Va ser un dels líders de la “vella política” l'autor de la sentència més cèlebre dirigida contra el tercer poder. Pedro Pacheco, llavors alcalde de Jerez de la Frontera, en el cas del derrocament d'un xalet propietat de Bertín Osborne, va proclamar: “La justicia es un cachondeo.” Dues dècades més tard, el mateix Pacheco ha estat condemnat a presó pel Tribunal Suprem, que ha demostrat que el cachondeo no és exclusiva de ningú.
El cachondeo és general. I això explica la filtració de la declaració de Jordi Pujol davant el jutge que porta el seu cas. Les filtracions sempre són interessades. I cal furgar en aquest interès per detectar qui les propicia. Tant se val. En el cas del llegat del pare de l'expresident de la Generalitat, la seva declaració davant el jutge pot interessar a tothom. A tothom menys al sistema. Perquè el sistema –el sistema judicial, en aquest cas– ha de garantir els drets de les parts en litigi. Quan un magistrat ordena el secret d'una investigació, d'una instrucció o d'un sumari, ho fa per preservar l'eficàcia del mateix funcionament de la justícia i els drets de les parts.
Se suposa que no és un capritx, encara que la curiositat –lícita o malsana– de l'opinió pública sigui immensa. I que la voracitat informativa o morbosa dels mitjans també pretengui ser incontrolable. Si “el sistema” pretén tenir credibilitat, la primera condició que ha de complir és creure's a ell mateix. La justícia a Espanya és un colador. És increïble. El cachondeo s'ha fet general.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
