Divendres, 29 de Març de 2024

L'economia de Reus, ofegada pel major deute per habitant de l'Estat espanyol

La sortida més immediata passa per cobrar de Metrovacesa i de la Generalitat, malgrat que els interessos es poden incrementar els propers anys

28 de Maig de 2013, per Enrique Canovaca
  • Plenari Extraordinari Econòmic celebrat aquest dilluns

    ACN

La delicada situació econòmica de l'Ajuntament de Reus és conseqüència, principalment, de l'elevat endeutament per les inversions fetes durant anys i de l'impagament dels serveis per part de la Generalitat, que a hores d'ara se situa en 62,49 milions d'euros. Malgrat que la rebaixa del deute està condicionada al cobrament per part de Metrovacesa dels 38 milions del cànon i al pla de rescat de l'Estat respecte a l'administració autonòmica, Enrech es mostrava aquest dilluns taxatiu en dir que no hi haurà un nou pla de retallades, ni tampoc cap acomiadament de treballadors municipals.

Les dades assenyalen que Reus, comptabilitzant l'Ajuntament i les empreses municipals, lidera el rànquing de ciutats espanyoles pel que fa a deute per habitant, i se situa en vuitena posició en nombre absolut. L'objectiu fixat pel govern municipal és que el 2015, la capital del Baix Camp se situï en la quarta posició de deute per habitant i la tretzena en nombre absolut. La previsió és tancar el 2013 amb 349,34 milions d'euros de deute; el 2014, amb 323,30 milions d'euros, i el 2015, amb 260,03 milions d'euros. És a dir, hi hauria una reducció de 120 milions respecte a la xifra amb què es va tancar el 2012, de 381 milions d'euros.

Amb aquest endeutament propi i els impagaments del Govern de la Generalitat, Reus va tancar l'exercici anterior amb una mitjana de pagament a proveïdors de cent seixanta-sis dies, pràcticament la mateixa xifra que quan es va demanar el pla de rescat del govern espanyol. De fet, a hores d'ara es deuen 37,92 milions d'euros en factures, mig milió més que en aquell moment. Per tant, la situació no millorarà fins que no es redeueixi el deute i es cobri de l'administració autonòmica. No obstant, l'Ajuntament també vol avançar cap a la liquidació d'Innova.

Equilibri entre els ingressos i la despesa

Una de les qüestions positives presentades per Pellicer és l'equilibri anual entre els ingressos i les despeses. L'alcalde espera cobrar durant el 2013 un total de 283,91 milions d'euros, mentre que la despesa corrent se situa en 265,21 milions d'euros. Està previst que aquest últim paràmetre es redueixi en 14 milions d'euros a finals d'enguany, dels quals set milions corresponen a l'apartat de personal i quatre al de béns corrents i serveis.

Des del 2010 al 2012 hi ha hagut un increment del 122,9% de la càrrega financera -en termes absoluts 25,9 milions d'euros-, malgrat que la previsió del govern és tancar el 2013 amb cinc milions menys de despeses finaceres i amortitzacions. La xifra se situaria en 42,21 milions d'euros. Caldrà veure si aquest paràmetre continua baixant o, pel contrari, els interessos bancaris es disparen, tal i com denuncia la CUP, que assegura que el 2015, l'Ajuntament haurà de pagar més de 200.000 euros de forma diària per aquest concepte.

La taxa de morositat tributària se situa en el 5%

L'afectació de la crisi econòmica ha fet duplicar la taxa de morositat tributària respecte al 2007, passant del 2,3% al 5% del tancament de 2012. Aquesta xifra, però, és quatre dècimes inferior a la del 2010 i la meitat de la morositat registrada per les entitats bancàries, situada en el 10,4%. Segons el govern, aquest paràmetre no s'ha disparat per la implantació de noves mesures de recaptació, com el pagament avançat amb bonificacions fiscals, el fraccionament o els terminis especials.

Millor que l'entorn en pressió fiscal i pitjor en inversió per habitant

Joaquim Enrech també va donar dades sobre diversos indicadors de gestió econòmica en comparació amb els vuit municipis de major població de la demarcació de Tarragona. Reus gasta un 31,98% i un 28,76% menys en despeses de personal i béns corrent per habitant, respectivament, mentre que la càrrega financera és un 3,3% superior. El paràmetre més positiu per a la capital del Baix Camp és la pressió fiscal, divuit punts per sota de la mitjana de la resta de poblacions.

D'altra banda, l'endeutament per habitant és un 10% més elevat i la inversió per habitant se situa en poc més de cent euros, un 48% menys que la mitjana, situada en 197 euros. Aquest és l'aspecte més a millorar. Per últim, el termini mitjà de pagaments és de cent seixanta-sis dies, pels 125 de la mitjana, mentre que el cobrament és vuit dies més ràpid i se situa en cinquanta-quatre.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics