Dijous, 28 de Març de 2024

A mi, plim

16 de Gener de 2014, per Txell Granados

M’imagino que molts reusencs/reusenques hem seguit amb molta inquietud la guerra a Síria, però crec que la possibilitat que els seus residus de les armes químiques fessin cap a casa nostra ja era quelcom menys pensable per tots plegats. Això no obstant, pot ser que al Camp de Tarragona servim d’emmagatzematge d’aquests residus, cosa que caldria afegir a l’existència d’altres factors molt ecològics com la petroquímica, les centrals nuclears, el magatzem de gas submarí davant la costa del golf de València, sense oblidar la contaminació del riu Ebre a Flix i les constants amenaces per realitzar un transvasament al riu Ebre.

Vist així crec que no és gens descabellat sol·licitar que les nostres comarques paguin menys impostos, tenint en compte que som el contenidor del nostre país i que, per tant, la nostra salut se’n ressent. I, alerta, parlant de salut desconec el motiu pel qual els mitjans de comunicació no obren tots els informatius amb la notícia de l’esborrany de llei de mútues, cosa que permetrà, entre altres coses, que aquestes entitats puguin donar una alta provisional d’una malaltia comuna i que aquesta es converteixi en ferma si els metges de la sanitat pública no hi diuen res en contra.

És evident que cal controlar l’absentisme laboral, però si l’estat gestiona una medicina pública és lògic que hagi de confiar en el criteri de tot el seu personal mèdic i que intenti que les mútues i els metges de capçalera treballin coordinats, però no enfrontats entre ells. A més, hem de tenir present que tot absentisme laboral s’ha de vigilar, fins i tot quan no sigui ocasionat per malalties comunes com en el cas de polítics quan no assisteixen als plens.

Ben mirat, però, a qui no caldrà que controlem la seva assistència o no al seu lloc de treball serà el diputat del PSC, Àngel Ros, que deixa el seu escó al Parlament per no rebutjar la sol·licitud al Congrés del traspàs de la competència per convocar referèndums. Un acte molt honest per poder mantenir l’alcaldia a Lleida sense renunciar als seus ideals, però que vigili el Pere Navarro perquè les sigles del PSC aviat significaran Partit Sense Catalans i, de moment, els catalans encara podem votar. Ara que, ben mirat, el que faci el PSC, a mi, plim.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics