Ester Carrilero 21 d'Octubre de 2015
Salut Xavier
Hola Xavier, només escric per saludar el teu escrít, com sempre tens raó, i més si parles d´Amèrica Llatina
Quan els vaixells europeus arribaven a les costes del que seria Amèrica i descobrien un nou món ignoraven que els ciutadans d’aquells indrets descobririen què era el genocidi, l’extermini, les malalties en forma epidèmica, el colonialisme i la violació sistemàtica dels drets humans.
La conquesta i submissió d’Amèrica va comportar la mort de 75 milions d’homes i dones que abans intentaven viure harmònicament amb la terra i els seus conciutadans. Cal pensar però que com tota comunitat humana no estaven exclosos els litigis territorials i discrepàncies entre les diferents ètnies que habitaven aquell continent que els indis Cuna de Centre Amèrica coneixien amb el nom de Abia Yala (Pàtria Gran).
Els imperis europeus varen llançar-se a la captura d’or, plata, territoris i esclaus a partir del 1492. Anglaterra i els Països Baixos preferentment a l’Amèrica del Nord i Espanya i Portugal al sud.
Grans cultures com la Maia o l’Inca varen ser destruïdes i substituïdes pel no-res. Els idiomes autòctons prohibits, les religions i els Déus ancestrals substituïts en nom de l’església de Roma . L'espasa i la creu es donaven la mà i entraven a sang i fetge a l’assalt d’un continent verge que no coneixia l’autoexplotació i aniquilació dels seus recursos.
Els tristament coneguts Cortés, Colon, Pizarro, Valdivia o Pinzón entre molts altres varen dirigir els exèrcits colonials i mercenaris més grans de la història fins aquell moment i els saquejos en nom de les corones europees va arribar a límits insospitats .
La resposta a la invasió va tardar dècades a materialitzar-se. Tupac Amaru al Perú, Tupac Catari a Bolívia o Antonio Valdivieso a Nicaragua són alguns exemples de la resistència enfront de la barbàrie. Bartolomé de las Casas ho relatava tot denunciant el paper encobridor de l’església catòlica alineada amb els invasors.
Han passat més de 500 anys i la situació a Amèrica ha canviat tot i que després de la descolonització espanyola el continent va quedar en mans del poderós imperi nord-americà. Després de 150 anys de saqueig despietat els EEUU han extret tota la suor dels treballadors d’Amèrica i dels negres d’Àfrica que varen ser portats com esclaus durant més de 100 anys .
Durant el segle XX diversos dirigents a tot el continent varen intentar capgirar la Història: Augusto C. Sandino a Nicaragua, Jacobo Arbenz a Guatemala, Salvador Allende a Xile, Farabundo Martí a El Salvador, Fidel a Cuba, Omar Torrijos a Panamà entre d’altres. Més tard Veneçuela, Bolívia i Equador han aconseguit crear un nucli de països que amb moltíssimes dificultats intenten capgirar la difícil història d’Amèrica .
Durant tot aquest segle XX la presència de catalans a les lluites d’alliberament dels pobles ha estat ben present, per destacar-ne alguns caldria fer referència a Joan Alsina, Pere Casaldàliga, Joan E. Garcés o Josep Figueres que va arribar a presidir Costa Rica i tants d’altres que amb un treball més silenciós i tenaç han ajudat a suavitzar les situacions d’ignomínia d’aquells pobles. Per citar alguns noms com Jordi Planas a través de l’Agenda Llatinoamericana, Gabriela Serra col·laborant des de diverses ONG´s o Jaume Soler impulsor d’agermanaments entre d’altres el d’Arbúcies amb Palacaguïna (Nicaragua) serien un reflex del treball quotidià de molts catalans al costat dels pobles sotmesos d’Amèrica.
Actualment però noves formes d’explotació i nous colonitzadors arriben al continent, per citar-ne alguns com el Banc de Santander, Telefònica o Endesa i noms com Carlos Eslim, Patricia Botín, Felipe Gonzalez, Vargas Llosa o els nous formats bancaris dels Rockefeller i Rotchild intenten perpetuar l’espoli i l’esclavitud a la terra que van intentar despertar Ernesto Guevara, Camilo Torres, Chico Mendes o Gaspar García Laviana.
En el moment actual en què Catalunya busca tenir un paper protagonista en el concert internacional caldrà buscar les bases d’una col·laboració estreta amb tots els països que durant segles han patit el colonialisme i l’explotació, és a dir amb els bastonejats de la terra. Aquelles causes que fa anys anomenàvem Pendents, ara a través de la denúncia constant podem considerar-les Causes Obertes i allò que vàrem estudiar com un descobriment constatem que només ha estat un encobriment.
