Dijous, 28 de Març de 2024

Les cartes entre Eduard Toda i Jaume Barrera (1925-1941), en un llibre

06 d'Octubre de 2014, per Jaume Massó i Carballido
  • Retrat d'Eduard Toda al Monestir de Poblet

    M. Mata

L'historiador i arqueòleg Jaume Massó va presentar, el passat divendres, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, el llibre 'Correspondència entre Eduard Toda i Güel i Jaume Barrera i Escudero (1925-1941)', editat per l'Associació d'Estudis Reusencs. En la presentació, Jaume Massó va fer lectura d'aquest text:

"No hi ha dubte que els epistolaris són una font documental molt apreciable per aclarir i conèixer en detall determinades qüestions biogràfiques i àdhuc històriques. De vegades, la informació assolida per mitjà de la lectura d'una única carta pot resoldre de manera definitiva quines van ser les circumstàncies en què es va produir un esdeveniment important, o quin fou el seu veritable origen o motivació. En el cas concret de personalitats tan intensament –però benignament– afectades per la grafomania com Eduard Toda, la consulta de la seva correspondència esdevé del tot imprescindible. Això ja ho va tenir clar el primer biògraf todià, Eufemià Fort i Cogul, que en el llibre Eduard Toda, tal com l'he conegut (editat per l'Abadia de Montserrat, l'any 1975, en la Biblioteca Abat Oliva) va saber treure'n un profit prou remarcable. Més recentment, l'arxiver i historiador Gener Gonzalvo ha reprès amb força la tasca iniciada pel malaguanyat historiador selvatà, molt especialment pel que fa a la intensa relació que Toda va mantenir al llarg de tota la seva vida amb el monestir de Poblet.

Gener Gonzalvo, a més a més dels nombrosos i destacats estudis sobre el monestir de Poblet i sobre Toda, publicats en diferents revistes, reculls i monografies, va editar –el primer any del segle XXI– la primera aproximació important al tema que ara ens ocupa, el volum Cartes d'Escornalbou i Poblet. Un epistolari d'Eduard Toda a Agustí Duran i Sanpere (1922-1940), tot transcrivint i anotant les vuitanta-dues cartes todianes conservades a l'Arxiu Històric Comarcal de Cervera. Ja aleshores, pel juny del 2001, quan no feia ni un any que ens havíem conegut –precisament per via epistolar, en respondre jo a una carta oberta seva, publicada al Diari de Tarragona, en què demanava informació i col·laboració per poder portar a terme la recollida de la dispersa correspondència d'Eduard Toda–, l'amic Gonzalvo em va demanar si podia encarregar-me de presentar en públic el llibre suara esmentat al mateix Arxiu de Cervera, situat en el marc monumental de l'antiga Universitat. En aquell primer tràngol, recordo que vaig ressaltar la tasca voluntària, generosa i meritòria de Gonzalvo en publicar aquella interessantíssima documentació. També en destacava el treball acurat i feixuc de transcripció i edició, així com l'erudició –justa, mesurada, gens artificial– que demostrava en l'estudi introductori, en les notes bibliogràfiques i en la identificació dels personatges –de vegades importants, però sovint menors– que eren esmentats a les cartes trameses per Toda al seu amic Duran.

Quatre anys després, el 2005, Gonzalvo va publicar el volum Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del monestir de Poblet, a través del seu epistolari, un llibre editat per l'Abadia de Montserrat i que vaig tenir l'honor de prologar. Aquell segon lliurament contenia un centenar llarg de missives més, perfectament complementàries amb les anteriors, escrites o rebudes per Toda entre 1870 i 1940. Les primeres cartes, de 1870, d'aquell segon epistolari feien referència a l'interès que l'aleshores joveníssim Toda (amb només quinze anys) compartia –amb els seus companys de batxillerat, el futur metge Josep Ribera Sans i amb el futur arquitecte Antoni Gaudí– l'interès per evitar la ruïna definitiva de l'històric cenobi de la Conca de Barberà. Toda va guardar junts el seu esborrany de projecte (datat el 26 de juliol de 1870) i una carta de l'inspector provincial d'Antiguitats, Bonaventura Hernández Sanahuja (dos dies posterior) i ambdós es conserven, a l'arxiu del monestir, com a testimoni més reculat d'unes ànsies de reconstrucció que mai no va oblidar i que va saber mantenir vives –en peculiar hivernació– durant seixanta llargs anys. A les cartes pobletanes que Gonzalvo ens aportà ara fa nou anys, vam poder veure com aquell desig de joventut renaixia a poc a poc de les seves cendres –com la mítica au Fènix– quan Toda resideix encara a l'estranger, com es perfilava arran del seu retorn a Catalunya (el 1919) i com agafava nova forma fins a consolidar-se definitivament, a partir de 1930, amb la incessant activitat todiana endegada al front del Patronat de Poblet. Ara, l'amic Gener ha vist publicat el seu tercer epistolari todià i altre cop m'ha tocat de participar-hi més o menys directament.

En aquest tercer lliurament, Gonzalvo ha recollit un centenar de cartes de Toda, escrites entre 1925 i 1941 i adreçades al seu amic eclesiàstic Jaume Barrera Escudero (Barcelona, 1879-1942), bàsicament –però no únicament– referent a Poblet. Mossèn Barrera era llatinista; catedràtic i bibliotecari del Seminari de Barcelona, i redactor del diari barceloní (catòlic i de tendència carlina) El Correo Catalán. Només es coneixen, com per desgràcia acostuma a passar, les cartes que va rebre i conservar Barrera, però no les respostes que devia de rebre Toda. Suposem que aquest les devia de cremar durant la guerra, segurament per evitar problemes d'una banda (la republicana) o de l'altra (la franquista).

