Divendres, 29 de Març de 2024

No és per posar aigua al vi

08 de Maig de 2013, per Xavier Guarque

No vull pas auto-erigir-me com el primer català en la llista dels que volen la independència –n'hi haurien d'haver moltíssims més, de més qualificats i influents per davant– però sí que em considero entre els que més volen una Catalunya sobirana, o sigui que poguem decidir nosaltres el que fem amb els nostres recursos. I, si per aconseguir-ho, de qui depenem políticament i econòmica només ens deixa el camí de la independència, doncs, que voleu que us digui, no seré jo precisament qui s'hi oposi.

Però una vegada feta aquesta declaració de principis vull obrir l'objectiu i ser crític amb mi mateix fent-me unes preguntes que més d'un es deu d'estar fent, o es farà:

Fins ara hem estat el pulmó d'Espanya, és cert i està reconegut aquí i allà. Però, donat el moment, no és massa agosarat agafar-se a les dades que ho demostren per “calcular” la viabilitat o, si més no, l'estat del benestar que ens quedaria?

Estem segurs que podem comptar, com fins ara, amb la seu central i oficina d'ingrés dels impostos a Catalunya de les grans empreses catalanes, o aniran “emigrant”, o total o parcialment, i dient-ho a la cara com el Sr. Lara, o fent-ho com qui no vol la cosa? I les multinacionals instal·lades, seguiran aquí ? En l'hipotètic nou escenari, tant engrescador i prometedor per una molt bona part de la gent, es podrà seguir comptant amb el nucli que hauria de donar consistència al nou projecte de país?

Tinc molta por que, a base de compres, absorcions, o jocs de mans variats, perdin gruix els pilars econòmics on s'hauria de subjectar una Catalunya independent i auto-suficient i tot acabi com, en cinc anys, ha acabat el nostre preuat patrimoni financer, que eren les caixes d'estalvi. Sí, així de clar i ras, perquè la que queda, la més emblemàtica i representativa per Catalunya en aquest sector, queda per veure si, donat el cas, es mantindrà fidel als seus orígens i posterior progrés o si, per el contrari, optarà per defensar els seus legítims interessos com a entitat bancària que ara és i, si no són exactament aquests, decideix desplaçar la seva seu central... i fiscal.

No vull posar aigua al vi als meus anhels, ni als dels que esteu llegint aquesta reflexió però és que jo no tinc tan clar que el que hem estat, i som, sent membres de l'Estat espanyol, s'hagi de donar per descomptat com a punt de partidaper un nou estadi per a tots. A part de sentiments, ja sabem i podem notar, enfrontats, hi ha els mitjans de comunicació especialitzats que empastifen l'ambient i arriben on arriben. Hi ha, també, tota la maquinària política del propi Estat que actua, i actuarà, en contra fent servir el que calgui. I, finalment, també s'hi ha de comptar, com he volgut exposar en els paràgrafs anteriors, amb l'autèntic poder, l'econòmic i financer, que és, en definitiva, qui pot fer funcionar, o no, l'engranatge de tot plegat i inspirar la confiança imprescindible. 

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Uetam Naivalf  01 de Juny de 2013

Ara es l'hora

Tenim de sempre un somni que fort al cor s'arrapa
i encara que derrotes la història ens ha donat,
avui la Presidència d'En Mas el somni atrapa.
Doncs ¡au¡ tots a la una a fer -l'hi tots costat.

Jaume  09 de Maig de 2013

Benvolgut,

Benvolgut,

És normal que et plantegis alguns dubtes. El que no té gaire sentit és que tots siguin des de l'enfocament de la negativitat. Perquè aleshores el plantejament no diferirà gaire del missatge de la por de Ciutadans i el PP.

1. De debò penses que si la independència fos dolenta per Catalunya, personatges com Pedro J., Losantos, Marhuenda, Vidal-Quadras, etc., s'hi oposarien?

2. Coneixes el cas de cap país o regió del món que hagi estat sota l'Imperi Hispànic des del segle XVI fins ara, que s'hagi independitzat i que hagi decidit demanar de (tornar a) ser espanyol?

3. Els contraris a la independència, més enllà de les amenaces, t'han ofert mai cap argument racional en contra?

4. De les desenes de països europeus que s'han independitzat en els darres 50 anys, n'hi ha cap que li hagi anat tan malament que volgui tornar a ser dependent? Serem els primer éssers de la història de la humanitat que no vol enser lliures!?

5. De debò penses que les multinacionals mundials que hi ha a Catalunya actuaran en base als interessos polítics d'un Estat, per sobre d'interessos econòmics i productius?

Ara ja som a l'etapa del procés en que +/- el 15% dels qui diuen ser independentistes es fan enrere, per haver interioritzat la por escampada per l'Estat matriu. Precissament per això, els quebequessos, ens diuen que no hem de convocar cap referèndum si no tenim garantit, per enquestes i estudis fiables, un suport superior al 65%.

Jo, si arriba el dia, no em tiraré enrere. Perquè penso que és el millor, però també per dignitat personal i nacional (després de tot el que ens han dit, ens han fet i encara ens faran). Afortunadament, no pateixo la síndrome d'Estocolm i, encara menys, la del bon esclau.

TINC PRESSA ! NO PUC MÉS !  09 de Maig de 2013

Col-lectiu Wilson / Cercle Català de Negocis

Et recomano entrar a les webs d'aquests dos grups. I que miris el programa "Hola Europa!" que es va emetre l'altre dia per TV3.
I que tornis a repassar les imatges del darrer 11-S.
I que vinguis a treballar amb nosaltres per un futur més just, més solidari, més ric... UNA CATALUNYA LLIURE !

Ser català és un sentiment.  09 de Maig de 2013

Tant fa, Xavier.

Encara que tinguem que tornar a conrear les terres, viure d'una pensió més petita, fer sacrificis (que en farem)... vull una Catalunya lliure d'aquesta xusma de la FAES (FALANGE ESPANYOLA) del Rouco Varela i els seus guerrilers de "cristu", d'aquest PP que ofén cada vegada que obre la boca, d'aquest anorreament continu, d'aquest PSOE-PSC que "tanto monta monta tanto". En dues paraules, amic: TINC PRESSA !