Milers de reusencs recorden els seus avantpassats

La festivitat de Tots Sants s’ocupa de commemorar el record dels avantpassats amb la creença de la resurrecció de les ànimes i el simbolisme de les flors. Els seus orígens són llunyans i estan fortament lligats a l’època clàssica, així ho demostra l’estàtua del déu Cronos, situat just a l’entrada del Cementiri General de Reus. Amb els seus atributs identificatius, el rellotge d’arena, simbolitzant el pas del temps, i la dalla, emblema de la mort; Cronos, un déu propi de la mitologia grega, es converteix en un dels distintius dels cementiris.

Però els orígens d’aquesta festivitat també passen per l’època romana quan es feien les visites als morts en temps de collites. Els orígens de Tots Sants han fet que s’acabi convertint en un tret comú en totes les cultures influïdes per l’Antiga Roma, i aquesta festivitat ha esdevingut una de les tradicions més arrelada en els Països Catalans, fomentada per la llarga tradició en tot el món llatí.

Segons apunta la directora de Serveis Funeraris, Carme Masquef, al voltant de vint mil reusencs s’han apropat a la necròpolis reusenca durant aquests dies per revestir les tombes dels seus amics o familiars amb ofrenes florals. “La gent ha vingut molt repartida, durant els quatre dies de pont”, explica la directora, i afirma que no hi ha hagut aglomeracions però el flux de gent ha sigut constant.

Tot i l’afluència de gent, sent el dimarts el dia de màxima assistència, els serveis extres que s’han ofert han garantit el bon funcionament de la festivitat. D’aquesta manera s’ha ampliat el servei d’autobús i ha estat un servei de franc durant tot el dia de Tots Sants. A més s’ha habilitat la part del darrere del cementiri com a pàrquing per tal de donar cobertura a tots els vehicles que s’han desplaçat fins al recinte funerari.

A l’acte tampoc hi ha faltat la representació de l'equip de govern. L’alcaldessa en funcions i la segona tinent d’alcalde, Alicia Alegret i Teresa Gomis, junt amb altres membres del consistori, han fet l'ofrena floral als fills il·lustres i adoptius de la ciutat: Ceferí Olivé, Romà Perpinyà, Joan Rebull, Antoni Pedrol Rius Carles Martí Massagué, Josep Andreu Abelló, Joan Busquets Crusat i Josep Laporte.

Enguany, a més, el cementiri lluïa cara nova, ja que durant l’últim any i gràcies al pla ocupacional s’han aconseguit arreglar tres quartes parts de les capelles, les quals es trobaven en molt mal estat. “Gràcies a aquestes millores el cementiri es veu més cuidat, ara esperem que es puguin acabar d’arreglar les 50 capelles que queden”, ha afirmat Masquef. A més amb aquest pla també han pogut netejar les fosses més antigues estaven malmeses.