raonablement curt.
Jordi Domingo és enginyer Tècnic Agrícola i estudiant de Dret.
Divendres, 19 d'Abril de 2024
