Divendres, 29 de Març de 2024

El Bar Campus exposa ‘Violència Estàtica’

25 de Novembre de 2015, per Mercè Prunera

El Bar Campus de Reus acull una interessant exposició del col·lectiu Hora Violeta en commemoració del 25 de novembre, dia mundial contra la violència de gènere. L’exposició demostra, mitjançant un recull de fotos a càrrec d’Ariadna Brunet Pinós, que la violació, l’assassinat, el maltracte a les dones són l’última i macabra conseqüència de la violència que de manera quotidiana s’exerceix sobre les dones. Montserrat Roig pensava que el maltractador no fa més que portar al límit el que la societat i la llei li han atribuït: el poder del mascle.

Un poder subtil que porta treballant durant segles de manera subcutània, articulat a partir del gènere, la classificació entre homes i dones, l’invent més exitós de l’ideari de la societat patriarcal. Segons Flaubert naixem fèmines i els homes ens fan dones. El pare de Madame Bovary tenia raó. Un Déu, un capella, un pare, un filòsof, un escriptor. La dona sempre ha tingut alguna autoritat superior que l’ha definida des dels cànons masculins. Que li ha dit com ha de ser, que ha de semblar, que no ha de dir, que ha de fer i quan ha de pesar.

L’exposició Violència Estàtica mostra com l’essència femenina està definida, encapsulada i condicionada, fotografiant les accions que el col·lectiu Hora Violeta ha emprès sobre les estàtues de dones que hi ha repartides per Reus. Obre moltes reflexions perquè ha sabut tocar els símbols: la sexualitat, l’educació, la maternitat, l’assetjament, la família. Una de les estàtues expressa com la veu de les dones ha estat sistemàticament silenciada. Una altra la cosificació de la dona sota l’enlluernador concepte de bellesa. La cosa bonica, l’objecte de desig, el capritx. I la subsegüent mercantilització d’aquest cos. L’art, el reclam publicitari, la prostitució. La cirurgia estètica que farà possible tenir el cos perfecte. Posant esforços i estalvis en ser el que no som i avergonyint-nos del nostre cul, del nostre pit, de les nostres formes.

Montserrat Roig té un extens discurs sobre com el nacional catolicisme va treballar incansable per fomentar en les dones por i vergonya sobre el propi cos. Un discurs silenciat. Una periodista, escriptora i assagista imprescindible, pràcticament silenciada. Wikipedia la presenta així: “una escritora y periodista española. Fue una mujer marcada por las ideas de izquierdas, el catalanismo y la defensa de los derechos de la mujer”. Una dona marcada. L’estigma. Una altra de les xacres. La dona és influenciable, és inconscient i en porta la màcula. “La culpa es de las madres, que las visten como putas”, és una de les gràcies que van fer famós Torrente, la banalització del fatxa. I és que a més a més la dona té la responsabilitat de transmetre l’ideari masclista de què és víctima.

Per treure’s de sobre tot aquest munt de complexos, cap a les darreres fotografies i sota l’escultura de la dona treballadora, el col·lectiu Hora Violeta també defensa els tres dons (l’haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida) que s’atribuïa Maria Mercè Marçal. Una altra escriptora catalana que té entrada a la wikipedia. Aquesta: “una poetisa, catedrática, narradora y traductora española. Activista feminista, lesbiana, nacionalista catalanista y comunista y por un tiempo, editora”.

La googlenciclopèdia no presenta a Oscar Wilde com un escriptor, radical i gai. És més, l’entrada evita discretament comentar l’escàndol que va suposar la seva homosexualitat. I en comptes d’irreverent, la wikipedia tracta Wilde de personatge audaç, enginyós.

Aquí us deixo les paraules de la Maria Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida
I al tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Ja n’hi ha prou de definir-nos amb els adjectius, els judicis i els valors dels altres.

Mercè Prunera és escriptora.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics