Escenari: l’Ajuntament de Reus. La falta d’ètica dels regidors del PP després de trencar-se el pacte CiU i PP. Han tractat l’expresidenta del PP, la senyora Alícia Alegret (i també ho ha fet la premsa afí al PP) de forma vergonyant, l’han feta dimitir els propis "companys". Al PP se l'han carregada de males maneres i amb covardia (canibalisme polític) quan en el seu mandat els ha donat 'de menjar', els aconseguí durant més de tres anys sous impensables per la seva mediocre gestió. Jo sóc a les antípodes politiques de la seva ideologia política i de tot el que ella representava, per les meves fermes conviccions independentistes.
Hi ha gent (sembla) de bona fe que diu que traspassaria el Senat a Catalunya (Barcelona?). Senyors proposants, el Senat és residual, les seves decisions són de segona divisió. És el cementiri d’elefants polítics molt ben pagats. El que els catalans sobiranistes hem de fer amb consens general és no participar a les Eleccions Generals del Congrés i del Senat. No votar! Que s’ho facin ells! Aleshores, el Tribunal Constitucional, que és l'arma del Govern espanyol, que es dediqui a altres qüestions més econòmiques. Envers l’activitat del Senat, en parlo per pròpia experiència: havia de ser la Cambra de les Autonomies… Res de res.
El col·lectiu DRETS, que són advocats catalans que volen acabar amb la impunitat que concedeix el senyor Ministre de l’Interior als grups d’extrema-dreta que campen per on els dóna la gana, vulnerant el Codi Penal i, a més, de les seves actuacions en fan manifestos.
Tres perles espanyoles:
Manuel Andrino Lobo, president de la Falange, quan diu que tenen (ells) legitimitat fins i tot per posar davant d’un escamot d’afusellament, el Companys de torn, es digui Mas o Junqueras.
Manuel Candela Serrano, president de Democracia Nacional, quan diu que odia els nacionalistes, els musulmans i els negres invasors, i demana que els odiem cada dia una mica més.
Pedro Pablo Peña, president d’Alianza Nacional, referent al 9N: que el Govern prohibís la Consulta o ells actuarien mitjançant acció directa als col·legis electorals.
Visca la democràcia i l’Estat de Dret!
Encoratgem el grup d’advocats del col·lectiu DRETS. Que actuïn amb fermesa. Per una vegada, a veure si podem creure en la professionalitat i independència del jutges. No volem un segona 'Blanquerna'.
El final d’aquest article ha de ser optimista per Catalunya, malgrat les contínues travetes, les calúmnies, els insults, lleis malignes, sentències prefrabricades, articles difamatoris…i més i més. El país va endavant, ho resisteix tot, mentalment i sentimental, som fora d’Espanya. Som optimistes, moderns, actuals, organitzats, solidaris i europeus.
Mirem el present que serà el futur: la Generalitat va programar un acord amb les elèctriques que actuen al nostre territori, una ajuts ara que ve el fred per evitar als consumidors de llum i gas, que siguin més vulnerable, gent gran que viu sola, famílies sense recursos amb nens petits i gent malalta, patissin el fred d’hivern. El Tribunal Constitucional, com sempre, ho prohibí, l’amo 'tan caritatiu', el govern (que els pobres catalans són iguals als espanyols i per tant no poden tenir "millor" tracte!).Caricaturesc! El seu argument: perilla la unitat de mercat i de l’Estat. Aquesta 'gent' no són éssers humans, són 'coses', són xifres, per tant, poden passar privacions de tot tipus. O tots frares o tots canonges. En comptes de fer el mateix per als espanyols, aparquen la mesura durant cinc mesos, quan faci calor. Que pateixin tots, que es posin malalts a tot arreu. Això sí, ells ben calentets. Però el nostre Govern, no s’ha fet enrere i s'hi ha refermat amb aquest previst i farà el que pugui per ajudar els que ho necessitin i puguin tenir llum i aigua calenta.
Alegria per la Marató de TV3 de 2014: com cada any, la ciutadania respon admirablement. Som un gran-petit país europeu, malgrat la llarga crisi. Donem exemple al raquitisme negatiu oficial de l’Estat. Des del 1992, la Marató ha servit per salvar milers de vides. I també hem d’esmentar la Gran Recaptació d’aliments per a totes les persones que no poden fer front a les despeses bàsiques i encara menys per Nadal, que ha batut tots els récords: més de 4.700 tones i amb molts voluntaris que no paren de recaptar.
Fins i tot tenim la Grossa, la nostra loteria, amb els guanys destinats íntegrament a serveis socials. Un petit fracàs, cal fer un plantejament nou.
Aquests són alguns dels nostres arguments, les nostres eines cap a la Independència. Bon any nou 2015, per a tothom i en especial per als catalans!
Jordi Escoda i Vila és exdiputat del Parlament de Catalunya i exsenador.
