Tot i que encara no s'han complert els cent dies de gràcia que tradicionalment es concedeixen a un nou govern, el president Illa ja ha començat a definir el perfil de la seva actuació. Cal reconèixer que, tret del míting de la Festa de la Rosa el 22 de setembre, ha complert el compromís assolit amb ERC de parlar en català, i ha manifestat públicament en moltes ocasions la voluntat de defensar-lo. Això no caldria que fos notícia, però ho és, atesa la contradicció amb la decisió de fer responsable de la defensa de la imatge i la llengua de Catalunya a l'exterior Ester Borràs, que fins ara tenia com a missió, des d'España Global, precisament torpedinar la política exterior del govern de Catalunya.
Fa pocs dies es va celebrar el debat de política general al Parlament. Era la primera vegada que el president Illa tenia ocasió de debatre arguments, donar a conèixer quina serà la seva línia política per al desenvolupament del país i presentar les mesures més importants per als quatre anys vinents. Tanmateix, poc debat va generar, tant per la mateixa intervenció del president ―que va semblar que intentava evitar-lo en tot moment― com per la poca voluntat dels partits de l'oposició, poc interessats a fer-lo i més centrats a voler generar, cada un d'ells, una frase que pogués ser titular l'endemà.
De fet, de tot el debat tan sols va destacar una mesura que va proposar el president Illa emulant el seu antecessor, José Montilla, el qual va assegurar diverses vegades, entre el 25 de setembre de 2006 i el 3 de febrer de l'any següent, que faria 50.000 pisos protegits i en rehabilitaria 100.000 més. Montilla no va complir aquest compromís. El president Illa va renovar aquesta oferta, assegurant que posarà 4.400 milions d'euros per poder-ho aconseguir abans del 2030.
Cal dir que és una gran notícia que el govern de Catalunya s'impliqui en la construcció de nous pisos, la manca dels quals és una de les raons de la situació tan precària que viu una part important de la societat. Ara bé, aquest oferiment genera dubtes, perquè per poder fer els pisos cal disposar de sòl. De moment no en té i diu que ara en començaran a buscar. Esperem que en trobi i que sigui aviat, per tenir temps per fer-los. I, sobretot, que sigui en els llocs on realment hi ha la demanda.
Si tenim en compte que l'any passat es van fer 2.177 pisos protegits a Catalunya d'un total de 15.946, plantejar fer-ne de l'ordre de 10.000 a l'any ―xifra que representa dos terços del total de construïts l'any 2023― és dubtós. Costa d'entendre com es podran fer, tenint en compte que també caldrà establir uns procediments administratius i legals i, a la vegada, i no menys important, disposar d'un nombre prou rellevant de promotors per iniciar un volum d'obres com aquest.
En cap moment no hi va haver cap diputat que plantegés aquestes o altres preguntes amb l'objectiu de saber com es faria. Sembla que en política tan sols compten els titulars. ERC i Comuns van quedar contents, dient que havien aconseguit començar a resoldre el problema de l'habitatge: els primers, perquè el vot d'investidura els pesa molt; els segons, què poden dir, si el PSC-PSOE els paga el sou de dos assessors? Mentrestant, Junts va demanant el traspàs dels 13.499 pisos que encara té la Sareb a Catalunya. Òbviament, disposar-ne també hi ajudaria, però una vegada més es van quedar en els titulars, sense tenir en compte que quasi la meitat són en municipis de baixa demanda. La necessitat d'oferta de pisos per a l'any vinent és de 140.000.
Sembla que hi ha una certa atonia política, tant en les propostes ―que han de renovar ofertes antigues― com en les peticions ―recurrents i que poc o res aporten de nou―, tot esperant que a l'horitzó es vegi una espurna de llum. Certament, el president Illa va assegurar que complirà amb els acords signats amb ERC amb relació al finançament, que finalment han batejat com a "singular". Segons la consellera portaveu, Sílvia Paneque, tenen tota la legislatura per fer-ho i millorarà el finançament de totes les comunitats autònomes d'Espanya. A vegades els dubtes sobre quin paper i quina capacitat té el PSC-PSOE en aquestes negociacions són inevitables, sobretot quan és el president Sánchez qui parla amb els presidents d'altres comunitats autònomes perquè acceptin aquest sistema, singular per a tothom.
Salvador Illa assegura que per donar normalitat a la política catalana s'han de recuperar costums i tradicions. La primera és rebre el monarca quan ve a Catalunya i fer-li el rendez-vous; de fet, fins al discurs d'octubre de 2017, així ho havien fet quasi totes les autoritats. La segona és assistir als actes del 12-O, que realment és un costum i tradició tan sols socialista, perquè només els presidents d'aquest partit ―Maragall, Montilla i ara Illa― hi han assistit. És clar que les tradicions comencen sempre amb un primer acte.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics