Si us plau, que ningú es dediqui a culpar els votants del que acaba de passar als EUA, a menys que ens apuntem a allò de "dissolguem al poble i triem-ne un altre".
No es pot esperar guanyar somiant que l'altre no et disputarà el vot i que en fer-ho no utilitzarà tots els estratagemes al seu abast. Els demòcrates tenia la seva base electoral. Hillary Clinton l'ha perdut. Per què serà? Trump, per exemple, ha guanyat a Wisconsin, que havia estat un feu dels demòcrates durant més de trenta anys. Encara no se sap que han fet la gent d'aquesta base social demòcrata. No necessàriament han votat a Trump. Una part ha seguit votant per Hillary Clinton, però el sistema majoritari, en molts estats ha convertit aquests vots en inútils. Altres segurament s'han quedat a casa.
Desplaçar la culpa de tot plegat al poble, és la manera de no afrontar la responsabilitat on realment es troba. La responsabilitat recau en un partit aferrat al poder. El Partit Demòcrata se sentia orgullós de si mateix i de la seva secretària d'Estat. Creia, en el fons, que les ximpleries de Trump els ajudarien a conservar la presidència. Van donar per descomptat que les seves bases els havien signat un xec en blanc i es van dedicar a gratar en els suburbis dels republicans, considerant que era Trump el que no tenia cura a les seves bases. Es van equivocar de ple. Els demòcrates han desmoralitzat als seus votants. De fet ja ho van fer abans en arraconar a Bernie Sanders, tot i que ell, pobrissó, ha donat suport per activa i per passiva a la que va ser la seva contrincant en les eleccions primàries i jo diria que en fer-ho ha cremat les seves barques. Van alimentar la idea que la seguretat social es privatitzaria i que no només es continuaria en guerra, sinó que la guerra s'enduriria. Era ofensiu voler fer creure al personal que si guanyava Hillary Clinton, les minories i el feminisme avançaven. No es pot confondre a una "dones" amb "les feministes" ni a un negre, amb la lluita dels negres. Si la dona en qüestió, continuava amb la seva agenda neoliberal al servei del capital, l'elecció de Clinton només haguera estat la victòria d'una dona, no de totes les dones, com la victòria d'Obama va ser la victòria d'un negre, no de tots els negres.
En el fons, els demòcrates haurien d'agrair que encara hi hagi hagut molta gent de les classes populars que els ha votat.
És evident que la victòria d'en Trump serà un desastre per als musulmans, per a les dones, per als afroamericans i els hispans, per als que viuen per sota del llindar de la pobresa. . . . Pot ser-ho també en l'àmbit internacional, tot i que la política que en aquest terreny proposava la Clinton era i ha estat desastrosa per els oprimits.
L'explicació fàcil ara, és ficar-se amb el populisme i dir que el problema és l'altre. Els partits socialdemòcrates i similars de tot el món estan pagant un alt preu per fer cas omís dels seus propis votants durant molt de temps i empènyer la seva pròpia agenda neoliberal. Roma no paga als traïdors (encara que els pot seguir alimentant).
Avís per a navegants!
