Dijous, 25 d'Abril de 2024
Prohibeixen l'entrada de banderes i pancartes en l'acte del 13 d'octubre, que espera l'assistència d'unes 20.000 persones
Jaume Pujol (al centre) dóna explicacions, acompanyat de Martínez Camino
ACN
La Conferència Episcopal espanyola i l'Arquebisbat de Tarragona ultimen aquests dies els preparatius de la beatificació, la més gran de la història de l'Església, que tindrà lloc a la capital tarragonina el 13 d'octubre. "És una gran il·lusió i un gran repte", ha manifestat l'arquebisbe, Jaume Pujol, el qual ha assegurat que tot transcorre sobre el previst.
L'acte consistirà en la beatificació de 522 màrtirs, víctimes de les persecucions religioses del segle XX. El secretari general de la Conferència Episcopal espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, ha defensat aquesta nomenclatura per davant de la de "màrtirs de la Guerra Civil" adduint que així s'evita "l'equívoc" de creure que van ser combatents de la guerra. "Així diem el què és veritat", ha etzibtat.
La causa més nombrosa és la de Tarragona, amb 147 màrtirs, encapçalada per l'arquebisbe auxiliar Manuel Borràs. També per lloc de naixement, la diòcesi de Tarragona és la més nombrosa amb 75 màrtirs, seguida de la de Burgos amb 68. Dels 522 màrtirs, 514 són espanyols i 8 estrangers.
L'arquebisbe de Tarragona ha destacat que l'acte pretén fer d'unió dels màrtirs del segle I amb els del segle XX, un període, ha dit, en el que han mort més cristians per la seva fe que en tota la història de l'Església catòlica. Amb aquest mig miler de beatificacions, el total de màrtirs del segle XX a Espanya arribarà als 1.523.
L'acte estarà presidit pel cardenal Angelo Amato, el qual farà de representant del Papa Francesc en aquest esdeveniment. Hi està prevista l'assistència de 93 bisbes -entre els quals set cardenals, 71 bisbes catalans i espanyols, i 22 d'estrangers-, a més de 1.226 sacerdots, 2.225 religiosos i uns 3.872 familiars dels màrtirs i nombroses autoritats.
S'han convidat representants de la Casa Reial espanyola, del govern espanyol i de la Generalitat, tot i que no n'han transcendit més detalls. També hi està prevista l'arribada de milers de feligresos i ciutadans que s'allotjaran en establiments hotelers, càmpings, escoles o poliesportius, entre d'altres, segons ha detallat Pujol.
Una de les principals novetats anunciades aquest dijous és que en la cerimònia no es permetrà l'entrada de "banderes ni pancartes", perquè es vol preservar el sentit "religiós" d'aquest acte. "No és un acte polític ni reivindicatiu", ha subratllat Martínez Camino.
En aquest sentit, l'arquebisbe Pujol ha defensat que l'acte "no va contra ningú" i que serà un moment "de pau i perdó, una ocasió per aprendre a perdonar". Tant Pujol com Martínez Camino s'han desmarcat de les crítiques de la Coordinadora per a la Laïcitat i d'altres col·lectius que s'han oposat a les beatificacions.
El portaveu de la Conferència Episcopal espanyola ha evitat desvetllar el pressupost i el cost que tindrà l'acte, si bé ha defensat que serà "molt més baix" del què tindria si l'organitzés una empresa privada. En aquest sentit, ha destacat la importància de la tasca dels set-cents voluntaris que ja s'hi han inscrit. "Serà un acte auster, elegant, digne i segur, i els costos són assumibles perquè estan realitzats en esperit d'una gran austeritat", ha reblat.
L'acte se celebrarà al complex educatiu de l'antiga Universitat Laboral, als afores de Tarragona. Pujol ha manifestat que es convertirà en un "recinte sagrat", en una "catedral" i ha posat de relleu el fet que l'esdeveniment ja compti amb un elevat nombre de voluntaris. A més, es reforçaran les línies d'autobusos des del centre de la ciutat -amb un bitllet únic de 3 euros pels tres dies d'actes per als assistents-. L'organització també s'ha dotat d'un pla d'autoprotecció per garantir el seu correcte desenvolupament.
Si més no desafortunat
Crec que no es tracta d'entrar al llibre Guinnes dels rècords ni molt menys; amb la idea que jo tinc del cristianisme, tampoc considero que s'hagi d'anar a tant el quilo i, francament, obviant a la resta de persones assassinades en el mateix i trist conflicte penso que més que religiós és un acte polítitzat però no demòcraticament.
