L'esperat primer triomf de l'era López Garai ja ha arribat. El Numancia sorià va arribar a l'Estadi invicte, prova de la solidesa del projecte d'un club que encadena dues dècades consecutives al futbol de l'Estat. Un bon exemple a seguir, per tant. A la gespa, però, les diferències estilístiques entre uns i altres són tan evidents que res fa pensar que el 'míster' roig-i-negre pugui inspirar-se en l'esquema tàctic d'Arrasate. Les últimes patacades (contra l'Oviedo al Tartiere i contra l'Sporting a casa i la Copa) havien inquietat l'entorn més pessimista. L'equip no juga malament, van dir, però és tou i està verd. Potser era cert.
Més eficàcia
López Garai, aliè al soroll extern, va exposar que veia l'equip en progressió. Amb dubtes i possibilitats de millora, lògicament, però pel bon camí. La victòria aconseguida, per tant, pot suposar una empenta per a l'equip, que hauria pogut veure's condicionat per la manca de gol i, en especial, pel pèssim encert des del punt de penal. El joc desplegat contra els castellans, almenys des del meu punt de vista, no ha estat tan plàstic com el gaudit durant la primera part del derbi contra el Nàstic, però sí més madur, més eficaç. No hi ha hagut gaire continuïtat, si bé s'ha tingut més la pilota que el rival i se l'ha controlat amb relativa comoditat. La clau cal demanar-la al preparador basc del conjunt reusenc, tot i que sembla haver passat per una recuperada solidesa defensiva.
I és que davant del conjunt sorià s'ha vist un CF Reus menys disposat a sortir des del darrere amb la bimba jugada. Pot haver estat una solució puntual, i a la cita del proper dissabte a Lorca sortirem de dubtes. I pot haver estat, també, perquè l'entesa entre Olmo i Iñíguez comença a fer-se més evident, i perquè la línia defensiva deixa ara menys espai a la seva esquena, fet que beneficia Miramón i Menéndez als laterals. El mig del camp, per cert, creix partit rere partit. Ledes segueix oferint detalls de la seva qualitat. Té passada, visió de joc i força. Juan Domínguez i Tito juguen ordenats i en sintonia, i al davant Máyor ha tornat a veure porteria (amb dedicatòria al seu futur fill inclosa). Si Lekic s'adapta bé, és d'esperar que la definició roig-i-negra sigui més precisa. Després de tot, l'últim fitxatge s'ha fet un nom precisament per aquesta virtut.
Costa més d'entendre, malgrat tot, que Carbia no gaudeixi de més minuts. Al xoc d'aquest passat dilluns, la seva entrada al camp ha revolucionat l'atac local. El 'petitó' és tot brega i lluita, guanya pilotes que per la seva condició física no hauria de guanyar, d'entrada, i no s'ho pensa dos cops quan té la porteria a prop. La seva primera intervenció, de fet, ens ha mostrat tot el quel' pot aportar ofensivament a l'onze. Cursa per la banda, línia de fons guanyada i centrada per a la rematada de Cámara. Llàstima, però, que l'ex del Barça B no hagi rematat amb encert. Per tot plegat, hi ha motius per pensar que el CF Reus de López Garai està prenent forma, i que potser sí, que costarà molt i molt, tirar els partits endavant. Però també que l'equip sap a què juga, que sap on vol anar i com arribar-hi. I això transmet confiança.
Marc Busquets és periodista de Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio.
