La setmana passada, en un dels meus comentaris, manifestava el convenciment que les relacions entre Artur Mas i Oriol Junqueras no donaven per més. El consens s'havia afeblit i es posava en dubte. La responsabilitat d’aquests dos polítics i la mediació de les associacions: ANC, Omnium AMI han fet posible una mena de miracle que no esperaba. Dimecres passat, això va canviar, sortosament. El president primer i Junqueras després van comparèixer dient més o menys això: "Volia demanar disculpes perquè aquestes darreres setmanes no han estat les millors. A mi també m'ha dolgut de veure com el clima s'havia deteriorat. Tots, poc o molt, hi tenim la nostra responsabilitat. Avui podem dir que tot això ha estat un malson perquè s'ha refet el pacte d'unitat".
Mas també va dir: "Hem estat unes quantes hores plegats aquesta tarda amb el president d'ERC i les entitats sobiranistes. S'ha refet la unitat per a garantir la continuïtat del procés de transició nacional i per a portar-lo fins a la victòria. Aquest és el propòsit compartit per molta gent d'aquest país. Volem fer-ho i fer-ho bé. Aquest és el gran objectiu. Hi ha l'acord de convocar la població catalana a les urnes. Serà aquest any 2015. Hi haurà eleccions perquè la gent es pugui pronunciar per continuar avançant en el procés de transició nacional".
En aquesta recuperació del consens, Mas va explicar que havien acordat això: reafirmar l'acord de legislatura que havia quedat qüestionat; impulsar i culminar les estructures d'estat previstes en aquest acord de legislatura i la legislació i normativa que les faci viables; culminar l'aprovació de lleis que són de màxima importància per al bon funcionament del país (llei de formació professional, llei de reforma del servei d'ocupació, l'administració electoral si no hi pot haver nova llei electoral); impulsar programes de política social contra la pobresa; prioritzar l'inici del pròxim curs escolar d'acord amb la legislació catalana; reiniciar les converses per assegurar l'aprovació del pressupost; incorporar un expert proposat per ERC per culminar la creació d'estructures d'estat com ara la hisenda pròpia, la projecció exterior, l'administració de la seguretat social, etc.
També hem acordat que es facin eleccions avançades aquest any 2015 concorrent amb llistes diverses amb un full de ruta acordat que ja tenim molt avançat. Hi anirem separats, però amb un full de ruta comú. Mas va dir que el full de ruta s'incorporaria als programes electorals. També va anunciar que a les eleccions municipals es prioritzarien els pactes entre les formacions que han acordat aquest full de ruta.
Tot i celebrant l’acord, em preocupa que el full de ruta encara no estigui acabat. Em preocupa que el president no vagi repetir (com sí que ho va fer Junqueras) que les eleccions anunciades són les definitives. Recordo que en el full de ruta del president Mas, hi havia un referéndum final pactat amb l’estat espanyol.
D’altra banda, com a municipalista, no entenc com podré votar, per exemple al candidat d’ERC, a les eleccions municipals a Barcelona, sense fer-ho també a favor del de CiU.
De totes maneres, confio en l’autonomia municipal d’ ERC . Penso també en la gran oportunitat que ens donaran les eleccions que el president Mas haurà de convocar oficialment a finals del pròxim mes de juliol, al disoldre el Parlament, als republicans convençuts. A Espanya ho tenen molt més complicat. No podem oblidar que el règim del 78: PP, PSOE i CiU, són monàrquics. Hauran d’esperar a partits com Podemos per a canviar les coses i poder consultar als ciutadans sobre això.
A les eleccions del pròxim 27 de setembre, hi haurà partits no sobiranistes: Iniciativa, Unió, PSC, etc. que demanaran un vot federalista, però espero i desitjo que molts votants d’aquests partits no voldran perdre l’ocasió, sense precedents, d’aconseguir una Catalunya amb eines d’Estat propi. Com que a més a més será una República Catalana, millor encara.
Sebastià Barrufet és periodista.
