-
Els castellers de la Vella de Valls, celebrant la seva actuació durant la diada de Sant Joan d'aquest 2013
ACN
La contractació de les colles en les diades ha estat tradicionalment, juntament amb les subvencions, la principal font d'ingressos de les agrupacions castelleres. Les dificultats econòmiques de molts consistoris, però, ha comportat canvis en el finançament de les entitats, segons reconeix el president de la Coordinadora. Tot i que les dades varien en funció del nivell de cada colla, cada cop són més les que han trobat en la venda de marxandatge i en la participació en exhibicions privades un bon complement. Moltes han hagut de rebaixar també les seves pretensions per tal d'assegurar-se la participació en algunes diades.
Fer pagar als castellers una quota anual també és un fenomen que es va estenent. Actualment, encara moltes agrupacions contemplen el pagament de quotes voluntàries, mentre que d'altres, senzillament, no fan pagar res als seus socis.
"Estem veient que les colles de la zona més tradicional, les més antigues i fins ara més reticents a fer-ho, estan instaurant de manera progressiva les quotes als seus castellers, i estem convençuts que anirà a més", apunta González. Malgrat tot, el president de la Coordinadora ressalta que la situació no és preocupant, i que cap colla ha plegat per problemes econòmics.
La col·laboració amb l'empresa privada no passa per lluir publicitat a les camises
Les dificultats creixents per obtenir finançament no fan que la Coordinadora es plantegi, hores d'ara, recuperar el debat de la inserció de publicitat en la indumentària castellera. Les colles van acordar que no es permetria, per àmplia majoria, en una assemblea celebrada al març del 2011. El president de la CCCC subratlla que "és necessària una col·laboració entre les empreses privades i el món casteller, però la visualitzem com una mena de mecenatge cultural en el qual es respecti el tarannà dels castellers".
En aquest sentit, González defensa que "la majoria dels nostres patrocinadors així ho entenen i, en cas de dubte, hem d'acotar quins són els límits d'aquesta col·laboració". Després que els Castellers de Vilafranca lluïssin publicitat d'una cervesa a les camises en una exhibició comercial a Londres, la consigna de la Coordinadora és clara: l'entitat iniciarà un procés sancionador contra qualsevol colla que vulneri en el futur els acords adoptats en assemblea.
El fet casteller s'estén a zones amb poca tradició
Des de la Coordinadora es veu el futur amb optimisme. L'entitat agrupa 65 colles i hi ha altres 12 colles incloses en la categoria de formació. Dues agrupacions més esperen poder ser acceptades dins d'aquesta nova figura creada per acompanyar millor els projectes de noves agrupacions castelleres durant el seu primer any de vida. "Estem vivint un moment dolç i hi ha hagut una extensió del fet casteller en zones on fins ara no hi havia tradició, com les Terres de l'Ebre, la qual cosa demostra que els castells estan de moda i que els valors que traspuen estan arrelant", destaca González.
La Coordinadora creu que l'èxit de colles com els Castellers de Vilafranca són un bon "mirall" per a la resta. "Han demostrat, a través del treball continu, que els castells no tenen fronteres ni límit des del punt de vista físic, creant noves estructures i assolint nous reptes", destaca el president de la CCCC. L'alt nivell dels Verds es considera un fet positiu pel món casteller. "Hem vist que colles de 7 i de 8 van progressant de manera molt notable i estan assolint noves fites", conclou González.