El volum que avui presentem conté, a més de la transcripció textual de les cartes (amb les incorreccions ortogràfiques i lingüístiques originals de Toda, que era contrari a les noves normes fabrianes) i de les notes d'aclariment o de contextualització que ha redactat Gonzalvo, els escàners d'unes quantes cartes (perquè el lector les pugui comparar amb la corresponent transcripció), la reproducció d'uns Goigs en llahor de st. Miquel Arcángel, patró de la baronía y monestir d'Escornalbou (amb text de Mn. Barrera) i un parell d'imatges dels dos corresponsals, una de Toda (captada a Poblet a la dècada dels trenta i que devem a l'amabilitat de la família de Manel Mata, l'autor de la fotografia) i l'altra de Barrera (captada a Escornalbou, el 1926, per un fotògraf que no hem pogut identificar). A més a més, el llibre ha comptat amb un excel·lent estudi introductori del professor Joaquim Capdevila i Capdevila, de la Universitat de Lleida, que descriu el context cultural i historiogràfic en què les cartes van ser escrites i analitza sintèticament el valor de la informació que hi és aportada. L'edició es complementa amb un índex onomàstic, que sens dubte serà apreciat pel lector, i amb el recull ordenat de la bibliografia que és citada a la introducció de Capdevila i a la presentació i a les notes de Gonzalvo.

El conjunt de 106 cartes, actualment dipositades a la Biblioteca de Catalunya (concretament a l'anomenat Fons Barrera), es distribueix d'aquesta manera, una mica irregularment a causa de les circumstàncies diverses d'aquells anys: 2 de 1925, 14 de 1926, 2 de 1927, 4 de 1928, 4 de 1929, 1 sense data (però circa 1929), 10 de 1930 (dues sense data concreta, però segures d'aquell any, en què Toda aconsegueix que es creï oficialment el Patronat de Poblet), 6 de 1931, 2 de 1932, 7 de 1933, 10 de 1934, 16 de 1935 (un any de gran activitat a Poblet, amb el trasllat de les suposades restes del príncep de Viana), 8 de 1936 (anteriors, és clar, pel caràcter eclesiàstic d'un dels corresponsals, al 19 de juliol), 7 de 1939, 9 de 1940 i 4 de 1941 (anteriors, evidentment, a la mort de Toda). Sembla que Toda i Barrera es van conèixer els primers anys de la dècada dels vint, sens dubte abans de la primera carta transcrita, de l'onze de setembre de 1925, en què Toda ja dóna a Barrera el tractament de "molt estimat". Aleshores, Toda estava preparant l'edició en forma de llibre de la seva Història d'Escornalbou, que anava publicant en lliuraments successius a les planes del Butlletí Arqueològic de Tarragona, butlletí erudit que ell mateix dirigia com a president que era de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Toda agraeix a Barrera "sas nòtulas d'Escornalbou tan interessants, agradosas y ben fetas" i també "per los llibres que m'anuncia y aniré a recollir aviat".

Com a compensació o torna, ell n'ofereix uns altres, de llibres, que Barrera cercava, a més de proposar-li que pugi a Escornalbou per nadal: "crega que Escornalbou és ben agradós en hivern", una invitació que Toda repetirà a la segona carta i que es va fer efectiva. Sembla que Barrera estigué convidat a Escornalbou per nadal, per cap d'any i probablement també per reis, atès que a la tercera carta, de 7 de gener de 1926, Toda escriu a Barrera que espera "que haja tingut bon retorn a Barcelona" i l'informa que li ha tramès una caixa amb els llibres que havia triat entre els que li havia ofert com a regal (un dels trets característics de Toda era la seva generositat). També sabem, per la mateixa tercera carta, que aquelles festes hi hagué a Escornalbou, si més no, tot acompanyant Toda i Barrera, i a part de les persones del servei, mossèn Jaume Bofarull, director del Museu Diocesà de Tarragona, i el nét Eduard Toda Oliva (familiarment conegut com l'Eduardet i nascut el 1915).

Tranquils: no seguiré buidant les cartes del llibre; només n'era un tast. Deixeu-me dir que, a part dels dos corresponsals i les persones suara esmentades, i entre altres personatges d'una certa rellevància cultural i social a Catalunya, a les cartes ara publicades hi apareixen noms com Ramon d'Alòs-Moner, Lluís Domènech i Montaner, Agustí Duran i Sanpere, Joaquim Folch i Torres, Pau Font de Rubinat, Ventura Gassol, Joaquim Guitert, Cèsar Martinell, Jeroni Martorell, Francesc Matheu, Ramon Miquel i Planas, Manuel de Montoliu, Ramon de Morenés [o de Morenes] (comte de l'Asalto), Lluís Plandiura, Joan Serra i Vilaró, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer et caetera. Molts d'ells van ser hostes de Toda a Escornalbou.

He començat destacant l'interès dels epistolaris de contingut cultural. Us faig saber que que jo també tinc, en preparació, l'edició d'unes quantes desenes de cartes més de Toda, però en aquest cas dedicades quasi exclusivament a Escornalbou. Un any o altre veuran la llum. Per acabar, vull aprofitar l'avinentesa per demanar a l'amic Gener que continuï la tasca protodiana i propobletana i, especialment, per desitjar que tant ell com el comú amic, i actual president de l'AER, Josep Maria Casanoves puguin portar a terme un projecte que tenen en cartera des de ja fa uns quants anys: una història gràfica del repetidament esmentat monestir cistercenc. De ben segur que molts dels que avui sou aquí, escoltant-me pacientment, compartireu igualment aquest desig de tenir una obra gràfica prou exhaustiva i documentada sobre un monument historicoartístic tan important."

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics