Divendres, 29 de Març de 2024

El sistema públic de pensions, en perill

25 de Juliol de 2017, per Enric Fandos

Que el sistema públic de pensions està en perill és una evidència que no se li escapa a ningú. Sensible a aquesta realitat, l'agrupació del PSC de Reus va organitzar una conferència per tractar de les pensions, l'accés a la jubilació, la incapacitat i la invalidesa, que va comptar amb la participació de l'advocat sindicalista Miguel González.

Quina és la situació?

El dèficit de la Seguretat Social es manté i supera l'1% del PIB (més de 10.000 milions a l'any). El reiterat recurs del govern del PP al Fons de Reserva de la Seguretat Social (la "guardiola" de les pensions) amenaça de buidar completament aquesta guardiola a la fi de 2017, el que abocaria a una immediata retallada de pensions. El govern i els partidaris d'aplicar els plans patronals i endossar la crisi sobre les esquenes dels treballadors plantegen la necessitat de reduir els costos salarials dient que per millorar la creació d'ocupació. Alhora s'escandalitzen dels dèficits de la Seguretat Social que, com és sabut, es finança amb una part d'aquests salaris que volen reduir.

Les retallades laborals i socials són les culpables. Amb la reducció de salaris, la precarietat i el frau laboral generalitzats i creixents, incrementats per les reformes laborals, la manca de subsidi per a milions de desocupats (el subsidi cotitza a la Seguretat Social), la no pujada del salari mínim, es redueixen els ingressos a la Seguretat Social. Amb les reformes laborals, els ingressos de la Seguretat Social no aixequen cap o, almenys, no al mateix ritme que ho fa l'ocupació: un 0,77% més fins al juny quan l'afiliació a la Seguretat Social creix al 3,4% .

Però, també, la política d'exempcions i subvencions de cotitzacions. A més, aquesta pèrdua d'ingressos té una altra causa: El govern ha posat en marxa una sèrie de bonificacions i reduccions directes de cotitzacions, sense cap compensació a la Seguretat Social. El Govern calcula que el cost total d'aquests ajuts pujarà a 3.735,8 milions. D'aquesta quantitat, 2.100 milions seran, simplement, reducció de cotitzacions, el 56,2% del total.

Què ha passat amb el Fons de Reserva?

El Fons de Reserva de la Seguretat Social es va crear per la Llei 28/2003, i s'ha anat nodrint dels excedents de cotitzacions en els anys de bonança econòmica i els rendiments obtinguts pel mateix Fons, fins arribar a una xifra de gairebé 70.000 milions € el 2011. Per tant, els superàvits de recaptació de les pensions anteriors a 2003 els ha anat gastant el govern de torn en altres coses, imputant-li despeses que s'haurien d'haver finançat pel pressupost de l'estat. Les exigències de la convergència de Maastricht i la posterior política de retallades es van convertir en els impulsors del trasllat a la Seguretat Social de despeses que havien de figurar en el pressupost de l'estat (despeses de l'assistència sanitària, complements a mínims, bonificacions de quotes a els empresaris, etc.).

A la pràctica, el govern ha finançat amb càrrec al Fons de Reserva no només les pensions contributives, sinó altres polítiques. Concretament, polítiques d'incentius a la contractació per compte d'altri o l'alta com a treballador per compte propi, com les "tarifes planes", entre altres. Durant tres anys s'ha incomplert l'acord de no destinar cotitzacions socials a finançar altres polítiques.

La solució és el Pacte de Toledo?

Davant d'aquesta situació, els Sindicats han proposat la convocatòria urgent del Pacte de Toledo i que es pagui part de les pensions amb càrrec als Pressupostos de l'Estat, és a dir, amb impostos.

Dues solucions més que polèmiques. El Pacte de Toledo és un lloc de "consens" amb tots els partits parlamentaris, és a dir, que inclou al PP i a les dretes "nacionalistes". L'experiència ens diu que d'aquest consens, fins ara, no han sortit més que retallades de pensions. Es parla de baixar immediatament les pensions més altes i congelar les més baixes, potser amanit amb algunes mesures cosmètiques de millora de la Caixa de la Seguretat Social. És a dir, condemnar a milions de pensionistes a la misèria.

O potser finançar les pensions amb impostos?

Aquesta sempre ha estat la proposta de la Patronal. És també la política que patrocina la UE, que en primer lloc vol dir reduir els costos salarials, és a dir, reduir els salaris en benefici dels empresaris. La Patronal la defensa, no per casualitat, sinó perquè això obre la via a reduir les cotitzacions patronals a la Seguretat Social. El sistema públic de pensions al nostre país està basat en la solidaritat de la classe obrera, que consisteix en què els treballadors actius financen amb les seves cotitzacions les pensions dels jubilats, que al seu torn quan van treballar van ser cotitzants per pagar les prestacions dels seus majors. Però totes aquestes cotitzacions són salari, salari diferit. Rebaixar les cotitzacions patronals seria una rebaixa generalitzada dels salaris. A més, això posaria definitivament el control de les pensions en mans del govern de torn, que és qui decideix en els Pressupostos de l'Estat quins impostos es paguen i a què es destinen.

Detraure recursos dels impostos només pot fer-se reduint els recursos estatals destinats a altres despeses com ara educació, sanitat, obres públiques o salaris dels empleats públics.

I, finalment, els més perjudicats per aquests impostos seran els treballadors, tant si són impostos indirectes o fins i tot per impostos directes, donada l'estructura impositiva espanyola cada vegada més regressiva.

Enric Fandos és secretari de Política Municipal de l’Agrupació del PSC de Reus i membre d’UGT.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Ali Baba  26 de Juliol de 2017

Y el SENADO... no se toca??

Los dos tiran tiros de mierda, así de claro. Si se elimina el Sr. Senado, chupócteros de mierda que no van más a dormir, con ese dinero las pensiones se pagan, y las subvenciones a los sindicatos otra que va. Lo mismo que la subvención a los partidos políticos, las dietas y asesores, porque los asesores no sirven para nada... Para eso eso están las Administraciones Públicas, con un cuerpo de Técnicos de primer orden.
O sea que ya tenemos para dar a los pobres trabajadores. Y el resto del Sr. Carricondo le hablaría en privado.
Saludos

Joan Anton Carricondo Oyonate  25 de Juliol de 2017

Hi ha coses a fer!

Per què no es fa una caixa comú de tots els sistemes de pagaments: militars, col·legis d'orfes, església i de funcionaris, entre altres? Quantes caixes de despesa hi ha? Per què no es posen damunt la taula? Potser per no descobrir privilegis? Els partits polítics tenen la capacitat per posar blanc sobre negre! Hi ha algú capaç de fer els números reals? Segur, però falta valentia! Han passat molts anys i molts temes segueixen sense solucionar-se i afecten a milers i milers i el futur serà pitjor.