Marina Capdevila: ‘Pintar a l’aire lliure em dóna llibertat per crear’

Com va començar en el món de la il·lustració?

Des de petita sempre he dibuixat. També a casa, a les classes de batxillerat artístic i fent belles arts. Però no va ser fins fa gairebé dos anys que em vaig centrar en aquesta disciplina a temps complet, després d'haver cursat el postgrau d'il·lustració creativa de l'escola Eina. Allà, hi vaig aprofundir en tècnica i concepte. I sobretot el fet de relacionar-me amb altres il·lustradors i participar en exposicions col·lectives em va animar a continuar treballant en aquesta disciplina, des d'una perspectiva més professional.

Està vinculada amb el món dels grafits. Com casen aquestes dues disciplines?

El grafit ha estat una disciplina que he desenvolupat paral·lelament a la il·lustració. Per a mi, ha significat un pas més en el món la il·lustració, és a dir, un canvi de suport i de sensacions, ja que he portat les meves il·lustracions fora de l'estudi per a un públic indirecte. Utilitzar esprais o pinzells també ha fet que em retrobés amb el món de la pintura, que havia abandonat des de la facultat. Trobar-se davant d'una paret en blanc, pintar a l'aire lliure i en companyia, em dóna més llibertat a l'hora de pensar i crear.

D'on sorgeix la col·laboració amb Zara i Bershka?

Fa dos anys vaig treballar amb un proveïdor d'Inditex. Allà, els clients pels quals treballava eren Zara, Bershka i BSK, i durant un any vaig estar fent gràfics per a ells.

Què sent al veure noies que vesteixen roba amb els seus dibuixos?

La primera vegada que va sortir a botiga una samarreta que havia fet per Zara vaig anar a l'establiment de Passeig de Gràcia a veure-la i no m'ho podia creure. Veure que un disseny meu estava allà penjat i la gent s'ho mirava i pensar que a altres països també hi havia més persones mirant-les em feia molta il·lusió. També em feia molta gràcia estar esperant el bus i tenir al costat una noia vestida amb una samarreta meva perquè pensava que mai s'imaginaria que l'havia dissenyat jo!

Què la inspira?

El que més m'inspira són les situacions qüotidianes, especialment les protagonitzades per personatges que en un moment determinat m'han cridat l'atenció. Aquestes situacions generalment estan basades a Falset. M'agrada molt parar atenció a converses de gent gran i les seves vestimentes amb estampats peculiars.

Els seus dibuixos presenten una clara influència de les caricatures.

M'agrada molt exagerar aspectes de la quotidianitat. Els retrats són les peces on millor m'ho passo al utilitzar aquest recurs. M'omple de satisfacció que l'espectador somrigui quan mira alguna il·lustració meva ja que veig que hi ha hagut una bona comunicació entre l'obra i aquest.

Què defineix a Marina Capdevila com a il·lustradora?

No ho sé ben bé... Poder expressar-me com més còmoda em sento, crear un feedback amb el public i viure d'això suposo que és el que em defineix com a il·lustradora. Encara que estic començant i queda molt camí per fer en aquest camp, convertir una afició en la teva professió és un gran pas, i no sempre es fàcil. La meva tècnica també em defineix com a il·lustradora: un traç fluid, marcant amb una linía més gruixuda les parts que vull ressaltar i utilitzant una paleta de color bastant viva.

Malgrat que visqui a Barcelona segueix molt vinculada, professionalment parlant, amb el territori.

Tot i viure a Barcelona, la meva identitat continua estan molt arrelada a Falset, el poble d'on sóc i que m'encanta. M'encanta perquè em serveix per evadir-me de l'estrès de la ciutat, perquè es una de les fonts d'inspiracio més gran que tinc i perquè hi ha possibilitats de realitzar projectes, sobretot en el món del vi. Aquest món obre un ventall de possiblitats per a la il·lustració. Des de diferents suports on treballar (des d'una etiqueta de vi, pintar sobre barriques, botelles o murals dins de bodegues) fins a una gran difusió d'aquesta, gràcies al moment d'esplendor en què es troben els nostres vins. Per tant, aquesta combinació de feina i plaer és tot un luxe.

A banda de realitzar encàrrecs pel territori, també en desenvolupa per arreu del món.

Vaig viure un any i mig a Rotterdam i vaig estar treballant en dos estudis de disseny gràfic. D'aquesta experiència, n'ha sorgit posteriorment la possibilitat de participar en exposicions col·lectives a Amsterdam. També he participat en una exposicó col·lectiva el mes passat a Nova York. A banda, desenvolupo la gràfica del pianista de jazz Lluís Capdevila. Les xarxes socials i Internet ajuden molt per poder realitzar aquest tipus de feines.

Es podria dir que actualment hi ha una clara tendència a il·lustrar en una gran varietat de suports més enllà del paper. Què en pensa?

Trobo que sortir del paper i enfrentar-se a il·lustrar sobre nous suports és una manera molt enriquidora per a créixer com a il·lustrador. Et fa plantejar utilitzar nous materials que normamalment no utilitzaries, una altra dinàmica de treball i conèixer àmbits de feina amb els quals no hi estàs familiaritzat.

En quin o per a quin suport prefereix dibuixar?

Les parets. M'agrada molt més anar a realitzar encàrrecs in situ que quedar-me a l'estudi asseguda. I si són exteriors, millor!

Dibuixa de manera automàtica o es pren un temps abans de plasmar una idea?

Em prenc un temps abans de realitzar els primers esbossos. Penso en diferents conceptes, decideixo quin és el que més s'adequa al projecte i després realitzo l'esbós. En triar la carta de color, també m'hi prenc un bona estona.

En quins projectes està treballant actualment?

De moment estic treballant en desenvolupar tota la gràfica d'un restaurant i d'una bodega, i preparo un parell d'exposicions a Barcelona. També estic treballant en el meu nou web.

Creu que la gent considera la il·lustració com a art?

Crec que el concepte d'il·lustració està canviant. I sí, es pot considerar art. En molts casos han passat de tenir un enfocament funcional i de reproductibilitat a estar exposades en galeries i ser obres úniques.