Un informe de Facua-Consumidors en Acción va detectar diferències de preus de fins a l'1.036% entre clíniques dentals per un mateix tractament.
En un país com el nostre, en el qual pagar per rebre assistència mèdica i de qualitat no es contempla, ja que queda cobert per la Seguretat Social, l'odontologia es percep com un producte car o molt car i on les variacions de preu entre clíniques es deuen al desig d'enriquir-se ràpidament per part dels propietaris i professionals de determinades clíniques.
El Ministeri de Sanitat va publicar en 2016 els costos mitjans de les diferents atencions hospitalàries. Per exemple, el tractament d'una bronquitis, que sol provocar que s'estigui entre 4 i 8 dies ingressat, ronda els 2.900 euros. Tot depèn de les complicacions que existeixin i l'edat del pacient. En el cas d'una angina de pit, l'import és proper a 2.700 euros; mentre que si es tracta d'un ictus, ascendeix a 4.300 euros. Gairebé tots els tractaments sanitaris tenen un cost que varia entre els 1.000 i 60.000 euros, mentre que les operacions són les que tenen un preu més elevat.
Dins de la medicina, l'odontologia no és de les especialitats més cares. Però la visió de la població en general no és aquesta, ja que l'odontologia l'abona cada pacient i en el cas de la medicina al nostre país, no. O tothom estaria disposat a pagar 100 euros per una visita a urgències?, cost mitjà d'aquesta segons el Ministeri de Sanitat.
Tornant a l'informe publicat per Facua, tant la Sociedad Española de Periodoncia (SEPA) com el Consejo General de Dentistas van qüestionar aquest informe, doncs ha estat realitzat sense tenir en compte aspectes com l'experiència, la formació, la capacitat i la destresa dels diferents professionals avaluats, així com la qualitat dels materials, qualitat de les pròtesis i la tecnologia utilitzada o les prestacions i serveis de valor afegit que ofereix la clínica al pacient.
En l'odontologia com a qualsevol àrea d'àmbit mèdic, la gestió fa reduir els costos però no al nivell de les reduccions de preu que es pot observar en determinades cadenes de clíniques. Per desgràcia, el pacient mai sabrà distingir entre el que és el correcte i el que no, i sobre les qualitats i perspectives del que se li ofereix.
Un sol consell, faci les coses una vegada i bé.
