La nostra ciutat és una de les signats del 'Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, un compromís per a l’èxit educatiu’, signat en el Parlament el 18 de març del 2019. Quines paraules més boniques, “compromís per a l’èxit educatiu”. El pacte va ser debatut pels directors de les escoles públiques i pel departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb els objectius, entre altres, de reduir de 25 a 23 els alumnes de primària per classe. Però ens podem preguntar, analitzant el text, els pares no hi tenim res a dir?
Quant de temps hem d’estar embotits a les classes de l’ESO? Estem parlant d’una educació obligatòria, i per tant, quant de temps ha de passar perquè no s’hagin de fer mans i mànigues per ubicar-nos a cada classe? Són prop de 40 alumnes per classe. Com pot ser que en aquesta ciutat de més de 32 escoles només hi hagi vuit instituts, que són els mateixos de fa més de trenta anys, edificis vells que s’han anat adaptant en el seu pas del temps? Perdó, l’últim, l’institut-escola el Pi del Burgar, el 2006. Si mirem la ciutat i agafem com a eix la línia est, des del passeig de Sunyer fins al final de l’avinguda de La Salle, ens n'adonem que en aquesta part de la ciutat, als districtes 2, 3 i 8, on hi viuen unes 50.000 persones, no hi ha cap institut públic. Si Reus ha crescut en aquesta banda, com és que després de tants anys ningú s’ha adonat que feia falta un institut públic?
Crec que la bona planificació i el fet de rebaixar el nombre d’alumnes a les classes podrien ser una bona forma per aturar l’abandonament escolar. No pot ser que des de les institucions no els salti l’alarma de la massificació a les aules, o és que no es volen adonar, o és que es vol beneficiar l’educació privada. Sí que ho saben, ja que són ells els que posen els ràtios, no ens enganyem. No té cap sentit que cada dos per tres surtin els nostres polítics dient-nos que tothom ha de tenir la mateixa igualtat d’oportunitats, o que s’ha baixat el nivell escolar, si ells són els primers que no posen els mitjans necessaris perquè això es faci realitat.
Una massificació és incompatible amb una bona qualitat educativa. Des d'Entre veïns Reus, demanem els equipaments necessaris per gaudir del nostre dret a una educació pública i de qualitat, un dret importantíssim i bàsic per la nostra societat i els nostres fills i filles.
Ja ho deia el poeta grec Hesíode: "L'educació ajuda a la persona a aprendre a ser el que és capaç de ser".
Esperanza Torrijos González és secretària d’Entre Veïns Reus.
