El Sí ha guanyat en escons i en vots

El líder d’ERC i candidat de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, ha afirmat que "el sí ha guanyat en escons i en vots", pel que "hem obtingut el mandat explícit per tirar endavant el procés i aconseguir la independència de Catalunya". "Aquesta nit amb un somriure i demà amb responsabilitat estem escrivint les pàgines més glorioses de la nostra història", ha conclòs.

Tanmateix, les forces polítiques que no portaven la secessió en el programa: Ciutadans, PSOE de Catalunya i PP, asseguren que els independentistes no tenen  legitimitat per governar al no haver obtingut ni el 50% dels vots. L’independentisme està sotmès a un test permanent de puresa democràtica, i això està molt bé. Però potser comença a ser hora que tothom se sotmeti al mateix test.

Espanya es queda sola al món dient que el sobiranisme ha perdut. La premsa internacional no té cap dubte a destacar del 27S que la independència ha guanyat. ‘Le Monde’, la ‘BBC’, el ‘New York Times’, ‘Der Spiegel’… Cap de les grans capçaleres mundials ha tingut dubtes a destacar sobre les eleccions catalanes que la independència ha guanyat. Lluny de les xifres ambigües de vots en les quals enquista la interpretació dels resultats l’unionisme, des de fora es veu molt clar: els partidaris de sortir d’Espanya han obtingut majoria absoluta en els comicis a la cambra catalana.

Sabem que no és igual tenir la majoria absoluta d’escons entre les dues candidatures que tenir-la Junts pel Sí i després sumar-hi els escons de la CUP. I és obvi que no cal guanyar amb majoria de vots, però que si es guanya amb majoria de vots la situació ja canviarà per sempre des de diumenge mateix. De totes maneres, si l’espanyolisme insisteix la millor solución será tirar al dret i proclamar la independencia amb una DUI.

El dia en què es constitueixi el parlament autonòmic de l’XI legislatura sorgit a partir dels vots del 27-S, els diputats independentistes -majoritaris- “realitzaran una proclamació solemne” d’inici del procés de desconnexió. “El Parlament, atès el mandat rebut, comença aquest procés de creació de l’Estat català”, serà el que vindran a dir aquests diputats.

El dijous 22 de juliol de 2010, la Cort Internacional de Justícia va emetre el seu dictamen consultiu, que l’any 2008 li havia sol•licitat l’Assemblea General de les Nacions Unides, sobre si la declaració unilateral d’independència era conforme al dret internacional.

La Cort va informar  que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència.

“Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent”.

Mantenir la perspectiva europeista és  fonamental. Com que  el procés català és democràtic, pacífic i esgota totes les vies, la Unió Europea haurà de moure’s, i una voluntat catalana de seguir-hi i apostar per una major integració pot donar una imatge molt positiva.

Comprometre’s amb assumir la part del deute espanyol que li toca a Catalunya a canvi del reconeixement pot ser també una bona eina per reduir les pors.

Ningú a la UE desitja veure 7,5 milions ciutadans que volen ser europeus expulsats del projecte per exercir el dret d’autodeterminació. Si passés, seria un ridícul internacional del qual el projecte europeu tindria problemes per recuperar-se.

Què tenen en comú Lituània, Estònia, Escòcia, Eslovènia i Catalunya? Segons els experts, no massa coses, perquè cada cas és únic, però sí que comparteixen un tret distintiu: la força democràtica de la voluntat ciutadana per determinar el futur polític del seu territori. Quan el suport popular a l’autodeterminació és massiu, el procés esdevé imparable. No hi ha persona ni llei que pugui aturar la voluntat i el dret de decidir, més encara quan tenen un caràcter transversal, democràtic i pacífic.

Ho he escrit moltes vegades: sense ruptura no hi ha independencia.

Sebastià Barrufet és periodista.